La vida a la Terra podria haver començat abans del que es pensava

Una de les preguntes més antigues que s’ha fet la humanitat és com va començar la vida, tal com demostra el fet que cada cultura té una història que intenta explicar l’inici de tot plegat. Quan la ciència encara no havia acumulat prou eines i coneixements, la resposta la proporcionaven les religions i mitologies recorrent a la imaginació. Però a partir del moment que es va poder entendre els mecanismes químics bàsics necessaris per fer possible la vida, van començar a postular-se diverses teories per proporcionar una solució a l’enigma. L’estudi dels fòssils ha permès deduir que els primers senyals de vida van aparèixer a la Terra fa uns 3.500 milions d’anys (o 3,5 gigaanys, una unitat de temps sovint representada per les lletres Ga). Un treball recent, però, suggereix que podria haver passat fins i tot molt abans.

D’inorgànic a orgànic

Fa uns 4,6 Ga, en aquest racó de la galàxia, un gran núvol gasós va rebre l’impacte de l’explosió d’una supernova propera i la gravetat va propiciar que en aquell gas es comencés a gestar un grup de planetes, que acabarien orbitant al voltant d’una estrella. Si més no, així és com es creu actualment que es va crear el nostre Sistema Solar. Poc després es formaria el que acabaríem coneixent com la Terra, el tercer planeta del sistema, per ordre de distància a l’estrella central, i l’únic que, de moment, sabem que conté vida. Hi ha diverses teories que proven d’explicar com hi han sorgit éssers vius, des de la que proposa que les molècules bàsiques per constituir-los hi van arribar en un cometa (la panspèrmia) fins a la que sosté que van sorgir gràcies a les condicions extremes que hi ha a les fumaroles hidrotermals de les profunditats oceàniques.

S’anomena abiogènesi precisament l’estudi de l’origen de la vida, és a dir, la investigació de com apareix matèria orgànica a partir de compostos inorgànics. És un procés que, de bon principi, pot semblar màgic, però que ara sabem que no deixa de ser la conseqüència d’una sèrie de reaccions químiques que es produeixen quan les condicinos són les adequades. Això ho va demostrar l’experiment de Miller i Urey l’any 1952, en el qual es van reproduir en un flascó estèril les condicions que es pensa que hi havia en les primeres èpoques de la Terra (amb grans quantitats d’aigua, metà, amoníac i hidrogen). Quan els científics aplicaven descàrregues elèctriques a la barreja, s’arribaven a generar espontàniament fins a una vintena diferent d’aminoàcids, les peces que formen les proteïnes i el primer pas per construir organismes vius. Una mica més tard, el bioquímic català Joan Oró va demostrar que no tan sols els aminoàcids sinó també els components bàsics dels àcids nucleics (l’ADN i l’ARN) es poden crear sols a partir de substàncies similars.

Obra de roques o de bacteris?

A Sud-àfrica s’han trobat fòssils de microorganismes que tenen al voltant de 3,5 Ga, i que són els més antics coneguts fins ara. Per això es creia que la vida a la Terra devia aparèixer llavors, uns mil milions d’anys després de la formació del planeta. Però fa cinc anys, al cinturó de roques de Nuvvuagittuq, al Quebec, es van trobar petits fòssils que semblaven tubs i filaments d’hematites, un mineral compost d’òxid de ferro. El grup del geoquímic Dominic Papineau, del University College London, van analitzar aquestes mostres i, en un article publicat recentment a la revista Science Advances, proposen que són el producte de microbis que feien servir el ferro com a part de les reaccions químiques per obtenir energia. Un bacteri contemporani que viu a les fumaroles hidrotermals, el Mariprofundus ferrooxydans, és capaç de crear estructures similars, per exemple.

La proposta de l’estudi és que els filaments els va formar una colònia de microbis que treballaven coordinadament i sobrevivien gràcies a una fotosíntesi feta sense oxigen però amb ferro, sofre i diòxid de carboni. El més sorprenent és que les roques on s’han trobat aquests microfòssils tenen entre 3,7 i 4,3 Ga, la qual cosa voldria dir que la vida a la Terra podria haver començat molt abans del que es pensava. De fet, potser només 300 milions d’anys després de la formació del planeta.

No tots els experts estan d’acord que els filaments dels fòssils siguin conseqüència de l’activitat de microbis primitius i proposen que abans caldria descartar que no es tracti de formacions relacionades amb les mateixes roques. Però si la hipòtesi de Papineau fos correcta, tindria una implicació important, més enllà de canviar el calendari de la vida a la Terra: voldria dir que l’aparició de compostos orgànics és més fàcil del que es creia. La conclusió és que augmentaria molt la probabilitat de trobar vida en altres planetes, perquè les condicions necessàries per l’aparició de les molècules orgàniques serien relativament freqüents i aquest descobriment indicaria que, amb poc temps i una mica de sort, la vida probablement acabaria emergent.

Fins que no es trobi un equivalent fora de la Terra no se sabrà si aquesta hipòtesi és correcta, i això pot ser que no passi mai. Però encara que no arribem a obtenir la resposta definitiva a la pregunta sobre com va començar la vida a la Terra, cada cop tenim una idea més clara de quins podrien haver sigut els seus primers passos.