Bioconstrucció i disseny sostenible, noves tendències de l’arquitectura

GironaA escala planetària, el sector de la construcció comercial i residencial representa el 39% del diòxid de carboni (CO2 ) emès a l’atmosfera i genera més del 30% dels residus sòlids. Aquestes dades, facilitades per Global Alliance for Buildings and Construction, evidencien la necessitat de reduir l’impacte mediambiental del sector de la construcció, cada cop més conscienciat del paper que ha d’exercir per contrarestar l’amenaça del canvi climàtic.

Les comarques gironines no són alienes al creixement de la bioconstrucció i el disseny sostenible. Cada cop hi ha més arquitectes i professionals del sector decidits a minimitzar l’impacte de l’edificació en el medi ambient. L’èxit de la jornada sobre bioconstrucció i sostenibilitat organitzada a l’octubre a Girona per l’Associació Cultural La Volta n’és una mostra. La plaça de l’Assumpció de Sant Narcís va acollir, per segon any consecutiu, una vintena de parades amb propostes encaminades a oferir una resposta creativa i professional a la prevenció i reducció de l’impacte ambiental dels processos de producció, molt lligada a l’ús de materials saludables i sostenibles.

Materials naturals

La pedra, la terra, els blocs i maons de ceràmica i la fusta cada cop són més utilitzats en l’estructura dels edificis, mentre que per als aïllaments es tendeix a fer servir suro, cel·lulosa i fibres vegetals, com per exemple cànem, lli, fusta, palla i cotó. Els morters de calç, els guixos naturals, les argiles i les pintures i vernissos naturals -transpirables i que no emetin gasos tòxics- són altres elements utilitzats pels professionals que aposten per les construccions sostenibles.

“És el futur”, resumeix el mestre d’obres Josep Capdeferro, impulsor al barri de Can Gibert del Pla de Girona d’un edifici amb estructura de fusta contralaminada -a la portada d’aquest suplement- que, per les seves dimensions -set plantes, 35 habitatges i 35 aparcaments- no té cap precedent a escala estatal. Promocions Capdeferro no havia impulsat mai cap obra d’aquestes característiques. Ramon Bosch, que dirigeix el projecte i l’ha redactat amb Bet Capdeferro, sintetitza així les raons que els han dut a fer el bloc de pisos amb panells de fusta de pi laminada encreuada: “La construcció és lleugera, senzilla, precisa i ràpida. Hem muntat l’estructura en sis setmanes. És un sistema altament eficient en termes de sostenibilitat. L’edifici guanya en propietats aïllants gràcies a la fusta i l’alleugeriment del pes final de l’estructura. A més, la petjada de carboni és molt diferent a la d’altres materials, perquè la fusta absorbeix CO 2 i desprèn oxigen”. Segons Bosch, “es tracta de crear un espai agradable i saludable, habitatges que consumeixin molt poc. Les noves generacions d’arquitectes tenim la responsabilitat de fer les coses d’una altra manera. La tecnologia ens permet fer-ho millor”, afegeix.

Valor afegit

“La construcció amb fusta sempre és sostenible, perquè s’utilitza un recurs natural renovable. La majoria de materials petris, fòssils o de pedrera són molt manipulats i no renovables. El simple fet de construir amb fusta ja és un valor afegit”, destaca Raül Jorquera, responsable d’Esfèric, empresa d’arquitectura amb fusta implantada a Argelaguer (Garrotxa) i especialitzada en cúpules geodèsiques. “Actualment estem muntant la primera casa cúpula de Catalunya a Caldes de Malavella”, informa Jorquera, que també presideix la xarxa de bioconstrucció de Girona (Xarxa Mora), una plataforma de professionals que ofereix un servei integral -gestió, formació, disseny i assessorament- per construir espais saludables.

Tot i que la demanda ha augmentat molt en els últims anys, Jorquera prefereix frenar l’eufòria: “Tothom vol construccions naturals, però el sector professional encara és poc competitiu. En alguns punts pot resultar més complicat, més llarg i més costós fer-se una casa amb segons quins criteris de bioconstrucció. En molts casos, només cal canviar una partida de materials o un sistema. Al final, una bona casa amb bioconstrucció passa per una bona casa amb bioclimàtica, per orientar les façanes i utilitzar els materials que toquen on toquen”.

“Per aconseguir entorns habitables i alhora saludables cal seguir la natura i aprofitar les tradicions que la respecten”, diu Joan Rivera, de Cemprotecta, empresa establerta a Girona i especialitzada en geobiologia i bioconstrucció. “Entenem la llar com un organisme viu que diversos principis ajuden a trobar-se en equilibri amb ella mateixa i amb l’entorn”, apunta.

Propietats de la terra

“En parlar d’arquitectura sostenible es poden considerar diversos actors, com el disseny bioclimàtic, la construcció amb materials amb poc impacte i saludables i el cost energètic a la vida útil de l’edificació”, comenta Jesús Ramírez, de l’empresa gironina Terram, especialitzada en bioconstrucció amb terra. Pel que fa a les propietats de la terra, diu: “És abundant en tot el territori i es considera un material de poc impacte. Té la capacitat de conservar l’energia tèrmica captada i d’anar alliberant-la progressivament. Així arribem a tenir poca fluctuació tèrmica i reduïm el cost energètic d’una bona climatització. A més, es tracta d’un material higroscòpic -absorbeix la humitat interna de l’edificació- i fonoabsorbent: amorteix les ones del so”.

Ramírez matisa que no només fan servir terra: “La palla o el suro també són molt útils: proporcionen un bon aïllament de la temperatura i milloren l’estalvi energètic”. Segons ell, “els edificis que constitueixen el paisatge històric de la nostra arquitectura ja tenien en compte els factors de què parlem. Gran part de la nostra tasca és recuperar i millorar aquestes tècniques i materials per contribuir a una edificació contemporània sostenible i saludable”, conclou.

En la mateixa línia, Rubén Ruberte, de l’associació De Mans a Terra, molt vinculada a les comarques gironines i especialitzada en sostenibilitat i bioconstrucció, remarca: “L’autoconstrucció és una eina molt potent. Ha acompanyat els assentaments humans des de fa molt de temps i ara ha tornat a prendre força por moltes raons. D’una banda, perquè representa un instrument de resiliència que ens permet construir el nostre habitatge sense dependre de res més que de les nostres mans i dels recursos de l’entorn i, de l’altra, perquè crea una relació diferent amb l’espai que habitem: entenem millor com funciona cada detall i això fa que el sentim nostre i el valorem més”.

Filosofia en expansió

La filosofia de la bioconstrucció té cada cop més adeptes. L’escola taller Orígens de les Planes d’Hostoles, per exemple, promou “el coneixement de les diferents tècniques i materials idonis per a una construcció respectuosa amb el seu entorn i els éssers vius que s’hi relacionen”. Nourdine Khalili, veí de Salt, treballa amb canyes i bambú utilitzant tècniques tradicionals d’arquitectura. I el cisteller Aleix Grifoll, establert al Pla de l’Estany, ofereix formació professional i personalitzada per obtenir “els coneixements bàsics per poder-se autoconstruir tanques, cabanyes, plafons, pèrgoles o esquelets per poder bastir amb fang, com ara parets o forns”.