La Viquipèdia arriba als 500.000 articles

BarcelonaLa Viquipèdia en català ha arribat als 500.000 articles, una fita del coneixement lliure en català. La versió catalana se situa entre les 17 edicions que han superat el mig milió d'articles, per davant, per exemple, de l'àrab.

L'article número 500.000, dedicat a la pintora noruega Oda Krohg, l'ha publicat la usuària Tiputini a les 09.38 h d'aquest divendres, després d'una campanya per accelerar la publicació d'articles i arribar al rècord del mig milió coincidint amb el 15è aniversari.

Per assolir aquesta fita, l'Amical Wikimedia i la mateixa Viquipèdia han impulsat diverses campanyes, com el Viquiprojecte Unió Europea, l'intercanvi d'articles nous, 'Xucladors', 'Articles absents' o 'Articles demanats'. Es va crear l'etiqueta #repte500mil per compartir les creacions dels usuaris a Twitter o Facebook.

Un dels que més ha participat a Twitter per augmentar la producció d'articles ha estat l'escriptor Quim Monzó, que ho ha fet amb el seu estil particular.

La versió catalana de la Wikipedia va ser la segona a publicar un article després de l'anglesa. Tècnicament es va crear abans l'edició alemanya, però va quedar latent, sense articles.

El 17 de març del 2001, Daniel José Queraltó va escriure l'entrada 'àbac', la primera de totes, editant com a usuari anònim.

Catalan.wikipedia.com va ser el primer nom del domini de la versió catalana. Va passar per diverses versions, fins que dos anys més tard va adoptar el nom catalanitzat de Viquipèdia.

L'edició catalana acumula més de 30 milions de visites al mes, segons els seus impulsors. El 2014, Amical Wikimedia va rebre el Premi Nacional de Cultura. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles, i el febrer de l’any següent en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 va arribar als 10.000. El 4 de gener del 2007 va arribar als 50.000 articles; el 18 de gener del 2008, als 100.000; el 29 de juny de 2010, als 250.000, i el 12 d’abril del 2013 va assolir 400.000 articles.

La Viquipèdia va ser la primera de les edicions a ser considerada 'perfecta', una denominació que reconeix que s'han completat amb qualitat els 1.000 articles que ha de tenir una enciclopèdia. Va ser el 2013 i des de llavors ha continuat creixent.

Qui escriu a la Viquipèdia?

Qui són els viquipedistes?

Qui escriu a la Viquipèdia? Més de 223.000 usuaris s'encarreguen dia a dia d'editar-ne el contingut de manera altruista. "La Viquipèdia funciona gràcies al principi de valentia, és un dels pilars: llançar-s’hi", explicava el Joan Gomà, professor agregat del departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC i president de l’Associació Amical Wikimedia fins al 2013, en aquest reportatge.

15 anys de coneixement a la xarxa

Fa 15 anys, un 15 de gener del 2001, dos pioners d’internet, Jimmy Wales i Larry Sanger, van fundar la Wikipedia. Cap dels dos no es podia ni imaginar el grau d’ambició a què arribaria la seva enciclopèdia en línia. Avui la Wikipedia és el desè lloc web més popular del món, amb versions en més de 280 idiomes i amb un contingut d’uns 35 milions d’articles. Com l’antiga biblioteca d’Alexandria i l’enciclopèdia que Denis Diderot va publicar a l’època de la Il·lustració, la Wikipedia és una manifestació sempre en moviment del desig dels seus creadors de preservar i recopilar el coneixement.

La Wikipedia va anticipar de manera primerenca tres tendències digitals cabdals. En primer lloc, que la gent està disposada a participar en fòrums globals i a fer-ho de franc. La Wikipedia, redactada i editada per voluntaris, va ser una de les primeres xarxes socials. En segon lloc, la Wikipedia va entendre que l’economia del coneixement s’encaminava cap al món virtual. L’any 2012 es va deixar d’imprimir l’'Enciclopèdia britànica' i ara només està disponible en format digital. En tercer lloc, la Wikipedia va demostrar la importància dels efectes de xarxa en les aventures en línia: com més gent fa servir la Wikipedia i hi escriu articles, més útil és. Empreses digitals joves com Facebook i Uber es basen en aquest mateix concepte.

"Com s’imagina que serà la Wikipedia d’aquí a cinc anys?", preguntava Antoni Bassas l'any passat a Jimmy Walles. "Em sembla que entre els canvis més importants hi haurà el creixement en les llengües dels països en vies de desenvolupament; aquest és un sector immens, per a nosaltres. És molt important socialment que quan t’hi connectis per primer cop tinguis accés al coneixement. D’altra banda, hi ha els permisos per editar, fer que a la gent li sigui més fàcil participar, que sigui més com un entorn de processament de textos; aquest és un dels grans objectius de la nostra inversió en el redisseny de la web de cara al futur". El que sí que és clar és que mai caldrà pagar. "No, no s’haurà de pagar mai per consultar la Wikipedia. Això, senzillament, no ho farem. És gratis. És el nostre regal al món. Gaudiu-ne", responia Walles a la mateixa entrevista.