La Girona metropolitana estreny complicitats i supera egos locals

GironaL’aferrissada defensa de Marta Madrenas perquè el nou Hospital Josep Trueta de Girona es mantingui a la ciutat, en lloc d’aixecar-lo a la veïna ciutat de Salt, li ha valgut a l’alcaldessa alguna acusació d’egoisme localista, que ella nega rotundament. Més enllà d’aquesta polèmica, la relació entre la ciutat de Girona i els municipis que integren la seva àrea urbana (Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix, Sant Gregori i Fornells de la Selva) s’ha caracteritzat en els últims anys per la cooperació i l’establiment d’aliances en matèria econòmica, mediambiental, social i de mobilitat, entre d’altres. En total viuen en aquesta àrea més de 139.000 habitants, 99.000 dels quals a la capital. L’alcaldessa de Girona assegura que la ciutat exerceix un paper de “capitalitat generosa”, una afirmació que corroboren els alcaldes de les ciutats limítrofes, que admeten els beneficis que els aporta compartir serveis com el subministrament d’aigua o la incineradora, o de comptar amb línies d’autobús que connecten els seus nuclis urbans amb Girona, o amb el tren en el cas de Fornells de la Selva.

Els pressupostos marquen

“No tenim cap problema d’ego”, diu Marta Madrenas, que destaca que amb un pressupost que no és comparable amb el de Fornells o Vilablareix, que tenen poc més de 2.600 habitants, l’Ajuntament de Girona “ha d’exercir un rol de responsabilitat i generositat” abanderant projectes que beneficiïn els ciutadans dels municipis de l’envolten i afavorint el consens en les decisions sobre infraestructures o serveis compartits. Madrenas cita com a exemple el fet que la capital deixa les portes obertes als ciutadans de l’àrea urbana als serveis socials municipals, que en principi haurien de ser exclusius per als habitants de Girona, com ara la borsa de treball o els cursos de formació ocupacional. En termes econòmics, Madrenas recorda que en la seva etapa de regidora de promoció econòmica ja va impulsar un pla director per afavorir l’atracció de la indústria als municipis del voltant de Girona, no únicament dels cinc que formen l’àrea urbana. “Aquest esperit l’he mantingut com a alcaldessa”, assegura Madrenas.

Unida a Girona, la ciutat de Salt és seu de diversos centres de la Universitat de Girona i compta amb el centre cultural El Canal, un dels equipaments que l’alcaldessa de Girona recorda que va “cedir” a la població veïna com una aposta d’equilibri territorial. Per a l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, les relacions amb Girona “estan en un molt bon moment”. La inauguració, al setembre, de la línia 9 d’autobús, que connectarà Salt amb el campus de Montilivi de la UdG, significarà, segons l’alcalde, donar compliment a una vella reivindicació. “Serà un gran avenç per a tots. Permetrà comunicar Salt amb Montilivi en uns 25 minuts, la meitat del temps que es triga ara”, diu l’alcalde. Però a més, amb les parades que hi haurà, permetrà connectar els saltencs amb altres barris de Girona, com Sant Josep i el passeig d’Olot, i també servirà als gironins per anar a l’Hospital de Santa Caterina, a l’Escola EUSES o al centre Comercial Espai Gironès. En l’àmbit urbanístic, Salt també valora positivament l’acord amb la veïna població de Vilablareix per desenvolupar el sector sud del municipi.

Salt, com també Sarrià de Ter, comparteixen amb Girona el servei de subministrament d’aigua potable i la depuradora. L’alcalde de Sarrià, Narcís Fajula, ho destaca com un avantatge i agraeix que les decisions sobre aquest servei es prenguin consensuadament entre els tres municipis, sense que es doni menys pes a la veu de Sarrià de Ter pel fet de ser “el germà petit”. Fajula es mostra satisfet també pel fet de tenir unificat amb Girona el servei de taxis i la línia 6 d’autobús, que connecta cada quart d’hora Sarrià amb Girona.

David Mascort, alcalde de Vilablareix, també creu que les relacions entre els municipis de l’àrea urbana de Girona són positives, tot i que puntualitza: “En totes les àrees sempre es pot millorar la col·laboració”. I afegeix: “L’àrea metropolitana de Girona ens l’hem de plantejar com la de Barcelona, encara que a una escala diferent, perquè som menys habitants. Però hem de planificar els equipaments pensats conjuntament”, diu Mascort. Posa com a exemple a seguir que els ajuntaments de Quart, Aiguaviva, Fornells i Vilablareix mantinguin un conveni pel qual els ciutadans dels quatre municipis poden utilitzar conjuntament les piscines municipals de cada poble. O el festival de teatre Temporada Alta, un altre exemple de col·laboració entre municipis, segons Mascort.

L’ATM i els carnets

En termes de mobilitat, l’ATM (Autoritat Territorial de Mobilitat) hauria d’homogeneïtzar els carnets, segons l’alcalde. “A Vilablareix tenim els mateixos que a Girona però per beneficiar les mateixes franges de població que beneficia l’ATM a Girona, a Vilablareix l’Ajuntament assumeix el cost”.

Entre Vilablareix i Salt es podria ubicar l’Ikea que la firma vol implantar a l’àrea de Girona. Per als dos municipis no hi ha rivalitat en aquest sentit, ja que creuen que en qualsevol cas els beneficiarà. La decisió, diu Mascort, és a mans privades.

La qüestió industrial preocupa l’alcalde de Fornells, Narcís Boschdemont. El pacte firmat el 2014 entre els municipis de l’àrea urbana de Girona perquè tots ells (i no només Girona, pel fet que és l’única que supera els 50.000 habitants) puguin atraure grans superfícies topa amb la llei de comerç de la Generalitat i no s’ha pogut posar en pràctica. Boschdemont explica que Fornells disposa d’un gran polígon “que estava cridat a ser l’àrea de creixement comercial de Girona” i afegeix que molts empresaris van invertir-hi amb aquest objectiu. Malgrat això, l’alcalde destaca que la població es beneficia de les decisions preses “en clau d’àrea metropolitana”, especialment en l’àmbit de la mobilitat.

Tot i no formar part estricta de l’àrea urbana, Celrà ha arribat a acords interessant amb Girona. Dani Cornellà explica que han acabat amb el litigi sobre el castell de Sant Miquel, repartint-ne la propietat i modificant-ne els termes, o amb el carril bici que unirà els dos municipis. Ara la demanda és incrementar la freqüència dels trens, que passen cada hora.