El cinema “militant” dels pobles petits

GironaDarrere dels comptats cinemes amb programació estable que queden als pobles de les comarques gironines hi ha sovint la feina romàntica i esforçada d’un cinèfil entusiasta. Com Jordi Bellapart, a qui molts consideren “el salvador” del Cinema Montgrí (Torroella de Montgrí), un dels més bonics i actius de Catalunya. El cinema es va inaugurar el 25 d’agost de 1928, coincidint amb la festa major del poble, i només ha estat tres mesos -l’any 1985- sense projeccions. Va ser quan la greu crisi d’espectadors a les sales va obligar a tancar desenes de cinemes a Catalunya, entre els quals els altres dos cines de Torroella. Per salvar l’últim cinema, l’Ajuntament de Torroella va adquirir per 25 milions de pessetes l’edifici del Montgrí, amb un magnífic casino adjacent, La Sala. Des de llavors el cine ha patit noves crisis, com la dels Jocs Olímpics del 92, o una altra davallada d’espectadors fa 4 anys, però el Cinema Montgrí ha resistit amb mala salut de ferro fins avui.

Bellapart gestiona la sala a través de l’entitat Cine Club Torroellenc des que el 2002 es va desfer el patronat municipal que li donava cobertura. Tot i una important subvenció municipal, Bellapart diu que la clau que s’hagi aconseguit mantenir el cinema al poble és la “militància cinematogràfica” dels veïns. Molts espectadors compren abonaments de 40 entrades, que no sempre consumeixen, i que permeten fer front a les reformes més urgents i al pagament de salaris. “Tot plegat ens permet tancar cada any fent les paus”, explica. El poble té una intensa vida cultural comparat amb altres localitats similars, però també es beneficia del fet que les poblacions més properes amb multisales (Girona, Platja d’Aro o Figueres) són a més de 35 quilòmetres.

La cerimoniosa cortina vermella

La sala està equipada amb un excel·lent projector digital que els permet accedir a les estrenes, i disposa d’una gran pantalla dotada amb una cortina vermella que s’obre cerimoniosament abans de cada projecció. El Cinema Montgrí també s’ha fet un nom amb l’elecció de les pel·lícules. A l’agost fan una selecció dels millors films de l’any i durant tot l’any sessions quinzenals de cineclub amb pel·lícules en VO. “Fem sempre bones pel·lícules, els blockbusters i les pel·lícules d’efectes i violència no ens funcionen perquè tenim un públic educat en el cinema més europeu”, explica Bellapart.

Només van fer una excepció amb la projecció de les dues pel·lícules de la sèrie Siete apellidos…, disculpable perquè els va omplir el cinema com en els anys gloriosos i els va permetre fer recaptacions històriques de 7.000 euros. Durant el 2016 van passar pel Cinema Montgrí 24.000 espectadors, 3.000 més que l’any anterior. Aquest any estan un miler per sota del que els tocaria, però confien a recuperar-los durant l’estiu. Un dels problemes de futur que veu Bellapart en el cinema és que la meitat dels seus espectadors superen els 70 anys.

Nivell zero de negoci

A Puigcerdà encara perviu el magnífic Cinema Avinguda, pulcrament reformat, amb projecció digital, 532 localitats i gestionat per una empresa privada que reconeix obertament que “el nivell de negoci és zero”. Salvador Espinosa, el gerent, assegura que només la passió pel cinema d’Albert Palau, un dels socis i “ànima del cinema”, n’evita el tancament. La clientela, com la de la majoria de les botigues i restaurants de la Cerdanya, són els forans amb segones residències a la comarca. El cine s’obre només el cap de setmana i en períodes de vacances. L’espai és compartit amb el Casino Ceretà i un grup de teatre, però hi ha bona entesa.

També cal destacar el Cinema Catalunya de Ribes de Freser (Ripollès), on fa dos anys l’associació sense ànim de lucre Amics del Cinema de la Vall de Ribes, amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació, va poder adquirir un projector digital valorat en 45.000 euros per poder continuar oferint estrenes. També a Camprodon hi ha un cinema força actiu, sobretot en períodes de vacances, que gestiona la Societat Casal Camprodoní.

A la Bisbal d’Empordà, al Cinema Mundial, també hi ha sessions eventuals de cinema amb el suport de l’Ajuntament. Actualment hi fan un cicle de cinema català organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català.

El Cinema Casino de Begur és un exemple de sala totalment municipalitzada. El 1978 van començar amb projeccions en 16 mil·límetres i, en vista de l’èxit, van comprar un projector de 35 mil·límetres. Ara ja fa tres anys que tenen el projector digital, tot i que pel seu volum d’espectadors (un centenar cada cap de setmana) han d’esperar 3 o 4 setmanes per tenir les estrenes. Ernest Sais, el responsable del cinema, diu que si fos un negoci privat ja fa anys que hauria tancat. Segons els seus càlculs, les pèrdues anuals del cine suposen l’import de llogar una orquestra de festa major, tot i que, segons remarca, el cinema té més avantatges: obre tot l’any, suposa moltes hores de lleure i atrau molta gent, principalment de les segones residències de la rodalia. A l’hivern només obren dissabtes i diumenges. Un divendres al mes celebren la Nit dels Amants del Cinema, en què es projecta una pel·lícula fora dels circuits comercials, amb un convidat que parla d’algun tema que suscita el film. Sempre s’acaba amb xampany i coca.

A Palafrugell, les sessions de cinema que es fan al Teatre Municipal es programen i es gestionen des del Cineclub Garbí. La sala també disposa d’un bon equipament digital.

Els multicinemes de les comarques gironines, que són els que presenten l’oferta cinematogràfica més comercial, estan ubicats a Castell-Platja d’Aro, Blanes, Figueres, Olot, Palamós, Roses, Salt i Girona. A Girona cal destacar la tasca del Cinema Truffaut, municipalitzat i gestionat pel Col·lectiu de Crítics Cinematogràfics, que ofereix pel·lícules en versió original.