El cim de l'Aneto a les escales de la Catedral

GironaFran Lloveras es va llevar dissabte passat ben d’hora, es va calçar les seves velles Nike Trail Pegasus i es va dirigir cap a les escales de la catedral de Girona. Portava roba esportiva i duia a l’esquena una motxilla amb dos litres d’aigua, dos plàtans, cinc gels energètics i el mòbil. També va agafar una càmera GoPro. Quan van tocar les 9 del matí va arrencar a córrer per pujar l’escalinata barroca. Pujava per les escales i baixava pel carrer Pujada de la Catedral per tancar el circuït i començar a ascendir de nou. Com un posseït. Una vegada rere l’altra. Sense descans. Sense una sola interrupció. Va continuar pujant i baixant a bon ritme.

A la plaça de la catedral, amics, familiars i companys de feina l’animaven i alguns d’ells fins i tot el van acompanyar corrent algunes estones. I no es va aturar fins 7 hores i 10 minuts després, quan les broques del rellotge marcaven les 4 i 10 minuts de la tarda. En aquell moment havia aconseguit guanyar un desnivell positiu de 3.404 metres, exactament l’alçada de l’Aneto. Per assolir aquesta altura va haver de pujar 210 vegades l’escalinata barroca, la qual cosa suma un total de 18.900 graons, a raó de 18 centímetres per graó.

"Vaig triar l’escalinata de la catedral de Girona perquè és un indret fascinant i emblemàtic", explica aquest atleta nascut a Cassà de la Selva l’any 1986. Lloveras es mostra "enormement satisfet" d’haver completat amb èxit l’Aneto Steep Challenge, el repte que ell mateix ha creat i que consisteix en pujar una vegada rere l’altra sense pausa l’escalinata fins a assolir els 3.404 metres del cim més alt del Pirineu. El repte ha quedat penjat al seu perfil de Strava (Fran Llovers) i també al seu compte d'Instagram i de Facebook.

Atleta federat en Obstacle Curses Race (OCR) i membre del Fot-li Fit Team, Lloveras ha impulsat l’Aneto Steep Challenge com una manera divertida d’entrenar-se mentre les restriccions per la pandèmia li impedeixen viatjar al sostre del Pirineu.

Per decisió del mateix atleta, el repte no permetia rebre ajuda ni proveir-se de res que no portés a sobre en el moment de posar-se a córrer, ni tampoc fer cap aturada de descans. El corredor va racionar el menjar i els gels. A la pujada número 110 va ingerir els plàtans, rics en potassi, i dos gels, tal com tenia previst. Tot anava bé. Però cap a la pujada número 190 va notar un mareig i una debilitat que va atribuir a "una baixada de sucre i falta d’aliment".

"Era conscient que havia perdut el ritme", admet, però aleshores va anar ingerint els gels energètics que li quedaven i va notar com es recuperava. Segons explica, "amb la motivació de saber que ja només em faltaven uns pocs escalons, encara vaig poder tornar a guanyar velocitat per fer les dues últimes pujades ràpides". Cal fer notar que no va patir cap caiguda ni cap ensopegada, cosa que sorprèn al mateix Lloveras, perquè "tantes hores i tant cansament acumulat faciliten que es cometin errors involuntaris".

"Estic enormement satisfet, vaig acabar molt content de comprovar que puc superar reptes difícils i ja estic pensant en el següent", diu el cassanenc. Lloveras té al cap córrer ininterrompudament durant 12 hores pels carreres cèntrics de Girona, cosa que pot suposar sumar una distància d’uns 100 km. De moment, el que va fer dissabte passat a la catedral de Girona és la fita més exigent de la seva vida esportiva.

"Vaig triar les bambes Pegasus perquè m’havien ajudat a superar sense dolor reptes difícils de muntanya i vaig pensar que ara, ja amb els tacs gastats, anirien bé sobre superfície dura, com així va ser", comenta Lloveras, que l’endemà encara va anar al gimnàs i va fer 45 minuts de bicicleta, a més d’estiraments i exercicis abdominals. "Estic bé", diu l'altela, que porta tatuat a la cama el lema: "Disciplina, constància i sacrifici". Es mostra agraït amb tota la gent que li va donar suport, entre ells companys de feina de l’empresa Acebsa de Riudellots de la Selva.

"Tinc 35 anys i corro des dels 28 anys. L'últim any he intensificat l’entrenament. Córrer és una manera d’esbargir-me. Soc una persona activa i no em sé estar quiet. Sortir em dona vida", diu aquest jove solter i sense fills, que va fer segon a la categoria Open de la Umbroken Race Onda de València.

Un escenari atractiu

Les escales de la catedral de Girona han vist de tot. Un dels escenaris barrocs més impressionants del món acull cada any la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant i ha estat incorporada a narracions com La fi del món a Girona, de Joaquim Ruyra, per no parlar de les pel·lícules que s’han rodat en una localització que també va voler aprofitar Joc de trons.

Les escales contribueixen a internacionalitzar la imatge de Girona. Els publicistes les seleccionen sovint com a imatge de prestigi per als seus anuncis. De manera esporàdica, també suporten ciutadans envalentits que les remunten a cavall, en moto i fins i tot en cotxe. Fa uns anys, els vailets les baixaven temeràriament lliscant sobre taulons de fusta ensabonats o encerats. Algunes d’aquestes activitats malmetien els graons. Molts dies, a diferents hores, s’hi veuen corredors pujant i baixant per fer exercicis de reforç de cames; a l’estiu barrejats amb els turistes. Per la diada castellera de les Fires de Sant Narcís, els Marrecs de Salt coronen la catedral pujant un pilar de quadre, un dels reptes que més impressió causa i més públic congrega quan la pandèmia ho permet. Dos artistes del Circus Art Fundation hi van establir el rècord Guinness mundial de pujar escales "cap a cap". Això és: un home puja amb un altre home en equilibri cap per avall sobre el seu cap. Fran Lloveras s’afegeix a un escenari que sembla que no exhaureix les seves possibilitats.