David Mascort: “Volem modificar la llei perquè la gent pagui només l’aigua que consumeix”

BarcelonaLes agòniques reserves d'aigua als embassaments, que estan en mínims històrics a causa de l'excepcional sequera, han empès el Govern a declarar la fase d'emergència a Catalunya. El primer dia amb restriccions al consum d'aigua, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, atén l'ARA per valorar una decisió inèdita al país.

Estem en emergència per la sequera. Fins quan calcula que s’allargarà?

— Depèn de moltes circumstàncies. Sembla que la setmana que ve baixarà la temperatura i dependrà de quanta aigua puguem acumular amb les properes pluges. Plourà menys i això havia d'arribar el 2040-2050, però ja ho tenim a sobre. Aquesta sequera és excepcional. Fa 31 mesos que no plou el que ha de ploure. Ens haurem d'acostumar a viure amb menys aigua de la pluja, això segur. Per això el país ha fet unes quantes coses bé. 

En quin horitzó podem imaginar una Catalunya sense restriccions?

— Si depèn de la pluja, quan torni a ploure. Si depèn de les infraestructures que estan projectades, a l’horitzó 2027-2030, perquè estarem produint 400 hm³ d'aigua, que és el que consumeix avui la regió metropolitana de Barcelona.

Estem a 200 litres per persona i dia. S'ha plantejat que pugui ser menys? 

— En emergència 1 són 200 litres; en emergència 2, 180 litres i a l’emergència 3, baixem a un màxim de 160 litres. Si l'evolució dels propers mesos és pitjor de la que esperem, potser en lloc de 180 litres o 160 litres són menys. Però en principi pensem que amb aquesta dotació en farem prou per sobreviure a aquesta sequera. 

El consum no té per què ser el mateix a les llars, als comerços o als hotels. De fet, les últimes dades que tenim dels hotels és que els de 5 estrelles gasten 545 litres per persona al dia. Això continua sent així?

— Jo no tinc dades formals i oficials, però sé que el Gremi d'Hotels de Barcelona està fent un informe i, pel que em diuen, els consums són molt baixos. És un sector que està fent moltes inversions per reduir el consum d’aigua. 

Com pot ser que no ho sàpiga?

— Cada hotel sap el seu consum i l'operador que ho serveix, també. 

Però la Generalitat no ho sap. ¿No seria important tenir les dades a l’hora de prendre les decisions?

— Al Govern tenim les dades macro, els volums que servim en alta des de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) o des dels operadors a cada municipi. Però les dades micro, les dades en baixa, les haurien de tenir els operadors i els ajuntaments. Aquesta sequera també ha fet que tothom vegi que és molt important la digitalització de comptadors i tenir totes les dades.

I què els passarà als hotels que sobrepassin els límits?

— El mateix que a qualsevol activitat o habitatge que sobrepassi els límits. Tenim ja exemples d'ajuntaments que estan fent molt bé la feina i que estan determinant quin consum té cada hotel i quin consum té cadascun dels comptadors, i estan prenent decisions, estan executant accions per reduir els consums dels que sobrepassen.

La multa màxima és de 3.000 euros. ¿No hi ha el risc que alguns prefereixin pagar la multa?

— És que la llei de règim local és la que és i el màxim són 3.000 euros. Però hi ha altres actuacions. Es pot arribar a tancar l’aixeta d’un hotel o de qualsevol comptador que sobrepassi els límits. Hi ha ordenances que contemplen aquesta possibilitat o mesures quirúrgiques, com pot ser reduir la pressió en algun punt en concret. 

Parlàvem de diferències dins de municipis, però també n’hi ha entre municipis. S’han obert 100 expedients i s’han imposat dues multes a dos ajuntaments. Se n’ha recaptat cap?

— No, perquè això té un procés que no és immediat. 

Quants municipis incompleixen?

— Dins de la regió en emergència, un 40%. 

A què es destinaran els diners que es recaptin amb aquestes sancions?

— Aniran a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que com sempre ho destinarà a fer inversions en alta, abastament i sanejament, que són les seves competències. 

El president de l’ACA ha estat clar a l’hora de dir que s’ha d'apujar tant sí com no la tarifa de l’aigua.

— Tots els serveis tenen un cost. Hi ha alguns ajuntaments que fa 15 anys que no augmenten tarifes. Això és el que va dir el director de l'ACA. En aquests casos s'haurà d'apujar. És a dir, jo no conec cap servei que en els últims anys no hagi apujat el seu cost. 

¿No pot pujar, per tant, a l’àrea metropolitana perquè ja es va aprovar?

— Hi ha 947 ajuntaments. Tots tenen la seva tarifa i tots l'apujaran en funció del que ells creguin que l'han d'apujar, en funció dels seus costos, de les inversions que han de fer... Però la tarifa es revisa només un cop l’any. En el cas de Barcelona ja està aprovat i no pot pujar més el 2024. Una altra cosa és el que es determini per al 2025, 2026 o 2027. 

I bonificar la gent que gasta menys?

— Hem proposat modificar el cànon a la llei de mesures d’acompanyament de pressupostos de manera que tu paguis exactament pel que consumeixes. Això ara no passa perquè hi ha un mínim que pagues independentment del que consumeixes. D'aquesta manera incentivaríem que la gent consumeixi menys i, alhora, pagaria més qui passi al quart tram, que és un volum d’aigua molt elevat que s’ha de penalitzar. 

Però això està vinculat als pressupostos. Si no s’aproven?

— Si no hi ha pressupostos, no podem modificar la llei.

¿No hi ha altra manera de portar-ho al Parlament?

— Si hi hagués un acord. Però és molt més còmode fer-ho via pressupostos. Confio que n’hi haurà i que ho podrem aprovar. 

¿Hi ha municipis que han demanat poder racionar aigua?

— Sí. Hi ha municipis que ens demanen enviar només l’aigua que els correspon per assegurar-se que no sobrepassen el límit. Però tècnicament és una operació molt complexa. Es pot buidar el dipòsit i que la xarxa es quedi sense aigua. Això genera problemes a l’hora de tornar-la a omplir i, si no està en bon estat, el risc d’avaries és important. Crec que els municipis tenen altres fórmules. 

Quines?

— Racionar l’aigua que poden consumir els veïns. El que hem d'aconseguir és que amb l'esforç de tots arribem als 200 litres per habitant i dia. A mesura que anem estalviant, l'adaptació del municipi serà menor. El que es tirarà de la xarxa amb aigua serà menor. Però és veritat que arribarà un moment que no hi haurà prou aigua si no plou i haurem de pensar en altres mesures. Però els talls de subministrament en els municipis sempre és una operació molt complicada de revertir després. En qualsevol cas, s’ha d’estudiar cada cas de manera quirúrgica depenent d’on són els dipòsits o si has de bombar aigua. És molt difícil generalitzar.

Preveu talls a l’aixeta?

— No, més de la meitat de l'aigua que consumim ja no ve dels embassaments. Per tant, més de la meitat de l'aigua la tindrem sempre. D'aigua freàtica, de les dessaladores, de les potabilitzadores... Per tant, amb l'aigua regenerada, no hi ha la possibilitat de quedar-nos sense aigua. El que tindrem és molta menys aigua.

Tampoc hi haurà reducció de pressió generalitzada.

— Els operadors diuen que en el millor dels casos serveix per estalviar entre un 2% i un 6% d'aigua. Hi ha municipis en què estalviaríem un 1%. És poc. 

La clau és la infraestructura. Més del 50% de l’aigua de les unitats del Ter-Llobregat no ve dels embassaments. Quant falta per deixar de mirar el cel?

— A l’horitzó 2027-2030 estarem produint tant recurs com consumeix avui la regió metropolitana. Entre l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la del Foix doblarem la capacitat d’aigua. I augmentarem també molt l’aigua regenerada. Tot sumat, entre això i el que ja fem, són 400 hm³, que és el consum de la regió metropolitana. 

¿S’està complint el calendari per arribar a temps?

— Hem avançat en la licitació, per exemple, de la potabilitzadora de Cardedeu o la primera part de la d’Abrera. Estem avançant, perquè el més important és tenir-ho tot a punt per fer el projecte, licitar l’obra i adjudicar-la i poder començar. Però tot això requereix temps. Són tres anys. 

¿S'ha de connectar la xarxa de l'Ebre amb la de Barcelona?

— Entenem que amb l'horitzó 2027-2030, la regió metropolitana de Barcelona no necessitarà recursos d’enlloc més. No és necessari. 

¿És una qüestió de pressió del territori?

— No, aquest país va decidir fa molt de temps que no volia els transvasaments, no és aquest conseller. I ho va decidir fa tant de temps que ha programat les inversions necessàries perquè això no calgui. Per tant, si ara ens hem de replantejar el que va decidir aquest país fa molt de temps, no és aquest conseller el que s'ho ha de replantejar, sinó el Parlament de Catalunya.

Sempre han dit que portaran, si cal, aigua en vaixells.

— Sí. Però un vaixell pot arribar a portar entre 20.000 i 30.000 metres cúbics. Per arribar a fer 200 hm³, necessitaríem milers de vaixells. De manera que l’aigua amb vaixell és una operació quirúrgica per portar l’aigua imprescindible en un moment donat per uns equipaments determinats, com els hospitals. No és una solució per tenir aigua per a tothom. 

D’on vindria?

— Sempre he dit que no és rellevant d'on ve l'aigua. El que és important és que tinguem els vaixells a punt, que trobar-los és el que va costar més l'altra vegada, i quan necessitem l'aigua l'anirem a buscar.

Però serà també important que estigui planificat.

— És el que estem fent des de fa mesos.

I on seria la primera trucada? A Tarragona? A les Balears?

— Trucarem a tot arreu. Fem qüestió, en general, de coses que per a mi no són rellevants. Ja sé que per a molta gent sí, però si l'aigua ve de Marsella, de Mallorca, de Múrcia o de Tarragona, no és important. Ho és que trobem aigua.

N’ha parlat amb la ministra. Què li ha dit?

— Parlem de moltes coses, també dels problemes de l’aigua, i sempre ha dit que estarà a disposició de col·laborar. 

¿Tenen quantificat l'impacte econòmic que suposen les restriccions?

— El departament d'Empresa i el d'Economia estan començant a fer les primeres valoracions, però dependrà de si dura 15 dies o tres mesos. També és veritat que moltes de les restriccions no tindran molt d'efecte en algunes indústries perquè ja han fet inversions per estalviar molta aigua en els seus cicles productius.

Però la mateixa indústria ha dit aquests dies que els preocupa perdre competitivitat.

— Esclar. Fa uns mesos vam tenir escassetat de xips al món. Algunes de les nostres empreses que fan servir xips van haver de parar de produir, però es van adaptar, van resistir i segueixen produint. Si a tu et falta un dels inputs principals del teu sistema de producció, és evident que has d'estar preocupat.

¿I les mesures poden fer perdre inversions?

— Jo crec que no, perquè és una qüestió conjuntural. Hem dit sempre que fem una moratòria perquè es posin en marxa activitats que siguin intensives en l'ús d'aigua. No per aturar qualsevol tràmit. Nosaltres seguirem treballant com sempre. 

Però ¿des de fora escolliran un lloc on pot faltar aigua?

— Sí, però aquí els oferim la seguretat que a l'horitzó 2027-2030 això ja no passarà. Tothom ha d'estar molt tranquil. 

La reunió de dilluns amb la ministra arriba en un moment en què les protestes dels agricultors s’escampen per Europa. Denuncien que paguen ells la factura climàtica. Tenen raó?

— Els pagesos i ramaders estan asfixiats. El principal problema és que no es guanyen la vida amb la feina que fan. No poden repercutir els costos, que cada vegada són més grans, en els preus dels seus productes. Si, a més, la Unió Europea i l’Estat imposen cada vegada més normatives, és normal que se sentin ofegats. En general, el sector primari està fent la feina i la fa molt bé. El problema ve quan la UE signa acords amb països tercers que permeten l'entrada de productes que no compleixen totes les normatives ambientals i que competeixen amb uns preus que els nostres no poden posar. 

I quina és la solució?

— Que tots aquells productes que entrin compleixin els mateixos requisits que els que produïm aquí.

I si no ho compleixen?

— No haurien de poder entrar. No té cap raó de ser que obliguem a una sèrie de coses que impliquen més costos per als nostres productes i després deixem entrar productes iguals que els nostres productors que no tenen aquests costos.

Per acabar com hem començat, amb calendari de futur: ¿avui dia és més factible tornar a la prealerta o activar la segona fase d’emergència?

— No tinc una bola de vidre, però les persones que treballen amb les prediccions ens diuen que a partir de la setmana vinent ha de canviar l’anticicló que tenim a sobre i es pot obrir la possibilitat que comencin les pluges. Tenim una situació geogràfica que fa molt difícil predir què passarà. Som incapaços de dir què passarà d'aquí dos mesos. Ens diuen que la setmana que ve potser plourà. Esperem a la setmana que ve a veure què passa.