Un ‘xatbot’ per investigar com afrontar millor els problemes de salut mental

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. A Catalunya, els problemes de salut mental ja anaven a l’alça el 2019, “però la pandèmia està sent un desastre perquè hi ha un increment de casos que afecta molt els joves i les dones”, explica Bàrbara Mitats, psicòloga i responsable de programes de recuperació i formació de Salut Mental Catalunya, un moviment de representació i atenció a les persones amb problemes de salut mental que agrupa una setantena d’entitats.

Ja fa temps que es veu que els problemes de salut mental no se solucionen només amb medicació i un tractament professional. Les relacions socials juguen un paper fonamental en el procés de recuperació. Per això, des de fa prop d’un any, Salut Mental Catalunya ha unit esforços amb el grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona en el projecte CoActuem per la salut mental, un estudi que utilitza una metodologia innovadora per identificar i caracteritzar les xarxes de suport social de l’entorn quotidià i que faciliten el benestar emocional, és a dir, les xarxes que es generen de manera informal i no professionalitzada. “Amb aquest projecte volem defensar que el benestar emocional depèn del tipus d’interaccions que tenim amb el nostre entorn, que és una cosa que es reclama des de fa temps, però de la qual falten evidències”, explica l’investigador Josep Perelló, director d’OpenSystems. “Volem aportar un granet de sorra per aprofundir en la idea que per recuperar-se d’un problema de salut mental s’han de tenir unes relacions saludables amb l’entorn proper”, afegeix. En aquesta mateixa línia, Mitats destaca que “en aquests processos de recuperació tothom pot ser un agent de salut mental, tots podem ser partícips d’aquestes xarxes de suport social i enfortir-les per atendre les persones que pateixen”.

Crida a la participació

es troba en la fase de llançament i de crida a la participació. Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana, un tipus d’investigació que requereix la participació de la ciutadania en el procés de recerca, una metodologia amb què el grup OpenSystems treballa des de fa anys. En aquest cas, el cor del projecte és un xatbot de Telegram. Un cop subscrites, les persones que hi participen poden rebre cada dia un relat sobre salut mental que prové d’una experiència real. L’han de llegir i contestar una sèrie de preguntes. El xatbot disposa de 222 relats de vivències reals, elaborats per 32 persones que han patit problemes de salut mental i els seus familiars, que han comptat amb la col·laboració d’escriptors i psicòlegs. Cada relat s’acompanya, a més, amb un dibuix de l’il·lustrador Pau Badia. “No totes les històries són traumàtiques, sinó que n’hi ha moltes de positives i enriquidores”, apunta Perelló.

En aquests moments ja hi ha 250 participants. En els propers mesos els responsables del projecte esperen superar el miler i ampliar l’àmbit geogràfic de la recerca -els continguts estan en català, castellà, anglès i alemany-. Participar-hi és molt senzill: cal tenir més de 18 anys, instal·lar-se l’aplicació Telegram i registrar-s’hi, cercar-hi “CoActuem per la salut mental”, fer-hi clic i seguir les instruccions. El sistema està ubicat a la Universitat de Barcelona i la recerca ha estat aprovada pel comitè d’ètica de la mateixa universitat. La participació és totalment anònima i no implica la cessió de cap dada personal.

El xatbot estarà obert fins a l’estiu i, un cop es disposi de les dades, els investigadors utilitzaran la seva expertesa en l’estudi de sistemes complexos per trobar tendències que ajudin a entendre com funcionen les xarxes de suport social en l’àmbit de la salut mental. “En aquest projecte sumem l’expertesa del món acadèmic i la del contacte amb la societat civil”, diu Mitats. Segons Perelló, un dels objectius principals del projecte és obtenir un coneixement “que serveixi per afrontar el gran repte de la salut mental perquè es pugui ajudar les persones afectades amb cures i atenció formals i informals”. Segons Mitats, “és una oportunitat per fer una recerca que dona suport a la nostra tasca i ens serveix per millorar-la, i per establir accions concretes a compartir amb les institucions que gestionen els problemes de salut mental”.