Els advocats denuncien 'dilacions injustificades' en la querella contra l’actuació policial de l’1-O a Girona

GironaLa querella que agrupa més de 200 víctimes de les càrregues policials de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis està encallada des de fa temps. És el que denuncien el col·lectiu d’advocats Dret a Defensa de Girona, que asseguren que les “ gravíssimes dilacions” que s'estan patint durant la fase d'instrucció “promouen la impunitat dels agents i vulneren l’article 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i l’article 24 de la Constitució Espanyola”, segons ha subratllat una de les portaveus, Mònica Tarradellas.

I és que els advocats posen diversos exemples d'“irregularitats” i “retards” que han patit des que fa més d’un any el jutjat d’instrucció 2 de Girona va admetre el cas a tràmit. Un dels més flagrants és la identificació dels policies nacionals i guàrdies civils que van intervenir en els col·legis electorals dels tres municipis. “Tenim una dotzena d’agents identificats per les víctimes, i un comandament identificat a través de la gravació de la càmera GoPro que portava, i a cap els han citat ni a declarar”, ha exposat l’advocada, que assegura que, en la majoria de casos, el primer que fa un jutjat és citar els afectats i els denunciats a declarar.

“La part més complexa era fer la revisió mèdica a les més de 200 víctimes i citar-les a declarar davant del jutge, i això ja es va fer els primers mesos”. En canvi, segons relaten, sempre que demanen que s’identifiquin els agents reben la resposta que “abans s’han d’acabar altres diligències”.

Un altre exemple són les gravacions de les comunicacions entre els agents durant l’operatiu. Els advocats les van rebre, però, en diversos àudios, els agents parlen de “passar-se a un altre canal”. Van demanar al jutjat les gravacions d’aquest altre canal, i la jutge va demanar als Mossos, primer, que transcrivissin totes les gravacions, i després que els en fes un resum.

Una sèrie de requeriments que han provocat que encara no tinguin les comunicacions dels canals alternatius que van utilitzar durant l’operació de l’1-O als tres municipis. “Per molt que els tribunals tinguin pocs recursos, no és normal tardar vuit mesos per resoldre un recurs o que hagin passat quatre mesos des que la Generalitat va demanar personar-se com a acusació popular en el cas, i que encara no s’hagi resolt”, va criticar el col·lectiu.

Per tot això, han presentat una queixa al jutjat d’instrucció 2 perquè consideren que la jutgessa està “provocant unes dilacions indegudes absolutament injustificades i vulneradores dels drets més fonamentals” i que “s’està facilitant la impunitat de les greus conductes denunciades”. “Com més temps passi, menys possibilitats hi ha d’identificar els agents i els comandaments que van donar les ordres, i fa que cada vegada sigui menys probable obtenir resultats”, lamenten els advocats, que reclamen al jutjat d’instrucció que “citi a declarar com a investigats els policies nacionals i guàrdies civils que ja s’han identificat”.

De fet, els advocats també han assenyalat “el doble sedàs” que hi hagut en les causes obertes per l’1-O perquè, mentre que al Tribunal Suprem s’estan jutjant els líders independentistes, la querella col·lectiva de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis tot just està en fase d’instrucció. En aquest sentit, Tarradellas ha apuntat que si hi hagués policies i guàrdies civils investigats per exercir la violència “posaria en entredit les tesis de la Fiscalia” en el judici que ha començat aquesta setmana a Madrid.

A mitjans d’octubre del 2017, els ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis van presentar una querella contra els agents que van actuar l’1-O, els comandaments que van donar les ordres i els responsables polítics de l’operatiu per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. I en aquesta querella hi van incloure també les 200 denúncies que van interposar els ferits per les càrregues policials.