Els 16 detinguts pel tall de l’AVE a Girona denunciaran la Policia Nacional

Girona“No es tractava de delictes flagrants, no hi havia cap indici que compareixerien, i, en molts casos, quan els van detenir, els agents no es van identificar i anaven tapats amb passamuntanyes”. Aquests són els requisits legals que, segons l’advocada dels detinguts, Montserrat Vinyets, no va respectar la Policia Nacional quan, el 16 de gener passat, va detenir 16 persones a les comarques gironines, i entre les quals hi havia dos alcaldes i un fotoperiodista. Per aquesta raó, els 16 detinguts presentaran una denúncia contra el cos policial espanyol per detencions irregulars i lesions.

En total hi ha 21 persones investigades per les mobilitzacions de l'1 d'octubre de l'any passat a Girona, amb motiu de l'aniversari del referèndum. D'una banda, les 16 persones a qui la Policia Nacional va detenir el 16 de gener i tres persones més a qui ha citat com a investigats en les últimes setmanes. Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra també han citat dues persones més, una de les quals per la mobilització que es va fer a la seu de la Generalitat a Girona, i durant la qual es va despenjar la bandera espanyola. L'altre investigat pels agents catalans és pel bloqueig de les vies fèrries.

Es dona la circumstància que l’atestat de la Policia Nacional assenyalava que el jutjat d’instrucció 4 de Girona, encarregat d'aquesta causa, havia manat el sobreseïment provisional per “falta d’autor conegut”, perquè els Mossos no havien pogut identificar els autors del bloqueig de les vies. No obstant això, segons Vinyets, la policia catalana va accedir al gener a les gravacions de les càmeres de seguretat de l’estació “i van identificar dues persones comparant les fotografies amb imatges d’internet i de les xarxes socials”.

Una actuació de la policia catalana que els afectats han qualificat d'“hipocresia absoluta”. “La Generalitat va criticar la Policia Nacional per les 16 detencions, però després els Mossos actuen de la mateixa manera i en cap moment ens van identificar el dia dels fets”, ha criticat un dels investigats per la policia catalana. I és que, en el aquest cas de la persona que va participar a la protesta a la seu de la Generalitat, els Mossos l'acusen dels delictes de danys, desordres públics, ultratge a la bandera espanyola i atemptat contra l’autoritat.

En canvi, als investigats per la Policia Nacional i que suposadament van participar en el tall de l’AVE els acusen de desordres públics, i assenyalen a l'atestat que van provocar danys a les vies fèrries i van posar en perill la circulació ferroviària. "Uns delictes que preveuen penes d’entre un i cinc anys de presó, i que són més greus que els desordres públics, que era el delicte amb què acusaven fins ara els manifestants”, ha subratllat Montserrat Vinyets, que ha recordat també que l'acció de protesta "només va durar dues hores, es va fer en un ambient festiu i els manifestants van marxar per voluntat pròpia".

Per tot això, més de 60 entitats independentistes i més de mil persones han engegat la campanya de suport ’21raons’ i han anunciat un calendari de mobilitzacions al març, els dies que estan citats a declarar els investigats. Així, es concentraran a les portes dels jutjats els pròxims 7 i 15 de març, i el 14 faran una manifestació pel centre de Girona.