La ciutat fa pinya amb el Girona FC per capgirar la història

"Ens hem guanyat el dret a somiar", defensa Laia Fernández, abonada del Girona, expressant en veu alta el desig d'una ciutat que afronta el setè intent de pujar a Primera pel camí de les eliminatòries. Cap altre club ho ha intentat tantes vegades sota el format actual; de fet, aquest és el tercer play-off consecutiu. I sempre ha sortit creu. Però potser no serà així eternament. "Tots recordem els traumes del passat, però per què aquest any no podem viure el contrari? Tenim il·lusió, la gent transmet positivisme. Últimament els equips que han somrigut han sigut els d'un tarannà discret, tal com estem ara nosaltres. Hem de confiar, i tant que hem de confiar", diu Cristóbal Sánchez, president de la Federació de Penyes del Girona.

L'esperança és el denominador comú de Montilivi, un estadi vinculat als finals d'infart. "Crec que aquest play-off és un regal, amb tot el que ens ha passat durant el curs. Molta gent no tenia clar si hi arribaríem, i ho hem d'aprofitar. A diferència d'altres anys, ho vivim amb un punt de prudència: potser ens afavoreix el fet de no ser favorits, perquè quan ho hem sigut mai ho hem assolit", diu José Fogliano, president de la Penya Jandrista. En el fons, què hi té a perdre? "La patacada hauria sigut no classificar-nos, i encara que hàgim jugat amb foc i hagi anat del canto d'un duro, aquí estem, vius. Hem de valorar el camí que el club està fent, perquè és una passada", accentua Joaquim Nadal, membre del consell assessor i exalcalde de la ciutat.

L'afició, citada a les 17 h

Envoltar-se de missatges positius reforça l'actitud de la graderia, desitjosa de passar comptes amb el destí. Cristhian Stuani els ha citat a les 17 h perquè, com l'uruguaià recalca, el play-off el jugaran "tots junts, equip i afició". "L'estadi ha d'estar a punt de rebentar", diu. I si el millor futbolista que ha vestit mai la samarreta blanc-i-vermella diu a les 17 h, pobre de qui es presenti un minut més tard. "A nosaltres el Girona ens tindrà sempre; perquè si aquest any tampoc va bé ho tornarem a intentar el següent", admet Fernández. El sentiment és compartit. "Veig com la gent trempa, comprant l'entrada el primer dia. I estem tranquils perquè amb la continuïtat de Míchel ens assegurem que el projecte continua. Així que si no pugem aquest any, pujarem l'any que ve. I sentir això ens ajuda", afegeix Fogliano, que reivindica el cop d'efecte que ha suposat la renovació de contracte de l'entrenador nascut a Madrid i des d'aquest curs gironí d'adopció.

"La història ens ha de compensar per tot el que ens ha tocat plorar. Diuen que la tercera és la bona, no?", pregunta Sánchez, que continua: "Toquem de peus a terra, però anirem a l'estadi creient que sí, que aquest any sí. Ens hem decebut molt, ho hem passat fatal, però quan hi tornem a ser la fe torna a aparèixer amb més força que la vegada anterior". Nadal pren el relleu. "Qui diu que l'equip no es pot rebel·lar i ensenyar la seva millor versió ara, en el moment de la veritat? Per què no és possible? Potser arribem justets, però tot el que començarà a partir d'ara és una situació nova. El passat no serveix de res. No existeix cap guió que digui que passarà això o allò altre. Estem aquí, a punt de disputar el tercer play-off seguit. Doncs afrontem-lo amb energia".

0 de 6: un balanç terrorífic

Al llarg dels prop de 92 anys de vida, el Girona ha intentat pujar a Primera per aquest camí un total de sis vegades. Però mai ho ha aconseguit, sent l'únic club que ha perdut quatre finals. El curs 1935-36 va caure eliminat en una lligueta; el 2012-13 va perdre la final contra l'Almeria; el 2014-15 les semifinals contra el Saragossa tot i guanyar l'anada per 0-3; el 2015-16 la final contra l'Osasuna; el 2019-20 la final contra l'Elx amb Stuani expulsat, i el 2020-21 la final contra el Rayo Vallecano malgrat imposar-se en el primer partit. "Ens hem fotut tantes hòsties que estem adobats. Tant de bo ara guanyem, perquè deunidó tot el que arrosseguem. I sincerament, ja m'agrada que les tornades siguin a camp contrari, perquè Montilivi ha hagut de suportar massa desgràcies", diu Fogliano.

"Si no haguéssim tingut aquella arrancada tan feble i el final irregular, potser hauríem acabat primers o segons, però no serveix de res pensar en això. Aquest primer partit de play-off ens servirà per prendre la temperatura. Entenc que l'estat anímic de l'Eibar també comptarà, perquè perdre l'ascens directe en el temps de descompte contra un rival que no s'hi jugava res els ha de fer molt mal. El Girona està acostumat a tot i tenim la carta Stuani, que és un miracle que vesteixi els nostres colors", opina Nadal amb encert. L'uruguaià ha celebrat el seu segon pitxitxi a Segona des de la seva arribada al club i està a només un gol de convertir-se en el màxim golejador de la història de l'entitat. Si algú pot fer possible l'ascens, és ell.

Sempre que els arbitratges no el perjudiquin, esclar. Perquè en les últimes temporades les derrotes contra l'Elx i el Rayo Vallecano han anat esquitxades de decisions incomprensibles. De fet, tampoc cal anar gaire lluny, perquè aquest curs les injustícies han sigut el pa de cada dia. "Hem d'esperar que sigui el futbol el que dictamini si es guanya o es perd, perquè moltes accions són, com a mínim, discutibles i per no compartir. Hi ha mecanismes clars per prendre decisions, però el tractament no és el mateix si ens passa a nosaltres que si li passa al contrari. Es pot fer un comparatiu gràfic. No vull arribar a pensar que hi ha una mà negra perquè el Girona és qui és, però podem afirmar que ben tractats no ho estem, precisament", recorda Nadal.

Impacte per a la ciutat

En aquests moments, i amb l'Spar Girona lluint el nom de la ciutat per tot Europa i a l'elit del bàsquet des de fa anys, Girona idealitza un final de temporada en què els clubs de futbol i de bàsquet masculins acompanyin l'entitat presidida per Cayetano Pérez. Tant el Girona com el Bàsquet Girona estan immersos en el play-off d'ascens a Primera i es podria donar el cas, si tot surt bé, que d'aquí tres mesos els tres clubs competissin a la màxima categoria. "Seria preciós, sincerament. Llavors ja veuríem com s'enfoca des de les altes administracions, que hauran de pensar molt bé com distribueixen les energies, però tenir-los tots tres a Primera seria una fita increïble. Si només parlem de futbol, el pas del Girona per l'elit li va anar molt bé, a la ciutat. Es va marcar un punt àlgid, hi havia generacions d'aficionats que esperaven viure un instant com aquell", diu Nadal, conscient que un canvi de categoria repercuteix en molts àmbits tangibles i intangibles: des de l'economia, amb els llocs de treball que es puguin crear, fins a la reputació, amb l'expansió de la marca Girona, passant pel turisme, ja que molts aficionats de tot el país visitarien la ciutat, i la felicitat, perquè res és comparable a l'alegria d'un ascens.

Polèmica per la venda d'entrades

"Si ho fem realitat, veurem si el club es consolida i la gent hi aposta de veritat. Aquest any m’ha faltat públic a l’estadi; estant a la part alta de la taula no hem passat de 7.000 persones. Els horaris no són els millors, però sempre hi ha una cosa o altra. És fàcil trobar excuses per no venir. Si pugem, no podem baixar dels 10.000 assistents per partit", segueix Fogliano. Precisament la venda d'entrades ha generat cert rebombori, perquè el Girona no ha reservat el seient dels abonats i ha obert als socis i als mateixos abonats la possibilitat de comprar un lloc en qualsevol accés del recinte, amb la particularitat que qui s'espavilés més era el primer a comprar-lo. "No em sembla bé que ningú et pugui garantir el seient al qual portes anant tota la temporada. S'hauria d'haver donat prioritat als abonats. Per exemple, permetent-los treure la seva entrada amb un dia de marge i no forçant-los a anar a correcuita, amb els problemes que genera la web, perquè es col·lapsa. Si amb aquestes facilitats l'abonat no l'ha retirat, llavors d'acord, que la puguin comprar els socis o el públic en general. Però ens haurien d'haver donat un marge, que per això paguem durant l'any", diu Fernández.

Tal com diu l'himne: som vermells i blancs, som quatre rius a sota el cel / estem units, germans i amics, ara no cal témer per res / com canta la terra i com crida el nostre vent / alcem les veus per néixer més valents / mira al teu costat, ara ja som dos / millor si som molts més, tots junts ho podem fer. "Estic molt orgullós d’aquesta plantilla, s’han deixat l’ànima al camp gairebé sempre. S'esforcen, estan implicats. No podem demanar més", afirma Fogliano. "Passi el que passi estarem al costat del Girona", afegeix Sánchez. "Ho hem de viure com si fos la primera vegada", recalca Fernández. "Res no voldria tant com tornar a veure el Girona a Primera", conclou Nadal.