El confinament i les restriccions estimulen la producció literària

Les restriccions derivades de la pandèmia del coronavirus i, sobretot, els diversos graus de confinament establerts des del març de l’any passat han incrementat de manera notable la producció literària. Els premis estan rebent força més originals que de costum, igual que les editorials, menys inclinades a donar xifres concretes. Al premi Bertrana, que és el més ben dotat de les comarques gironines, a l'edició del 2020 van optar-hi 77 obres, 26 més que en l’edició anterior. Al Just Manuel Casero, prestigiat des de sempre per la independència del jurat, se n’hi van presentar 53, enfront de les 40 del 2019. “Més quantitat no vol dir més qualitat”, remarca Guillem Terribas, un dels impulsors del Casero. És una constatació que sintonitza amb un aclariment que sovint fa l’escriptor Toni Sala: “Escriure un llibre té poc a veure amb escriure un bon llibre”. Sala també recorda que les epidèmies sempre han estimulat la literatura: “En són bons exemples el Decameró i el Quadern gris, així com El rei Lear, Macbeth i Antoni i Cleopatra”. L’escriptor Vicenç Pagès apunta que llegir i escriure són activitats que han augmentat senzillament perquè es poden fer a casa, però adverteix: “La temptació de passar el temps d’oci en llocs com Netflix és molt alta. Si la gent escriu més però no llegeix més, no avançarem gaire”. Pagès, director de l’Aula d’Escriptura de Girona, informa que les inscripcions han baixat. “Fins ara, al Centre Cultural La Mercè hem ofert uns cursos en què era molt important el contacte personal, però el covid ens ha obligat a fer-los virtuals. Ens hem adaptat bé a les necessitats, però no tots els alumnes estan disposats a fer un curs en línia. El nostre objectiu és reprendre les classes presencials com més aviat millor, tot i que potser oferirem, en paral·lel, més cursos virtuals, ja que el virus ha modificat el paradigma educatiu”, remarca.

Els premis Recull, que s'entreguen aquest mes de març a Blanes, han rebut aquest any 122 obres, 23 més que en l’edició interior. De les cinc categories, la que ha registrat un increment més gran ha sigut la de teatre, que ha passat dels 13 originals del 2020 als 31 del 2021. “Deixant de banda que la gent té més temps per escriure, cal tenir en compte que hi ha molts autors que tenen dificultats per publicar i necessiten diners”, observa Maria Àngels Vázquez, secretària del jurat dels Recull. Però el premi en què s’ha produït un creixement més espectacular en el nombre de participants ha sigut l’Empordà de novel·la, que s’atorgarà a l’abril a la Bisbal d’Empordà: ha rebut 80 originals, el doble que l’any passat. Jordi Imaz, professor de literatura i creador del premi Empordà, està convençut que el confinament ha influït en l'augment de la participació, tot i que insisteix que la qualitat no té per què anar lligada a la quantitat. En qualsevol cas, considera positiu que hi hagi més gent que escrigui. “N'hi ha per treure’s el barret. Es necessita molt valor per posar-s’hi”.

Reflexió i imaginació

Els editors també coincideixen que des que es va iniciar la pandèmia han rebut més propostes de publicació. “A Brau Edicions hem notat un cert increment d’originals que ens han arribat”, diu Maria Mercè Cuartiella. Segons ella, “això té una certa lògica": "El confinament ha dotat de més temps tots aquells que esperaven tenir-ne per posar-se a escriure. Si hi sumem que tothom ha passat molts dies reclòs i que aquest estat inclina a la reflexió i a fer anar la imaginació, és lògic que augmenti el nombre de manuscrits que ens arriben”, afegeix. Ramon Moreno, editor de Cal·lígraf, subratlla que han rebut molts originals d’autors que presenten la seva primera obra. “És una conseqüència, sens dubte, de tot el temps que el confinament els va oferir. La nostra planificació és anual, i la pandèmia i el tancament de llibreries i la incertesa general ens van obligar a reformular el calendari i endarrerir alguns títols i descartar-ne d’altres”, assenyala.

Costa molt aconseguir declaracions d’autors inèdits o novells que aspiren a publicar. La majoria es presenten a premis amb pseudònim, i els que ho fan a cara descoberta prefereixen no sortir al diari amb noms i cognoms per evitar comentaris sarcàstics en cas de no assolir el seu propòsit. Tot i això, hem parlat amb algunes d’aquestes persones. La percepció general és que cada cop hi ha més gent que escriu i, conscient de la competència creixent, diposita en una editorial o en un premi una esperança no gaire més gran de la que tindria en un bitllet de loteria. “És difícil que una editorial publiqui novel·les d’autores desconegudes com jo, i vaig pensar que potser un premi em facilitaria les coses, però l’alt nivell de les obres no ho va fer possible”, confessa la tarragonina Elena Solé, concursant a l'últim premi Casero. De fet, no és tan desconeguda com diu. Fa trenta anys que escriu i fins ara ha publicat set llibres. L’últim, Contes vírics (Parnass Edicions), l’ha escrit en plena pandèmia a quatre mans amb Marta Amigo.