Black Music Festival: mites i sorpreses
GironaA part del concert de Martha Reeves and the Vandellas, insignes representants de la millor època del so Motown de Detroit, el Black Music Festival d’enguany ha estat marcat per algunes agradables i sucoses sorpreses, com ara el duo francès Ibeyi o la jove promesa gironina Gaspar.
Durant les seves primeres dues setmanes, el 17è Black Music va centrifugar, que és una altra paraula per dir descentralitzar: va sortir de les seves seus, Girona i Salt, aterrant a altres latituds, de Reus a Torroella de Montgrí, passant per Barcelona i Mataró. Va fins i tot creuar els Pirineus per retrobar-se amb el seu públic de Perpinyà, prou proactiu i motivat, com vam poder testimoniar el dia 10 de març, a la cèntrica sala d’El Médiator, just tocant al Castillet. Allà van signar una nit gloriosa les Ibeyi, un projecte amb certa inspiració de Björk, CocoRosie o Bat for Lashes. En directe, el duet sorprenia mitjançant l’electrònica, les percussions en viu i sobretot els sumptuosos jocs de veus, que prenien inspiracions ètniques i sacres, però desprenent sempre un potent imaginari contemporani urbà. Avís a la navegació: travessaran la frontera el proper 30 de maig per una actuació al Primavera Sound de Barcelona.
Al cinturó urbà de Girona, el BMF concentrava les seves activitats a l’últim cap de setmana, aquest que acaba de passar. Divendres 16, al Barri de Sant Narcís, s’encarregaven de la festa els Gramophone All Stars i dissabte al Parc del Migdia s’agenciava el ja tradicional i maratonià Black Music Pícnic, regat amb alguna pluja. El dia comptava encara amb l’esperat concert de Martha Reeves a l’Auditori. Convençuda d’estar actuant a Barcelona, la mítica cantant, ara amb 76 anys, va atraure, naturalment, molt espectadors a la Montsalvatge, que van desfruitar amb ganes de les dues hores d’acció, sobretot de la segona - per què la primera va transcórrer força estàtica i previsible, amb la banda molt enganxada a la partitura. Més endavant, valent-se dels grans ‘hits’ com ‘Heat Wave’ i ‘Dancing in the Street’, tot es va animar substancialment, amb la platea ballant efusivament, malgrat algunes inconnexions en els registres aguts entre la diva i les dues coristes. Tot acabava sent compensant per l’experiència a l’escenari i el carisma personal de Reeves, que al final va dispensar un emotiu comiat al públic.
I dels mites novament a les sorpreses. Una hora després, a la Sala Platea, es presentava, en companyia d’una banda molt capaç de tallar rutines, el jove cantant Gaspar, exhibint muscle a l’escenari i un gran potencial artístic. Practica un ‘crossover’ prou estilitzat, que integra indiferenciadament pop, soul, R&B, funk o hip hop. Malgrat els problemes crònics de sonorització de la sala a tocar de Correus, l’actuació va ser dinàmica, prou vital i entusiasmant. Puntualment, el músic va patentar cert excés de confiança a l’hora d’abordar el públic, el qual, no obstant, li era francament favorable. Esperem notícies seves als festivals d’estiu.
Finalment, per celebrar (o pal·liar) la ressaca, el certamen va concloure al Teatre de Bescanó, el diumenge 18, amb les balsàmiques ambientacions del Wom Trio, una agrupació femenina en que les tres cantants també assumeixen els instruments: teclats, contrabaix i bateria. La base és evidentment jazzística, apuntant al ‘lounge’ i al cabaret, i el grup barreja temes originals en català amb apropiacions força singulars de clàssics anglo-saxons, de Police a Lenny Kravitz. Fins i tot van lliurar una fervent entrega teatralitzada de la irrenunciable ‘Dos gardenias’ que va resultar en un dels grans moments de la vesprada. I a seu favor, s’ha de recalcar, l’actitud distesa i una comunicació amb bones dosis d’humor, que van ser molt be rebudes pels assistents.
Com deia un famós escriptor, “tot va bé si acaba bé”. La música segueix ara mateix.
