La Catalunya del Nord "pateix" per mantenir l'ensenyament del català a les escoles sense el suport econòmic de la Generalitat

PerpinyàEl delicat equilibri en què viu l'ensenyament del català a la Catalunya del Nord s'ha vist amenaçat els darrers mesos per la retirada del suport econòmic de la Generalitat a associacions com l'Aplec, que, amb un pressupost de 200.000 euros anuals, gestiona les classes de català de prop de 7.000 alumnes de 56 escoles de tot el territori. Tant és així que enguany ha hagut d'endarrerir l'inici dels cursos davant les dificultats per cobrir els 70.000 euros que rebia de la Generalitat i que finalment han assumit les institucions nord-catalanes. El seu president, Alà Baylac, "entén" les raons de la Generalitat i reclama a l'estat francès "un pas endavant" per protegir les llengües regionals.

Només un 7% dels alumnes de la Catalunya del Nord estudien català a l'escola, i d'aquests, el 80% ho fan gràcies a programes com el que impulsa l'Aplec, l'Associació per a l'Ensenyament del Català, que des de l'any 1983, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, contracta professors per impartir classes de català a escoles publiques de tot el territori. El curs 2012-2013, amb un pressupost de 200.000 euros, l'Aplec va contractar una trentena de professors per ensenyar català a 7.000 alumnes de 28 escoles de Perpinyà i a 56 més de la resta del departament.

La tasca de l'Aplec, que durant 30 anys ha estat bàsica per a la normalització del català, ha hagut de sumar els darrers dos anys un entrebanc més a la difícil tasca que realitza. I és que la crisi econòmica i financera que pateix Catalunya ha fet que la Generalitat hagi retirat el suport econòmic que prestava a aquesta i a altres entitats. En el cas de l'Aplec, la Generalitat aportava un terç del seu pressupost junt amb els ajuntaments dels municipis i el Consell General.

Com explica Alà Baylac, president de l'Aplec, l'any passat ja va costar cobrir el pressupost, però aquest any fins i tot han hagut de començar els cursos unes setmanes més tard davant la manca de recursos. Finalment, i després de moltes setmanes de negociacions, van aconseguir que tant els ajuntaments com el Consell General cobrissin part dels 70.000 euros que aportava el Govern, la qual cosa permetrà iniciar els cursos la setmana vinent.

Baylac assegura que "entén" perfectament les raons de la Generalitat i que la promoció del català a la Catalunya del Nord no sigui "una prioritat" en l'actual context econòmic. En aquesta línia, afegeix que el problema de fons és que l'estat francès, que és qui ho hauria de fer, no té voluntat política "per garantir un ensenyament del català més estable i normalitzat".

Baylac lamenta l'immobilisme de l'estat francès en aquesta qüestió, perquè, assegura, a la Catalunya del Nord un 45% de les famílies volen que els seus fills estudiïn en català i més d'un 70% de les restants veurien amb bons ulls que les escoles apostessin pel bilingüisme. Un suport social que ofereix un "ampli marge de creixement" però que depèn d'un canvi de mentalitat del govern francès que actualment només finança l'ensenyament de català a 2.500 alumnes de la Bressola i alguna escola pública.

Sobre el debat de si la Generalitat ha d'esmerçar recursos per fomentar el català fora del seu territori, Baylac recorda que molts països, entre ells, França, "inverteixen, que no gasten", molts recursos per fomentar la seva llengua a l'exterior, i que Catalunya ha de defensar el seu dret a fer-ho.

Altres col·lectius afectats

L'Aplec no ha estat l'única organització que ha deixat de rebre el suport econòmic de la Generalitat. Amb xifres més modestes, el Col·lectiu de Professors de Català per a Adults, que cada any imparteix classes a més de 300 alumnes, també fa dos anys que no rep cap mena de subvenció. En el seu cas, i com explica la seva presidenta, Empar Noguer, el problema és menys greu, perquè la majoria de professors han treballat sempre de franc, ja que els diners de la Generalitat els van començar a cobrar fa quatre anys i en fa dos que ja no els arriben.