Festivals a Girona: celebrant l’espai-temps
GironaLes Nits de Clàssica i el Festival de la Guitarra són dos exemples de certàmens consolidats que ens refresquen els vespres d’estiu a la ciutat de Girona, amb músiques d’altres segles i també d’altres latituds.
Fidel a aquesta recerca espaciotemporal, les Nits de Clàssica, a més, també es deixa lliscar per indrets menys habituals, com els diferents claustres romànics afortunadament conservats per la ciutat i les proximitats. Aquí ens podem delectar amb delicats recitals de veu o només instrumentals, que ens evoquen la música d’altres èpoques, la seva profunda humanitat i la infiltrant capacitat d’emocionar.
És el que ens va tocar patir, desarmats, el dilluns 9 de juliol, aquesta vegada a la nau gòtica de la catedral. El recinte difícilment podia ser millor per l’experiència proposada, a mans del conjunt parisenc Les Talens Lyriques, capitanejat en petit format pel director i teclista Christophe Rousset. A la maleta portaven partitures barroques de Marc-Antoine Charpentier i François Couperin, específicament les ‘Leçons de ténèbres’, que són litúrgies de Pasqua. Estem fora de la temporada però, un cop laïcitzades, aquestes ínclites melodies collen un valor i una dimensió atemporals, immanents (passi l’aparent oxímoron) amb la transcendència intrínseca de la mateixa música. L’'ensemble' francès fa justícia al seu nom, col·locant un èmfasi molt més líric a les peces, sobretot si ho comparem amb les versions en disc registrades durant la segona meitat del segle XX, i que manifesten un caràcter més recitatiu o de recolliment. El resultat és trasbalsador: bellíssims instruments, tocats amb precisió geomètrica en les notes i els tempos, fent de catifa vermella a les veus angelicals sublims de les dues sopranos (Céline Sheen i Eugénie Warnier), que ressonaven etèriament per l’espai-temps de la nostra recepció estètica. Fins i tot els ocells hi responien. I, com ells, vam sortir en estat de levitació gravitacional, emportats cap a altres dimensions.
Un altre clàssic de l’estiu és el Festival de Guitarra Girona-Costa Brava, que ja avança per la 15a edició, a la ciutat i al litoral. Aquest any engloba també un cicle de concerts pedagògics gratuïts als centres cívics, excel·lent manera d’acostar-se a nous públics. A la capital, el centre d’operacions és l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura, on aquesta setmana vam tenir més que una cita. Cal esmentar, en particular, la del dimecres 11, amb l’estrena de l’espectacle musical ‘The way to Aleppo’, també reclam de la situació dels refugiats sirians per tot Europa: de fet, i malauradament, alguns dels músics inicialment previstos no van poder ser-hi a causa de problemes amb els visats. Com en altres ocasions, el Festival de Guitarra se suma així a entitats i iniciatives de caràcter social i humanitari.
A part estrictament de la guitarra, l’esdeveniment preveu altres instruments de cordes polsades que hi comparteixen una certa similitud, com el llaüt. Com va ser el cas: el mentor del projecte, Abdallah Ghbash, és cantant i llaütista, i es va encarregar d’orientar el públic en la seva visió musical i en el seu implícit ressò històric i de compromís polític actual –una mirada cap a eres remotes i temps venidors, per transcórrer mitjançant el pols d’una música ancestral del Mediterrani oriental, evocadora del vent que sacseja les dunes dels deserts, civilitzacions mil·lenàries i idiomes arcans–. Per això mateix, l’espectacle va concloure amb la poesia (recitada en àrab i català) del refugiat sirià d’ètnia kurda Ahmad Qilich, també present a l’acte.
Deixant de banda les Nits de Clàssica i el Festival de Guitarra, l’estiu gironí continuarà encara guarnit per les Notes al Parc, el Jazz a la Fresca i el Tempo Sota les Estrelles, que arrencarà el 19 de juliol amb la 10a edició. Esperem que el temps també hi acompanyi.
