Des de la catedral, tot fa baixada

GironaTímids brots verds de turistes amb guia a la Girona Vella. Ja no són els feixucs ramats de 30 o 40 badocs xuclacucurutxos que obstrueixen ostentosament els carrerons del call, sinó famílies extenses o grupets més discrets que circulen fins i tot amb aire de clandestinitat. Qui sap si tement que passejar-se en un nombre superior a deu pugui constituir un delicte. La policia local, del cotxe estant, es mira amb condescendència (és difícil discernir l’expressió real rere la mascareta) un grup de 20 turistes encapçalats per un guia de gestualitat excessiva. Aquests grups, que abans molestaven (sobretot els turismofòbics), ara són vistos com un senyal d’esperança, com els exploradors avançats d’un banc de peixos que acabarà a les xarxes dels depauperats negocis turístics. Algunes botigues de records del carrer de la Força han fet un replegament estratègic i esperen temps millors des de la botiga de torrons. El banc de peixos gros mai no acaba d’arribar. En el darrer moment se l’endú una nova onada del covid.

Els guies, que semblen més amateurs que mai, de vegades et porten a una dimensió desconeguda de deformació i fabulació. Amb algunes de les seves explicacions es podria construir una antologia de bajanades que parlen de Girona. Un veí de la Força m’envia per WhatsApp un àudio d’una veu afuada que cada matí del cap de setmana rebota per les façanes i s’escola indefectiblement a la seva habitació. Entenc que hagi arribat a odiar aquesta veu estrident. Pontifica a crits amb una lentitud i un èmfasi a cada síl·laba que sembla un encreuament entre una neuròtica professora de primària i un xarlatà de fira. Té una obsessió malaltissa pel call jueu de l’època medieval, i es delecta a explicar la brutícia i els crims terribles que tenien com a escenari el carrer de Sant Llorenç. Explica als seu indefensos seguidors episodis de collita pròpia. Històries de passadissos secrets i misteris de novel·la gòtica.

Un grup s’atura davant d’un fanal de metall forjat que penja davant de la façana de la llibreria Sweet Books. És l’oportunitat de parlar de Dalí: es veu que un dia va passar per allà amb el seu Cadillac rutilant, es va aturar i va voler regalar el fanal a la Gala, i la mestressa de la botiga d’aquells anys li va dir que no hi havia prou diners al món per pagar-lo i, aprofitant que l’Onyar passa per Figueres (o per Púbol), ja tenim el guia parlant dels joves amants de la Gala, dels seus secrets d'alcova i la seva vida dissipada. I així, anar fent, que des de la catedral tot fa baixada.