La fuga de càrrecs i els resultats electorals soscaven el poder d’Unió

GironaDesprés de votar a la Diputació de Girona a favor del caràcter plebiscitari del 27-S, Albert Gómez, primer tinent d’alcalde de Palafrugell, ho va veure clar. Havia contradit el posicionament oficial d’Unió Democràtica i s’havia decantat per “la coherència personal i la lleialtat” a les persones que van fer-li confiança. La setmana següent, just abans de les eleccions, va estripar el carnet.

Gómez és un més del degoteig de baixes que ha patit Unió per la línia que ha pres la direcció del partit en el debat independentista. El punt àlgid de baixes ha sigut el període electoral, però alguns ho van fer després de la consulta interna del 14 de juny, en què la postura de Duran i Lleida i la resta de la direcció es va imposar per un ajustat 51%. “El partit va triar una de les dues opcions de manera molt clara i directa, i ha exclòs els que no hi estem d’acord”, afirma Gómez, que llueix una polsera de l’estelada al canell.

Elena Ribera va deixar el partit després de la consulta interna i de ser expedientada juntament amb altres diputats per les seves declaracions en suport a la llista d’Artur Mas. “Feia un temps que no m’hi sentia còmoda -assegura Ribera-, i va anar coincidint amb les declaracions de Duran i Lleida”. Ribera assegura que tenia la sensació que la seva manera de pensar i la del partit “no anaven en la mateixa línia”. Amb altres militants díscols, es va unir a Demòcrates de Catalunya, l’escissió independentista d’Unió, i avui és la cara més visible del nou partit a les comarques gironines.

Pèrdues importants

Unió Democràtica havia arribat a aconseguir un poder considerable a la demarcació de Girona, on tenia la presidència de la Diputació i les alcaldies de municipis com Salt, la Bisbal d’Empordà, Castell-Platja d’Aro, Maçanet de la Selva, Hostalric i Ribes de Freser. Tanmateix, en les últimes eleccions Unió va fer a Girona els pitjors resultats de Catalunya. Avui no té representació a l’Ajuntament de Girona ni al Consell Comarcal del Gironès, i a la majoria de consells comarcals ha perdut la meitat dels seus representants.

Algunes baixes són públiques i notòries, com la del veterà Joan Giraut, alcalde de Castell-Platja d’Aro durant més de vint anys i expresident de la Diputació, que no vol fer declaracions sobre aquesta qüestió. Altres han deixat el partit sense soroll mediàtic. És el cas de dos consellers comarcals del Gironès que, tot i que declinen dir res, confirmen a l’ARA la seva baixa: Miquel Terrádez, regidor de Flaçà i expresident d’Unió al Gironès, i Josep Boschdemont, regidor de Vilablareix, que ho va fer el juny.

Les desavinences entre CDC i UDC a escala nacional també s’han reflectit a escala local, tot i que és un fet que en algunes poblacions ja s’havia donat anys enrere i no està necessàriament relacionat amb el procés. A les últimes municipals UDC, sota el nom d’Unió Municipal de Catalunya, es va presentar en solitari a Peralada i Roses, amb la condició que CDC, amb la marca de CiU, no incorporés a la seva llista membres o exmilitants d’Unió.

Alt Empordà, feu d’Unió

Encara que UDC no facilita els resultats de l’enquesta interna desglossats per comarques, diversos membres i exmilitants coincideixen a dir que l’Alt Empordà és la comarca on el partit es manté més. No ha tingut cap baixa entre els consellers comarcals i l’únic representant del partit que resta a la Diputació és precisament l’alcalde de Vilamalla, Carles Álvarez. Només algun regidor ha abandonat el partit.

El cap d’UDC a l’Alt Empordà, Manel Toro, compara l’actual moment polític amb un “tsunami emocional”: “Té una tendència a una pujada molt sobtada i a una baixada que després torna a la situació normalitzada, i aquí és on vol estar Unió”. Toro minimitza les baixes i destaca el fitxatge de l’expresident de CDC a Figueres. Seguint la línia oficial del partit, reclama que els exmilitants amb càrrec tornin l’acta.

Tot i la pressió de l’executiva, cap exmembre d’Unió ha lliurat l’acta al partit. Només Eva Palau, que ha abandonat Unió però que continua com a regidora de Girona, ha deixat el càrrec de representant a la Diputació dient que no ho podia compatibilitzar amb la feina de metge. Segons Palau, ho va comunicar a l’agost a la direcció del partit, abans de donar-se de baixa el mes següent. Tot i deixar la butaca de la Diputació, serà un lloc complicat de recuperar per a Unió, ja que els dos primers suplents són de Convergència. En el cas que tots dos rebutgessin el càrrec, el tercer substitut és de Demòcrates.

Romàntics dins del partit

Jaume Torramadé, que va ser president d’Unió a Girona, alcalde de Salt i president de la Diputació, fa autocrítica pels resultats obtinguts a les últimes eleccions. “No ho hem fet gens bé i l’electorat ens ha castigat amb la pèrdua de confiança”, afirma. Torramadé admet que no va assistir a l’acte de final de campanya que Unió va fer justament a Salt perquè no es va sentir “100% identificat” amb l’estratègia electoral. “Ha sigut un desacord conjuntural. No sempre es pot estar completament d’acord amb el que fan els partits”, assegura. Reconeix que el govern espanyol “ha sigut un mur” i que “la posició d’Unió s’hauria de veure recompensada amb gestos de Madrid”. De fet, és a les eleccions espanyoles on posa tota la carn a la graella. “Si no hi ha representació, s’ha de valorar si continuar endavant o no”, aventura Torramadé.

Més contundent és Joan Cañada, successor en el seu moment de Torramadé a la presidència de la intercomarcal i mà dreta de Joana Ortega. “Unió havia d’aportar un discurs moderat, però des del sí. Dient «sí, però» la gent ha interpretat que Unió era el partit del no”, afirma Cañada. El coordinador de l’operatiu del 9-N, que va renunciar als seus càrrecs el juliol passat, assegura: “Em plantejo abandonar Unió Democràtica cada dia que sento alguna cosa que m’incomoda molt”. I explica que hi continua militant “per un punt de romanticisme”. “Jo era dels que consideraven que el partit s’havia de redirigir des de dins, però avui és pràcticament impossible”. Cañada només veu dues opcions per a Unió: “O reconduirà el seu missatge o es morirà”.