Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis presenten una querella col·lectiva per l'actuació de la policia durant l'1-O

GironaFront comú dels afectats per les càrregues policials durant l'1-O. Els ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis presentaran una querella col·lectiva pels fets ocorreguts durant l'1-O, on també hi adheriran les denúncies de particulars, que a hores d'ara ja superen les 130.

"Creiem que darrere de l'actuació policial hi va haver una intencionalitat política per castigar especialment les comarques gironines", ha denunciat el portaveu del col·lectiu de voluntaris Dret a Defensa, Albert Carreras, que ha posat dos exemples on les càrregues policials van ser molt violentes: Sant Julià de Ramis -on havia de votar el president Carles Puigdemont- o l'Escola Verd de Girona -on estudien les filles del president.

La querella es presentarà contra els agents que van actuar, els comandaments que els van donar les ordres i els responsables polítics de l'operatiu contra el referèndum, per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals comesos per funcionaris públics. A més, en alguns casos particulars inclouran els delictes d'odi i abús sexual.

"No és habitual que tres ajuntaments s'incorporin en una acció popular contra els cossos policials de l'Estat, crec que és la primera vegada en 40 anys de democràcia, però ho hem de fer perquè la fiscalia ja ha manifestat que farà deixadesa de les seves funcions i no investigarà els fets", ha subratllat Carreras.

Els alcaldes de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; d'Aiguaviva, Quim Mateu, i de Girona, Marta Madrenas, han deixat clar que arribaran "fins al final amb la querella, i si no és amb la justícia espanyola serà amb els organismes internacionals". "Han intentat amagar els fets terribles de l'1-O i no deixarem que els oblidin", han afegit rotundament.

A més, l'Ajuntament de Girona manté oberta la pàgina web www.girona.cat/1oct, on recopilen testimonis i materials audiovisuals que afegiran a la querella, un procés judicial que el col·lectiu de voluntaris Dret a Defensa durà a terme de manera gratuïta.