Contaminants hormonals, el perill invisible

GironaAra fa justament un any que l’Ajuntament d’Anglès va aprovar una moció per limitar l’exposició de contaminants hormonals en el seu àmbit competencial, sent així el primer municipi de Catalunya a fer-ho. També coneguts com a disruptors endocrins o alteradors hormonals, aquests contaminants són substàncies químiques que poden alterar el funcionament normal del sistema hormonal i provocar un greu risc sobre la salut de les persones i la fauna silvestre. A Anglès la iniciativa de regular-los va sortir de la secretària municipal, Sandra Pinos. “Pateixo hipotiroïdisme i vaig voler saber d’on em podia venir aquest problema. Així va ser com vaig conèixer aquest tema”, diu Pinos.

“Penso que no hauríem de ser els ajuntaments els que reguléssim en relació a aquest tema, però ja que de moment ningú no fa res, ¿per què no?”, opina l’alcaldessa, Astrid Desset, que també pateix hipotiroïdisme. “És a les nostres mans evitar que la ciutadania estigui exposada en allò que nosaltres podem controlar”, afegeix Desset.

Fonts, herbicides i sabons

“És important que s’aprovin mocions però sobretot que es portin a terme”, diu Fernando Saz, activista d’Ecologistes en Acció. “Hi ha casos que després serveixen de poc, perquè qui fa el manteniment de les zones verdes és una empresa, i com que en el seu moment no es va especificar res en el contracte de no utilitzar determinats herbicides, no se la pot obligar o bé se li ha de pagar més perquè usi altres productes”, afegeix Saz. No és el cas d’Anglès. Aquest any han canviat les fonts d’aigua dels edificis municipals, que ja no són amb bombones de plàstic, han deixat de fer servir herbicides amb glifosat, han canviat els sabonets i han fet canvis en el menú de la llar d’infants. “Vam dir a l’empresa que ens fa el manteniment de les zones verdes que no volíem fer servir determinats productes i no hi ha hagut cap problema. En alguns llocs ara arrenquen les males herbes amb les mans”, diu Josep Casadellà, regidor de Medi Ambient d’Anglès. L’Ajuntament també preveu organitzar aviat una xerrada oberta a la població per alertar dels riscos.

Condemna a la Comissió Europea

“La informació i les polítiques són essencials per canviar actituds personals”, afirma Miquel Porta, catedràtic en salut pública i investigador a l’Institut d’Investigacions Mèdiques de l’Hospital del Mar de Barcelona, que és un dels centres de referència internacional en la investigació d’aquestes substàncies. “Incentivar la indústria química a fer els canvis que cal per eliminar els disruptors endocrins és tan necessari i radical com quan es va regular el tabac en el món de l’hostaleria. Es deia que seria una catàstrofe i els resultats són excel·lents”, afegeix. Porta creu que hi ha similituds però també diferències amb el cas del tabac: “Molts d’aquests compostos són invisibles, no com el fum del tabac, que és visible i tothom veu que el pot perjudicar. Els tòxics no són evidents per al consumidor, que està desvalgut, per això la informació i les normes legals són importants”.

En aquest sentit, Porta lamenta que fa anys que s’espera que la Comissió Europea (CE) faci públics els criteris per considerar quan una substància es pot considerar alteradora hormonal. “És trist que el 2017 encara estiguem esperant això quan en el món científic ja fa temps que tenim bastant clar quines són les substàncies que ens contaminen hormonalment”. “L’endarreriment el provoquen les pressions del lobi químic i l’apatia de certs sectors socials. Suècia va denunciar la CE per aquest retard i el Tribunal de Justícia de la UE va condemnar la CE per incomplir els seus propis criteris -diu Porta-. Aquest fet hauria hagut d’obrir els telenotícies”. “Un dels problemes perquè la CE no faci públics aquests criteris és que la indústria química vol fixar uns límits a partir dels quals es prohibeixi. Nosaltres entenem que en compostos que contaminen no hi ha d’haver mínims. Si contaminen, s’han de prohibir”, opina Saz.

Estratègies per generar el dubte

Anna Garcia fa mesos que treballa el tema dels contaminants hormonals a Brussel·les, on la pressió dels lobis és important. Aquesta periodista catalana esmenta un manifest que van subscriure un centenar de científics de tot el món, que “parla de la distorsió d’evidències científiques provocada per la intervenció del lobi d’indústries químiques. Hi ha un ús d’estratègies per fabricar el dubte”, diu Garcia, que afegeix que el manifest diu que “mai abans la humanitat s’havia enfrontat a tal quantitat de malalties hormonals per l’exposició a substàncies químiques”. En alguns estats de la UE el tema està sobre la taula. “A Dinamarca hi ha un programa d’informació ciutadana adreçat a les parelles que esperen un fill i a França hi ha un pla nacional”, diu Garcia. “A l’estat espanyol s’han gastat molts diners però hi ha poques polítiques”, afegeix Garcia.

Porta hi està d’acord i reclama poder fer programes regulars de biomonitorització per avaluar el nivell de contaminació de la població. “A Alemanya i els Estats Units se’n fan cada any, mani qui mani, i a Catalunya només se’n va fer un, l’any 2002. Ara el departament de Salut està pensant a fer un nou estudi”. Amb tot, creu que tothom pot fer més per conscienciar-se dels riscos. “No és només la responsabilitat d’unes indústries tòxiques i perverses que conspiren, ni d’uns polítics que es deixen pressionar. També ho és de la ciutadania, que està massa distreta i no és conscient dels perills que ens envolten. Hi ha empreses innovadores que canvien si hi ha demanda social”. Per a Porta, que augmenti la consciència ciutadana fa que “en països com Suècia o Finlàndia, els partits de dretes facin polítiques més en pro de la salut de la ciutadania que els partits d’esquerres i d’extrema esquerra d’aquí”.