La cursa d'obstacles de les investigadores
L'extrema competitivitat i les estades obligatòries a l’estranger desincentiven les dones científiques
"Moltes companyes meves, després de la tesi, han hagut de triar: o fer carrera investigadora o fer de mare", diu Anaïs Varo. Ella ha triat ser investigadora i, de moment, ni es planteja ser mare. "No sé què passarà amb mi d’aquí un any. A més, els meus pares són molt grans, i això em condiciona si me n'he d'anar com a mínim un any a l'estranger, que és necessari si fas recerca. La maternitat ens marca, i també el fet que les cures de les persones dependents recaiguin gairebé sempre en les dones", afegeix.
Varo té 32 anys i és investigadora a l'àrea de recerca de ciència política de la Facultat de Dret de la UdG. Investiga sobre la precarietat i l'exclusió energètica, i actualment és professora associada. Malgrat que cobra "un sou justet", considera que ha tingut sort.
La carrera científica "és extremadament competitiva i precaritzada", i ser dona "no hi ajuda gens", lamenta l'Anaïs. "La conciliació familiar és molt difícil. Hi ha molta pressió per publicar, i als investigadors joves se'ls demana fer estades a l’estranger que sovint no es poden pagar. Amb 17.000 euros l’any que cobres si tens un contracte bo, que és el de quatre anys, no pots fer miracles. I si no surts a l'estranger, les portes es tanquen. Això implica més competitivitat. Les convocatòries per aconseguir diners per anar a l’estranger també són molt competitives", afegeix.
"Molt de sacrifici i estrès infinit"
Ella va "tenir la sort" de poder anar als Estats Units, però quan en va tornar es va veure en la necessitat de "fer una aturada" de viut mesos treballant a l'administració pública abans de tornar a la universitat per dedicar-se a la investigació. "Als Estats Units vaig veure situacions que jo no volia per a mi: molt de sacrifici, un estrès infinit, persones que no eren conscients que estaven en una depressió servera..." Argumenta que, a vegades, “va bé allunyar-se'n un temps", tot i que ara està satisfeta de formar part d'un grup de recercaon es viu la carrera investigadora d'una manera més humana i on es treballa la gualtat de gènere de manera activa.
L'opinió de l'Anaïs no divergeix gaire de la que exposa Sílvia Simon, investigadora de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi, professora de química i delegada del rector per la promoció i la divulgació de la Universitat de Girona. Ella va ser una de les primeres investigadores de la UdG i lamenta que, trenta anys després, els joves, especialment les dones, ho tinguin difícil si opten per la investigació.
"La investigació és una de les professions més ben considerades, però actualment és una cursa d'obstacles amb la possibilitat de caure dins una bassa on t'acabes negant", diu. L'alt nivell d'exigència, la competitivitat, la necessitat de publicar els resultats de les recerques, les hores de dedicació... L'esforç que suposa la investigació no sempre acaba tenint la recompensa que s'espera. "Hi ha molta gent, i un sol passadís en el qual entren només tres persones. Tothom s’ha de posar a córrer com un desesperat. La reposició actual d'investigadors a la Universitat de Girona és d'una plaça per cada deu professors. No hi ha oportunitats. Hi ha investigadors que amb més de trenta anys de carrera científica encara no tenen una plaça", assegura.
Simon també lamenta la precarietat en la investigació per als que comencen. "Fa trenta anys cobrava, com a investigadora que fa la tesi, l'equivalent a uns 1.000 euros, que és el que continuen cobrant molts investigadors que comencen ara. No hem avançat gens". Ella es va especialitzar en la part teòrica de la química, la química física, un àmbit en què tots els seus companys de l'àrea de recerca eren nois. Amb quatre fills, assegura que al llarg de la seva carrera com a científica ha hagut de fer mans i mànigues per demostrar que és "bona professora, bona investigadora i bona mare". "Pensava que era una superwoman!", diu. És el perfil que tenien fa trenta anys totes les dones que volien demostrar alguna cosa. “Penso que no ens valorem prou, que no ens hem de comparar amb altres que només es dediquen a la investigació i no tenen càrregues familiars", afegeix.
El que exposen l'Anaïs i la Sílvia no és precisament un panorama encoratjador per a les estudiants que es plantegen dedicar-se a la investigació, malgrat que cada vegada hi ha més dones en aquest àmbit.
A la Universitat de Girona, segons dades del curs 2019-2020, dels 1.740 membres del col·lectiu de personal docent i investigador, 950 eren homes i 790 eren dones. Llevat de les facultats en què històricament hi ha hagut més biaix de gènere i encara persisteix (a l'Escola Politècnica en favor dels homes i a la Facultat d'Infermeria en favor de les dones), la paritat s'imposa a poc a poc en les diverses facultats en el cas de l'alumnat i del professorat. Però aquesta paritat torna a fer-se miques quan es tracta de càrrecs com ara directors de departament, degans de facultat o rectors. "Només hi ha una dona rectora en totes les universitats catalanes", lamenta M. Àngels Pèlach. La setmana passada, la M. Àngels va ser elegida de nou com a directora de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, càrrec que va ocupar l'any 2018, quan es va convertir en la primera dona a dirigir la Politècnica de Girona en els seus més de quaranta anys d'història. "Em va costar decidir-me a optar pel càrrec, però m'hi vaig llançar", diu Pèlach, de 55 anys. Tot i que actualment ha hagut de deixar més de banda la recerca per dedicar-se a les tasques de gestió que li exigeix el seu càrrec, ella va ser una de les primeres investigadores del Grup de Recerca del Laboratori de Materials Sostenibles i Disseny de Producte LEPAMAP. Amb percentatges que no superen el 25% de dones entre l'alumnat i el professorat, la Politècnica de Girona i la resta de centres de titulacions tècniques són els més masculinitzats, i molt especialment en determinats graus, una realitat que s'intenta revertir amb diferents accions per atraure les noies cap a aquest tipus d'estudis. Segons Pèlach, "la falta de presència femenina en les carreres tècniques o enginyeries és una qüestió d’àmbit global, la qual cosa vol dir que la solució no és fàcil ni de trobar ni d’aplicar". "Els sistemes educatius i les escoles juguen un paper central en determinar l’interès de les nenes en les enginyeries i en proporcionar igualtat d’oportunitats per accedir i beneficiar-se de l’educació en tecnologia, enginyeria, arquitectura i edificació. Però també hi juguen un paper important la família i els grups d’iguals, la societat, els mitjans de comunicació, les polítiques de promoció de la igualtat de gènere... tots nosaltres", diu.
Un pla per corregir biaixos de gènere
Garantir que les dones puguin accedir a la carrera científica en igualtat de condicions que els homes és un dels objectius del Segon Pla d'Igualtat de la Universitat de Girona, aprovat ara fa gairebé un any. Sílvia Llach, professora i investigadora de la UdG i vicerectora de territori i compromís social, explica que el Pla té per objectiu corregir els biaixos de gènere i les situacions de desigualtat que encara persisteixen a la universitat i eliminar qualsevol forma de discriminació per raó de gènere. En l'àmbit de la recerca, en un dels articles del pla es recull l'objectiu de "corregir el sostre de vidre que representa la maternitat per al ple desenvolupament, en condicions d'igualtat d'oportunitats, de les carreres acadèmiques i investigadors de professorat a temps complet de la UdG". També s'hi inclou "la protecció de la maternitat en cas d'empat en els criteris de priorització de convocatòries de places de professorat agregat" i es proposa "promoure un diagnòstic precís de les oportunitats i limitacions que afecten treballadors i treballadores de la UdG per fer efectiva la conciliació", per tal d'establir les accions correctores que es creguin oportunes.
Per garantir que no hi hagi discriminació en la selecció i promoció del personal docent i investigador, així com del d'administració i serveis, es proposa promoure la representació paritària de dones i homes a les comissions de selecció de personal.
La paritat també es demana en la composició dels tribunals avaluadors de les tesis doctorals i en la composició dels òrgans col·legiats rectors de la UdG.
Corregir el biaix de gènere en distincions i reconeixements institucionals (guardons, premis, doctorats, honoris causa, etc.) és també un objectiu del Pla d'Igualtat.
