Allau de sol·licituds per obrir llibreria al 'booktown' de Calonge

Al peu del castell medieval, que sobresurt altiu al cor del barri antic de Calonge, hi ha el “barri de les lletres”, tal com l'anomena el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Norbert Botella. És un encreuament de carrerons amb noms de literats il·lustres: Àngel Guimerà, mossèn Cinto Verdaguer, Cervantes i Anselm Clavé. Si ara se'l pot identificar com un “barri de les lletres” pel nom dels carrers, a partir de la tardor també serà perquè en una part d'aquests carrers i dels que són just a tocar s'hi crearan set noves llibreries o establiments relacionats amb el llibre.

Des que es va fer públic el projecte de convertir Calonge en el primer “poble dels llibres” de Catalunya, afegint-se així a les 53 booktowns que hi ha al món, l'allau d'emprenedors interessats per obrir-hi llibreria o un negoci relacionat amb els llibres ha desbordat l'Ajuntament. Més de 200 persones n'han demanat informació i 130 ja han omplert el formulari per optar a un dels set locals buits que s'han de convertir en llibreria. “Molta gent ens ha dit: 'El meu somni sempre ha estat obrir una llibreria. Ara és la meva oportunitat!'”, explica el regidor de Cultura, ànima del projecte “Calonge, poble dels llibres”. La idea és que, malgrat ser situades a pocs metres de distància entre si, les llibreries no han de fer-se la competència, sinó crear sinergies o generar conjuntament un efecte crida de visitants interessats per la lectura i la cultura en general. És a dir, crear un hub llibreter on la concentració de locals sumi capacitat d'atracció.

Jornada de locals oberts

A totes les persones interessades per obrir llibreria a Calonge, se les ha convidat els dies 16 i 17 de juliol a la cita que l'Ajuntament ha batejat com a “jornades de locals oberts”. Durant aquests dos dies (el 16 a la tarda i el 17 al matí), els propietaris dels locals disponibles obriran les portes als interessats perquè els puguin veure i puguin triar quin s'adapta més a les característiques del negoci que volen crear, sàpiguen les condicions de lloguer o compra i les ajudes i subvencions que poden rebre de l'Ajuntament. El regidor de Cultura, que també oferirà informació als candidats juntament amb la tècnica municipal Montserrat Darnaculleta, explica que un cop visitats els locals els interessats en obrir un negoci llibreter a Calonge tindran un termini de quinze dies per fer arribar a l'Ajuntament el projecte, on s'haurà d'especificar la tipologia de llibreria que volen obrir i els locals que més els han interessat dels set disponibles.

Elecció amb el Gremi de Llibreters

L'elecció dels projectes es prendrà d'acord amb unes bases “objectivables” i amb la participació del Gremi de Llibreters. Segons l'Ajuntament, es valorarà, entre més aspectes, la innovació i l'originalitat en el tipus de negoci, la viabilitat econòmica i la capacitat que pot tenir per ajudar a dinamitzar el poble, perquè és un dels objectius de la creació de la nova marca "Calonge, poble de llibres". Els locals són de característiques diverses i el regidor admet que algun tindrà “molts pretendents”. Ho diu davant un establiment que havia estat una botiga de roba i una teteria, i que encara manté intacte el rètol a la façana, Sa Pubilla. Pràcticament no hi caldrà fer obres i la seva situació és privilegiada, a la plaça Major, davant el castell i just a la cantonada que enfila cap al carrer Major, “un dels més bonics del Baix Empordà”, diu Botella. Al capdamunt del carrer, ja a la placeta de Sant Josep, hi destaca la casa natal de l'erudit Pere Caner, autor de La vall de Calonge. La planta baixa, que havia acollit una acadèmia per a classes de reforç per a estudiants i que ara està tancada, s'ha de convertir en una de les set noves llibreries. Està en bon estat i sembla que entrarà també en la llista dels locals més disputats. Una antiga farmàcia, una fusteria tancada ja fa molts anys i un establiment on es venien betes i fils esperen ara també que el projecte "Calonge, poble de llibres” els tregui la pols, els arrangi els desperfectes del pas del temps i els retorni l'activitat perduda.

Un cas especial és el local que l'església posa a disposició del projecte: és l'antiga biblioteca parroquial, on últimament es feien classes de catequesi fins que es va tancar. L'església l'ofereix amb unes condicions avantatjoses (uns 500 euros mensuals de lloguer , quota que no s'haurà de pagar durant els sis primers mesos).

Triar entre les diverses propostes presentades i determinar-ne l'emplaçament entre els locals disponibles no serà fàcil, admet Botella. Hi ha propostes per a tots els gustos, algunes de les quals cauran pel seu propi pes: hi ha llibreries o emprenedors que coneixen el negoci del llibre, però algunes de les propostes, poques, no ofereixen prou garanties de viabilitat econòmica.

Una llibreria única al món

D'entre els projectes que Botella veu amb grans possibilitats de fer-se realitat a Calonge, n'hi ha un que assegura que serà “una llibreria única al món” gràcies a una particularitat que no vol revelar, però que avança que està relacionada amb l'art contemporani. També creu que té totes les possibilitats de ser escollit l'establiment que l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona té interès en obrir en el marc de “Calonge, poble de llibres”. També hi han presentat propostes quatre editorials petites independents, dues amb seu a l'Empordà, i un munt de projectes de llibreries especialitzades (en llibre infantil, en novel·la negra, en llibre de vell...). I propostes més singulars com el d'una escriptora xilena que vol fer realitat el somni d'obrir una llibreria, o el d'una escola-taller de traducció i arts i oficis que ofereix a l'alumne acabar el curs amb el seu propi llibre a la mà (traduït i elaborat per ell mateix).

Alguns dels locals requeriran poques obres d'adequació però d'altres sí que demanen inversions considerables. Perquè això no tiri enrere cap emprenedor, l'Ajuntament de Calonge ha anunciat un conjunt d'incentius financers, que inclouen la concessió de fins a 10.000 euros a fons perdut per a mobiliari i equipament, subvencions de fins al 50% –amb un màxim de 6.000 euros– per rehabilitar els locals, ajudes de fins a 6.000 euros per contractar personal i una bonificació de fins al 90% de la taxa de llicència d'activitats.

Programació cultural tot l'any

Però, al marge del suport econòmic, a les set noves llibreries els caldrà també incentius per atraure visitants més enllà de l'estiu o els caps de setmana. Calonge té 11.550 habitants (sumant-hi els del nucli Sant Antoni i els de les nombroses urbanitzacions que envolten el municipi), una població que es multiplica per deu els mesos d'estiu. L'objectiu de l'Ajuntament és mantenir viva la capacitat d'atracció del nou hub llibreter perquè lectors i amants dels llibres hi acudeixin durant tot l'any. Per això a l'estiu, i sobretot durant l'hivern, s'organitzaran festivals literaris, presentacions de llibres, concerts i propostes lúdiques que maridin la lectura amb altres atractius del municipi com el vi i l'agricultura ecològica. Un nou festival, l'Aborigen, amb artistes emergents, vol començar a escalfar motors per a una tardor que el poble vol ja plenament literària. "L'obertura de cadascuna de les llibreries serà una festa per a l'establiment, però també per a tot el poble”, diu Norbert Botella, que ja ha pensat en apadrinar cada nova llibreria amb un escriptor o escriptora. De moment, han acceptat aquest paper Eduardo Mendoza i Maria Mercè Roca.

“La lectura cura, salva de la solitud”, diu Botella quan passem davant la casa de qui ell anomena "el savi de Calonge", Jordi Mas. Hi viu reclòs des de fa anys en una solitud absoluta, dedicat a l'escriptura d'un volum de gramàtica del sànscrit en anglès. “El vaig a veure sovint i m'adono que és aquesta passió pels llibres el que el salva de tanta solitud”, diu el regidor. Amant ell també de la lectura, espera que Calonge es beneficiï del poder guaridor dels llibres. Ser entre les poques booktowns que hi ha al món l'ha de salvar de la uniformització turística i ha de contribuir a revitalitzar socioeconòmicament el municipi.