Hi ha vida a Mart? Potser amagada sota la superfície

Quan, a les acaballes del segle XIX, H.G. Wells va descriure una invasió extraterrestre a la novel·la La guerra dels mons, va imaginar els marcians com uns éssers amb un cap gegant i setze tentacles, que acabaven sent víctimes dels bacteris de la Terra, contra els quals no tenien defenses. Wells probablement trobaria irònic que, 125 anys després, sapiguem que a Mart no hi ha hagut vida intel·ligent, però que, en canvi, en algun moment els bacteris podrien haver dominat el Planeta Vermell. Una nova pista la proporciona l’estudi que ha publicat recentment a la revista Astrobiology el grup de Michael J. Daly, de l’escola de medicina de la USU, la universitat del govern federal dels Estats Units, segons el qual podrien sobreviure bacteris sota la superfície de Mart durant més de 280 milions d’anys.

Gràcies a la fèrtil imaginació dels artistes, tenim una idea col·lectiva de quin aspecte podrien tenir els extraterrestres que algun dia haurien de venir a visitar-nos. Les possibilitats que hi hagi vida en un univers tan immens com el nostre són altes, sens dubte, però ho són més encara si, en lloc de pensar en civilitzacions avançades, considerem la vida microscòpica, molt més simple, resistent i, per tant, segurament més abundant. Com que les distàncies interestel·lars són massa grans per anar a buscar-la en altres sistemes solars, el més lògic és començar mirant el nostre. I, després de la Terra, pocs llocs semblen tan acollidors per a un microbi com Mart.

Microbis a Mart?

Mart és un planeta petit —de diàmetre fa més o menys la meitat que la Terra—, amb una atmosfera pràcticament inexistent (un 1% de la nostra) i una gravetat que és només un 40% de la terrestre. Fins al primer quart del segle XX es creia que tenia les condicions adequades per sostenir vida, cosa que va inspirar l’obra de Wells. Però, actualment, se sap que sense la protecció que proporciona una atmosfera no pot existir aigua en grans quantitats durant massa temps, cosa que dificulta la supervivència a llarg termini de qualsevol ésser viu, si més no en els formats que coneixem.

Tot i això, es creu que és possible que organismes microscòpics hi visquessin fa molt de temps. S’ha calculat que a Mart hi van haver mars i llacs, però que es van assecar fa uns tres mil milions d’anys. Precisament, un model matemàtic publicat a la revista Nature Astronomy l’octubre passat arribava a la conclusió que fa quatre mil·lennis el subsol marcià podria haver estat farcit de microbis que consumien hidrogen i alliberaven metà, protegits de la forta radiació i el fred de la superfície, i aprofitant l’aigua que fluïa pel planeta.

Havent passat tant de temps des que l’aigua va desaparèixer de Mart, la majoria d’experts pensen que és poc probable que cap microbi que hagués existit llavors hagi pogut arribar als nostres dies. Això ho corrobora el fet que, malgrat que missions espacials com les Viking, Spirit i Phoenix han arribat al planeta i n’han estudiat la superfície, els científics encara no han trobat cap senyal definitiu que en algun moment hi hagi hagut éssers vius. Però potser no estem buscant al lloc adequat. El doctor Daly i els seus col·laboradors es van proposar estudiar si seria possible que un bacteri pogués sobreviure a Mart malgrat les condicions adverses actuals, ocult a una certa profunditat sota terra.

Microbis descongelats

En aquest experiment, els investigadors van estudiar la resistència a la radiació de bacteris i llevats congelats a temperatures similars a les que es poden trobar sota la superfície de Mart, i en absència total d’aigua, per reproduir al màxim les característiques del subsol marcià. Mesurant el dany que patien, que era molt poc, van calcular que aquells microbis podrien sobreviure fins a 280 milions d’anys en aquelles condicions. I, el que és més interessant, si se’ls escalfava i se’ls donava prou aigua, els organismes tornaven a la vida després d’estar un temps congelats.

Aquesta troballa no és ni molt menys la prova que a Mart hi hagi microbis amagats esperant les condicions oportunes per “reactivar-se”, però sí que suggereix que, si mai hi va haver vida al planeta, podria haver resistit molt més temps del que ens pensàvem. Continua sent poc probable que cap d’aquests microorganismes hagi sobreviscut a tres mil·lennis de sequera, ni tan sols en un estat de quasi hibernació, però potser les restes que hagin pogut deixar sota terra seran més recents del que es creia. A les properes missions, caldria cavar una mica més a fons per buscar-les.

Aquestes dades també porten a una altra conclusió interessant: un microbi que arribi a Mart podria quedar-s’hi a viure durant segles. Això pot ser un problema, perquè s’ha vist que el rover Curiosity va portar amb ell dotzenes de microorganismes de la Terra com a polissons quan va anar a Mart el 2012, malgrat totes les precaucions que es van prendre. No se sap si cap va sobreviure al viatge, però la possibilitat que contaminem permanentment el Planeta Vermell amb microbis terrestres és ara més elevada i això pot confondre els esforços per buscar éssers que hagin nascut fora d’aquí.