Padrosa documenta la restauració de l’església del Carme de Peralada
PeraladaLa bibliotecària, arxivera i investigadora Inés Padrosa ha publicat La reforma de l’església i convent del Carme de Peralada (1875-1895), un llibre que recull amb detall el procés de restauració dels mencionats edificis històrics de Peralada. Fins ara se sabia poca cosa de la important reforma d’aquest convent carmelita, tot i la seva rellevància. La monografia publicada per Miquel Golobardes el 1953 es referia a la història del convent mentre va tenir comunitat, però no hi havia informació sobre la restauració feta l’últim quart del segle XIX.
L’accés a l’Arxiu del Regne de Mallorca, on hi ha el gruix de la documentació dels Comtes de Rocabertí, ha permès a Padrosa conèixer amb detall els protagonistes i els tallers i artesans que hi van intervenir. “Hi van participar artesans i artistes importants, tant a nivell català com internacional”, afirma l’autora, que destaca noms com el del vitraller Antoni Rigalt, autor del gran vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana; els mosaïcistes Gian Domenico Facchina -que també va fer l’òpera de París- i Luigi Pellarin; l’arquitecte August Font, que va col·laborar amb Elies Rogent a la Universitat de Barcelona i al monestir de Montserrat, o el mestre d’obres Gerònim Granell, que després va fer societat amb Rigalt.
“No hi ha cap més església de Catalunya que tingués una restauració d’aquesta magnitud durant el segle XIX”, afirma Padrosa. L’aspecte actual de l’església és gairebé el mateix que va quedar després de la restauració. L’obra, editada amb el patrocini de la Fundació Castell de Peralada, presenta aquesta recerca, que va començar el 2011.
