Ciència ciutadana contra el canvi climàtic al mar Mediterrani

GironaEl multicolor peix fadrí no l'havien vist mai pescadors ni bussejadors a les aigües de Llançà, Colera i Portbou, on des de fa uns cinc anys ja se n'hi troben exemplars. Els submarinistes i pescadors també hi comencen a trobar des de fa anys una presència més gran de vaques serranes. Són dos peixos termòfils, propis de les aigües càlides, que evidencien que a la zona del Mediterrani en què la temperatura de l'aigua és sempre més freda, el cap de Creus, l'escalfament global ja està començant a tenir conseqüències sobre l'ecosistema marí. Espècies autòctones com les salpes o les julioles corren perill de veure's substituïdes per espècies termòfiles invasores que encara no es té constància que hagin arribat al cap de Creus, però que sí que han arribat a les zones del Mediterrani més properes al canal de Suez, com el peix conill, que a les costes de Grècia i Itàlia està causant un gran impacte en l'ecosistema marí.

Bioindicadors de l'escalfament

Espècies com el peix conill o el peix corneta són algunes de les que els científics han triat com a bioindicadors de l'escalfament de l'aigua del Mediterrani en un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) per al qual es demana la col·laboració de voluntaris per fer el que es coneix com a ciència ciutadana: amb indicacions que els donen els científics, observen i recullen informació que serà avaluada pels investigadors. En aquest estudi es recullen dades sobre distribució o abundància d'espècies marines comunes i d'espècies foranes o invasores, i també sobre la presència de canvis en l'ecosistema (com ara mortalitat d'organismes) per analitzar els efectes que té l'escalfament global al Mediterrani.

La zona del cap de Creus és l'indret del Mediterrani on l'aigua es manté més freda a causa de la seva situació geogràfica, però en els últims anys la temperatura està un grau i mig per sobre de la mitjana, segons els registres facilitats per l'observador Josep Pascual, que des de fa més de 40 anys pren regularment la temperatura de l'aigua dues milles mar endins del port de l'Estartit i a poc més d'una milla de les illes Medes. Aquest augment de la temperatura permet que s'hi trobin bé espècies pròpies d'aigües càlides, i el risc que això pot suposar per a les espècies autòctones manté en alerta els especialistes en ciència marina. "Al Mediterrani, al ser un mar tancat i petit, l'efecte de l'escalfament global serà més ràpid que als oceans. En aquests moments s'està escalfant més a la zona oriental, propera a terres més càlides, com Turquia, Grècia o el Líban, on ja hi ha peixos del mar Roig que entren pel canal de Suez i que es comporten com a espècie invasora", explica Boris Weitzmann, biòleg marí, assessor del Parc Natural del Montgrí-Medes i Baix Ter i investigador en estudis com el Projecte Sèpia.

"Si es trenca la barrera tèrmica que ara hi ha a la zona de Sicília, al nord-oest del Mediterrani hi podrien arribar espècies com el peix escorpí, un gran depredador ja present al Mediterrani oriental i que pot causar estralls en l'ecosistema del cap de Creus, o el peix corneta (Fistularia commersonii)", diu Weitzmann, que afegeix que el Mediterrani està patint dos fenòmens a causa de l'escalfament global: la meridionalització, és a dir, el desplaçament cap al nord d'espècies pròpies del sud del Mediterrani mentre que les del nord no poden pujar més amunt per la barrera de la costa, i la tropicalització, l'aparició d'espècies provinents d’aigües tropicals, com les del mar Roig.

Segons el biòleg, onades de calor com les que es registren aquest estiu empitjoren els pronòstics. "Al llarg dels anys hem tingut pics de calor puntuals, però no tan seguits i tan prolongats com els d'aquest estiu. Tot indica que aquesta serà la tònica dels pròxims anys", indica Weitzmann, que afegeix: "Al mar, les espècies s'hauran d'acostumar a les noves condicions de l'aigua; les que no s’adaptin desapareixeran. El que és segur és que els nostres fills veuran un mar diferent del que hem vist nosaltres".

Weitzmann, membre de la Confederació Mundial d'Activitats Subaquàtiques, es dedica a formar "observadors del mar" per tal que ajudin els científics a identificar i comprendre què està passant al mar, i puguin actuar. "Els científics no arribem a tot arreu i els recursos de què disposem són limitats", indica. Des del portal www.voluntariatambiental.cat es fa una crida a bussejadors, aficionats a la navegació, a la pesca o a tota mena d'esports nàutics, i a qualsevol persona a qui li agradi el mar, perquè se sumin a alguns dels projectes de recerca, entre els quals el que analitza els efectes de l'escalfament del mar sobre l'ecosistema marí, i facin "ciència ciutadana", és a dir, ajudin a recopilar dades que seran crucials per als científics.

De la intuïció a la ciència

Eduard Marquès, naturalista, exdirector del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i un dels impulsors del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, és un dels observadors del mar que col·laboren en el projecte que analitza els efectes de l'escalfament de l'aigua al Mediterrani. Implicar-se en aquest projecte no li ha resultat difícil, ja que és un gran coneixedor de la fauna i la flora de l'Empordà i la jubilació li ha permès dedicar-se gairebé de ple a observar i fotografiar (una altra de les seves passions) exemplars de flora i fauna que li criden l'atenció, sigui perquè no són habituals o no han estat encara documentats a la zona on els ha localitzat o perquè són indicadors del canvi climàtic o de la contaminació. "Al mar fa molts anys que hi vaig i hi veig canvis que suposo o intueixo. És bo que això que un ciutadà veu i intueix quedi documentat i sigui analitzat científicament i contribueixi a lluitar contra el canvi climàtic", diu Marquès.

Al projecte sobre l'escalfament del Mediterrani hi participa, juntament amb un equip de cinc observadors que aquest estiu s’ampliarà a nou, fent transsectes al fons marí de l’Almadrava i la Pelosa (Roses), a Caials (Cadaqués), a Cativa (Port de la Selva) i al Cros (Llançà). Aquest estiu faran també observació a Tossa de Mar, a Roses (al segon moll) i a Colera. Els transsectes es fan en una àrea delimitada de 50 x 5 metres, on els observadors voluntaris s'han de submergir al fons marí i deixar constància de si hi observen unes determinades espècies que els científics han triat com a bioindicadors del canvi climàtic: peixos autòctons molt comuns i que estan en perill de recessió, com les julioles, les salpes, els serrans, els meros o els corballs, i peixos forans, propis d'aigües càlides, com el peix conill o el peix corneta.

Les espècies triades com a bioindicadores de l'escalfament de l'aigua són poques, però són il·lustratives del que està succeint amb la resta de flora i fauna marines d'aquest indret del Mediterrani.

El plàstic, una altra 'espècie invasora'

En les seves immersions al fons marí, Marquès ha pogut constatar que l'elevada presència de residus, especialment el plàstic, és una amenaça tant o més perillosa que l'escalfament de l'aigua per a la flora i la fauna marines. "A banda de les deixalles que es llancen directament al mar, els rius hi aboquen també porqueria, i això suposa un greu problema per al Mediterrani, pel fet que és un mar tancat i petit", lamenta Marquès, que alerta que les micropartícules de plàstic són un gran perill per als organismes filtradors. "Un mar que era molt ric en biodiversitat s'està empobrint a marxes forçades, i ja no és només per l'excés de pesca", lamenta.