Creix la xarxa de vies verdes gironines, amb més de 800.000 usuaris a l'any
"Recordo parlar amb alcaldes i regidors i que em tractessin de boig per voler que vingués gent de fora en bicicleta. Un em va dir que no volia turisme de bicicleta, que volia que els visitants vinguessin en cotxe", explica Xavier Corominas, alcalde de Salt del 1991 al 1999 i president del Consorci Ruta del Carrilet a finals dels 90. Les coses han canviat molt des de llavors i ara les comarques gironines, que són un important pol d'atracció per a ciclistes de tot el món, disposen d'una important xarxa de rutes per recórrer pedalant o a peu. En la creació d'aquesta xarxa hi ha tingut un paper imprescindible el Consorci Vies Verdes de Girona, creat l'any 2003 fruit de la fusió, sota el paraigua de la Diputació, dels ens que gestionaven els carrilets d'Olot a Girona i de Girona a Sant Feliu de Guíxols, i la Ruta del Ferro i del Carbó, de Ripoll a Ogassa passant per Sant Joan de les Abadesses.
Totes les rutes del Consorci, juntament amb altres rutes ciclables d'ajuntaments i consells comarcals que no gestiona aquest ens, i amb les carreteres locals i comarcals que també utilitzen sovint els ciclistes professionals i els amants del cicloturisme, dibuixen un mapa ciclista únic. "Tenim un tresor", emfatitza Corominas. "És satisfactori veure que ha crescut tant en 25 anys. Fent la comparativa a escala mundial, sense parlar del nord i el centre d'Europa, és del millor del món. Encara es podria fer més, però la bicicleta ja ha entrat a l'agenda dels municipis i Girona és coneguda arreu del món com una ciutat ciclista i les comarques gironines com un territori ciclista. No ha estat un camí de roses, però ja hi som. Ara ja no surt el regidor que ens tractava de bojos perquè volíem fer una via verda", afegeix Corominas.
El Consorci, encarregat de la gestió i el manteniment i de la promoció de les rutes, va començar gestionant uns 110 quilòmetres, però han anat creixent de manera sostinguda, fins als 200 quilòmetres actuals, amb onze rutes: la via verda que connecta Sant Joan de les Abadesses, la Colònia Llaudet, Camprodon i Llanars (5 quilòmetres); el Camí Ramader de Campdevànol (4); la Ruta Girona - Sarrià de Ter (4,5); la Ruta Fornells-Campllong (4); la Ruta Termal, de Cassà de la Selva a Caldes de Malavella (14,8); la Ruta del Tren Petit, de Palamós a Palafrugell (6); el Camí Natural Via Verda de la Muga, d'Empuriabrava a Sant Llorenç de la Muga (40, tot i que 11,5 són de muntanya); la Ruta del Carrilet I, d'Olot a Girona (54-57, segons l'entrada a Girona); la Ruta del Carrilet II, de Girona a Sant Feliu (39,7); el tram d'enllaç entre el Carrilet i la Ruta del Ferro i del Carbó, d'Olot a Sant Joan de les Abadesses (22), i la Ruta del Ferro i del Carbó (12), de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses. Originàriament, aquesta darrera via verda arribava fins a Ogassa, però el consorci només la gestiona fins a Sant Joan de les Abadesses perquè el municipi va deixar de ser membre de l'ens fa uns anys.
Entre les vies Carrilet II, del Tren Petit, del Ferro i del Carbó, Carrilet I i Termal han sumat 567.705 usos en el primer trimestre d'aquest 2021 (353.684 a peu i 214.021 en bicicleta). La xifra és notablement superior a la del primer semestre del 2020 (381.532). En el global de l'any passat la xifra d'usos totals en aquestes cinc rutes va ascendir fins als 883.297.
Avui el Consorci agrupa 70 ajuntaments i set consells comarcals: tots excepte el de la Cerdanya. Els ajuntaments aporten el 40% del pressupost habitual del Consorci, ens associat a la Diputació, la responsable del 60% restant. El nombre d'ajuntaments adscrits al Consorci va creixent a mesura que augmenta el nombre de rutes, i la previsió és que continuï incrementant-se perquè l'ens té diversos projectes de noves vies verdes en marxa, de la mà dels ajuntaments i el departament de Territori i Sostenibilitat i a través d'ajuts FEDER que sufraguen el 50% de les actuacions. El primer que es materialitzarà és el de la xarxa ciclista de connexió dels nuclis de la Vall d’en Bas (3,1), que es presentarà i s'obrirà abans de Nadal, a mitjans de desembre.
En paral·lel, ja s'han iniciat les obres de la nova via verda Cassà de la Selva - Campllong - Fornells - Llambilles (30,4 km, dels quals 12,9 són via nova) i les que permetran connectar el municipi d'Aiguaviva amb Vilablareix i l'aeroport de Girona (5,5). També s'executaran pròximament els projectes de crear una via verda entre els nuclis urbans de Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge (3,3) i d'unir el carril bici de Celrà amb Girona (1,65). Els quatre projectes estaran enllestits en els pròxims sis mesos.
El consorci també té sobre la taula connectar les rutes de la vall del Ter i la vall del Llémena (4,72) i de Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya (2,89), i espera que la Diputació finalitzi les actuacions per completar la connexió amb via verda entre Ripoll i Gombrèn passant per Campdevànol, i entre l'Hostalnou de Bianya i Sant Joan de les Abadesses –"Molt important, perquè permetria no haver de fer la connexió Ripoll - Sant Joan de les Abadesses per carretera"–. Properament, l'ens també assumirà els nous trams entre Riudellots de la Selva i Campllong i entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries passant per la Colònia Llaudet, inaugurat fa dues setmanes, i durant el 2022 entomarà la gestió de la ruta de Sarrià de Ter a Serinyà passant per Banyoles (Via Verda del Tren Pinxo, amb un recorregut d'uns 40 km). "Era una reivindicació clàssica del territori, de les més antigues. Ja està tota senyalitzada. Ja està pràcticament acabada i molta gent ja l'utilitza, però encara no és una via verda perquè encara no està acabada oficialment, perquè molts trams encara no estan segregats: encara no s'hi ha impedit el pas dels vehicles motoritzats", apunten des del consorci.
El traçat que acollirà la nova ruta ja existia, però no era via verda perquè per tenir aquesta consideració ha d'estar prohibit el trànsit motoritzat en gairebé tot el recorregut, excepte en trams en què és impossible, com pel pas de tractors en zones agrícoles o en punts en què cal travessar carreteres. Les bicis elèctriques poden transitar per les vies verdes, però els patinets elèctrics no. "A Girona ciutat poden circular pels carrils bici municipals, però per la via verda no. Això porta a confusions. Per això fem campanyes específiques", afegeixen des del consorci.
Accessibles a bicis adaptades
A més, les vies verdes també han de tenir uns mínims d'amplada i uns màxims de pendent, per fer-les accessibles a tothom: a tots els perfils, d'edat, nivell i ruta, ja sigui a peu, passejant, caminant o corrent, en cadira de rodes, en bicicleta o en bicicleta adaptada, com les que el Consorci cedeix a institucions i escoles.
La plataforma Mou-te en Bici, per exemple, organitza sortides cicloturístiques cada dimecres al matí amb tàndems cedits pel Consorci i per particulars amb persones invidents i voluntaris, circulant, majoritàriament, per vies verdes. "Les vies verdes són perfectes perquè són un traçat que no té gaire dificultats i que és molt segur. És molt útil, i ideal per a tots els públics. Són infraestructures molt tranquil·les, segures i accessibles, perquè hi ha poc desnivell. Són molt planeres: es pot anar d'Olot a Girona amb un desnivell màxim d'un 4%. Perquè els trens de fum que feien servir aquests recorreguts no podien pujar més d'un 4%, igual que nosaltres, i buscaven trams amb poc pendent", bromeja Corominas, membre de la junta directiva de Mou-te en Bici, que el 2022 celebrarà el 25è aniversari: "25 anys de picar pedra per promoure l'ús de la bicicleta". "Algunes vies ressegueixen el traçat d'aquells trens petits que activaven l'economia de les comarques de Girona i connectaven els pobles de la província carregats de carbó, així que transcorrent pels mateixos paisatges recuperem la seva història, també", subratllen des del Consorci.
Connexió amb la Catalunya Nord
Al marge de les vies verdes, el consorci gestiona la xarxa Pirinexus, estrenada el 2013 a través d'un projecte europeu amb fons FEDER i amb un recorregut circular de 353 quilòmetres que uneix el territori català i el de l'estat francès, alimentant-se, en part, de vies verdes, i que exerceix com a porta d'entrada a Catalunya del cicloturisme europeu (ruta EuroVelo 8). Amb la mateixa naturalesa transfronterera, l'ens també treballa en el projecte BiciTransCat, que s'inaugurarà durant la segona meitat del maig que ve i que connectarà Figueres i Perpinyà passant per Roses, Llançà i Portbou, amb l'ambició de "potenciar la intermodalitat": combinant rutes ciclables amb trams en transport públic, en autobús o tren.
