Els volcans van ajudar els dinosaures a dominar la Terra

Nova YorkHistòricament, la relació entre els dinosaures i els volcans no s’ha considerat gaire amistosa. Durant dècades, els científics han debatut si van ser els volcans o un asteroide la causa de la sobtada extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys. La confirmació no va arribar fins al 2010, quan un grup internacional d’experts va declarar formalment que la principal causa de la desaparició dels dinosaures havia sigut un cos rocós procedent de l’espai i no pas un seguit de grans erupcions. Un equip d’investigadors presenta ara a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences les proves més convincents publicades fins ara que demostren que probablement les grans erupcions volcàniques van ajudar els dinosaures a apoderar-se del planeta, encara que fos en un altre període.

El període Triàsic, que es va iniciar fa uns 250 milions d’anys, va ser una època de canvis ecològics dràstics que va arribar després de l’extinció massiva més gran que es coneix. Si bé és cert que els dinosaures van sorgir en aquest període, ho van fer amb unes característiques diferents a les que se’ls sol atribuir: més esquifits i semblants als rèptils, i menys als monstres dentuts dels èxits de taquilla que congreguen gentades als cinemes. Tot i això, va ser durant aquest període quan es van diversificar fins al punt d’esdevenir bèsties imponents com el tiranosaure o el triceratop, les quals van dominar el planeta fins a la fi del període Cretaci.

Volcans capaços de canviar el clima

Per entendre què va impulsar aquesta transformació dels dinosaures, els científics s’han centrat en una etapa del Triàsic que cobreix dos milions d’anys i es coneix amb el nom d’Episodi Pluvial Carnià. Durant aquest període, que va tenir lloc entre 234 i 232 milions d’anys enrere, es va produir un increment de les temperatures, la humitat i les precipitacions a escala planetària. A partir de l’anàlisi de sediments i vestigis vegetals fòssils d’un llac de la Xina, els investigadors van poder establir una correspondència entre quatre fases d’activitat volcànica intensa i els canvis que es van produir durant l’Episodi Pluvial Carnià.

Anteriorment, els investigadors ja havien plantejat la hipòtesi que els canvis en el cicle planetari del carboni registrats durant l’episodi eren deguts a grans erupcions volcàniques. Ara el nou estudi vincula la cronologia de l’Episodi Pluvial Carnià, marcada per quatre pics destacats en els nivells de mercuri –un indicador contrastat de l’activitat volcànica–, amb canvis en el cicle del carboni i la pluviometria, la qual cosa va desencadenar alteracions en la vegetació local de l’interior del llac i del medi terrestre.

Jing Lu, investigador de la Universitat de Mineria i Tecnologia i també coautor de l’estudi, explica que aquestes erupcions “van ser prou potents per desencadenar processos evolutius durant el Triàsic”. Durant l’episodi, les espècies vegetals que no es van poden adaptar a un medi més humit es van extingir, com també van fer una sèrie d’espècies d’animals, des de rèptils herbívors terrestres de grans dimensions fins a petits gastròpodes aquàtics. “Aquests canvis van deixar lliure un espai ecològic que va permetre prosperar a altres grups d’organismes com els dinosaures”, explica el Dr. Hilton.

Aquestes noves dades han portat els investigadors a reflexionar sobre els canvis climàtics accelerats que vivim. “La magnitud d’aquestes erupcions fa empetitir qualsevol erupció de la història de la humanitat –comenta Sarah Greene, coautora de l’estudi i paleoclimatòloga de la Universitat de Birmingham–. Ara bé, el ritme al qual aquestes erupcions emeten diòxid de carboni és gairebé insignificant al costat de les actuals emissions humanes”. Emma Dunne, investigadora de la Universitat de Birmingham, confessa arran d’aquesta reflexió: “Aquells dos milions d’anys són un instant des del punt de vista geològic. Per això fa por pensar que, com a humans, estem canviant el planeta a un ritme encara més ràpid”. I afegeix: “Ves a saber què podem provocar”.

Copyright: The New York Times

Traducció: Ignasi Vancells