Girona Acull aconsegueix un sostre durant el cap de setmana per als extutelats que dormien al carrer a Girona

GironaDesprés de mesos demanat a les administracions una solució per als joves extutelats de la DGAIA que dormien al carrer a Girona, la plataforma Girona Acull ha aconseguit que, almenys aquest cap de setmana, nou dels afectats dormin a l'alberg municipal, segons ha pogut saber l'ARA.

"Els hem acompanyat a empadronar-se i feia molt de fred. No podíem deixar que passessin una altra nit al ras", ha reconegut una de les membres de Girona Acull, Núria Palomar. Precisament aquest matí, la plataforma s'ha reunit amb la Generalitat i altres entitats, i els han informat que el Govern crearà una comissió gestora per estudiar individualment els casos dels joves extutelats que van arribar de manera irregular i que han de marxar dels centres d'acollida quan tenen 18 anys.

"Valorem positivament que una comissió analitzi els casos per preveure els que sortiran dels centres pròximament, però no soluciona els que ara dormen al carrer", ha denunciat Palomar. Per aquesta raó, han fet tràmits d'urgència amb els serveis socials de l'Ajuntament de Girona, que finalment han proporcionat una plaça a l'alberg per a nou dels joves, que s'hi quedaran fins dilluns. Llavors l'entitat en tornarà a parlar amb els responsables municipals.

Analitzar cas a cas

La nova comissió gestora està formada per diversos departaments de la Generalitat i per entitats socials com Càritas, Creu Roja, la Fundació SER.GI i Girona Acull; l'objectiu "és creuar la informació i establir una diagnosi per buscar una solució a cada cas", segons ha assenyalat el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, que ha reconegut que és una "emergència social" derivada de l'onada migratòria provinent sobretot dels països magrebins.

Un dels àmbits d'actuació prioritaris seran els recursos habitacionals, i la Generalitat s'ha compromès a ampliar les places en pisos dedicats a aquests joves. A més, crearan itineraris formatius i d'acompanyament i, en alguns casos, proposaran el retorn als seus països d'origen.

No obstant això, hi ha nois que, segons la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, rebutgen les propostes de suport; es buscaran altres maneres d'ajudar aquests nois, per exemple a través de mentors "que els donin confiança i siguin un referent".

En aquest sentit, Oliva ha assegurat que, abans de sortir dels centres d'acollida, "s'informa prèviament dels ajuts i les possibilitats que tenen, però molts hi renuncien perquè impliquen el compromís de seguir un pla de treball".

Pel que fa al nombre d'afectats, hi hagut un ball de xifres entre les diferents entitats. Primer l'Ajuntament va dir que eren una trentena, i la Generalitat ha dit avui que n'eren una desena. Per això el Govern ha demanat a Girona Acull que faci un recompte dels casos, i de moment, n'ha detectat deu; però segons Palomar, n'hi ha més: "Ara estem intentant localitzar-los tots, però n'hi ha molts que tenen por de parlar".

Iglesies i Oliva també han denunciat que molts nois no tenen NIE ni permís de treball com a conseqüència de la lentitud del govern espanyol, que "aplica una lectura restringida de la llei d'estrangeria". "Si abans es trigaven dues setmanes a tramitar la documentació, ara són uns nou mesos. Això implica que, en complir 18 anys, no poden sol·licitar prestacions, ni presentar-se a ofertes de treball ni llogar un pis", han criticat.

La majoria dels afectats són joves marroquins que van sortir del seu país de manera irregular quan tenien entre 15 i 17 anys, i que van arribar des d'Andalusia, la majoria amagats en autobusos.