'El viatge del Beagle', de Darwin, per fi en català

Viatje d’un naturalista al rededor del mon, fet a bordo del barco «Lo Llebrer» (The Beagle) desde 1831 á 1836 per Cárlos Darwin. Així titulava el Diari Catalá la primera edició catalana del llibre que va escriure Charles Darwin sobre el viatge durant el qual va fer moltes de les observacions en què es basaria la seva teoria de l’evolució.

L’edició es va anar venent per fascicles fins que el Diari Catalá va fer fallida, just quan s’arribava al capítol de les illes Galápagos, un dels més interessants del llibre. A banda de ser incompleta, aquesta versió del 1879 està feta a partir de la traducció al francès i, tal com explica l’editor i traductor Oriol Ràfols, "en un català prefabrià". A més, ha sigut l’única edició del llibre en català. Fins ara. "Sorprenent, oi?", diu.

Per tot això, Ràfols va decidir fer-ne una versió nova, traduïda directament de l’original anglès per ell mateix i titulada El viatge del Beagle. L’edició compta amb un pròleg del biòleg evolutiu Xavier Bellés i l’ha publicada Edicions del Cràter, el segell que Ràfols va fundar el 2021 conjuntament amb Mariona Bosch.

Més que un diari

El viatge del Beagle no és un simple quadern de bitàcola en què Darwin anotava telegràficament el que passava al seu voltant. Això ja ho havia publicat el 1839. En la segona edició d’aquest diari, publicada el 1845 i transportada ara al català, hi ha un grau molt més alt d’elaboració. I de reflexió. Es nota que Darwin ha rumiat l’experiència del viatge i l’ha complementat amb lectures i passejos. Sí, passejos: abans del viatge, Darwin havia adoptat l’hàbit de passejar i conversar amb el professor John Henslow, un clergue i naturalista que li va fer de mentor.

De fet, aquells passejos van arribar a ser tan freqüents que a Cambridge se’l coneixia com "l’home que passeja amb Henslow" i, anys més tard, Darwin diria que van influir més que cap altra circumstància en la seva trajectòria com a naturalista. Quan després del viatge es va instal·lar al poblet de Down, va fer plantar una arbreda i desbrossar un camí que va batejar com a thinking path, un viarany exclusivament dissenyat per passejar i pensar.

El procés de reflexió de Darwin per elaborar el text del 1945 és interessant perquè aporta una profunditat i un context a les observacions en què s’entreveuen les idees evolucionistes que acabaria publicant el 1859 a L’origen de les espècies.

Per començar, en un fragment en què Darwin descriu uns rosegadors subterranis molts dels quals són cecs, aprofita per carregar amb ironia sobre Lamarck: "Hauria estat content de conèixer aquest fet mentre especulava [...] amb la ceguesa gradualment adquirida de l’Asphalax, un rosegador que viu sota terra".

A les Galápagos

Ara bé, un dels capítols del llibre en què germinen amb més força les idees evolucionistes és el de les Galápagos. En un sopar, el vicegovernador Nicholas Lawson va explicar a Darwin que es podia saber de quina illa era originària una tortuga si se n’observava la closca amb atenció. I el cervell de Darwin va fer un clic. Un d’aquells clics que qui sap si marquen un abans i un després en la història de les idees.

A partir d’aquell moment va començar a pensar sobre les diferències entre les espècies semblants de cada illa. "Mai m’hauria imaginat que unes illes [...] formades precisament per les mateixes pedres, envoltades per un clima similar i que s’aixequen gairebé fins a la mateixa alçària, tindrien uns inquilins tan diferents".

I va intentar contrastar la informació amb les mostres que havia agafat. En moltes ocasions, com en el cas erròniament famós dels pinsans, no se’n va sortir: "Desafortunadament, se’m van barrejar moltes de les espècies de la tribu dels pinsans". Però en d’altres sí. Sobre el ratolí Mus galapagoensis, diu: "No tinc gaires dubtes que aquesta rata només és una varietat produïda pel nou clima, menjar i sòl, als quals ha estat sotmesa".

I com a colofó al capítol escriu que "un queda astorat de la quantitat de força creativa [...] que s’exhibeix en aquestes petites illes [...], i encara més, de la seva acció diversificadora malgrat que anàloga en punts tan propers".

El Darwin escriptor

Però El viatge del Beagle no és només interessant com a germen de la teoria evolutiva. Sota el naturalista total que va ser Darwin bategava un enorme bagatge cultural i una vocació decididament literària. Hi ha passatges en què cita l’Eneida de Virgili per descriure la bacanal d’uns soldats ("S’ajagué al llarg de l’antre, talment un gegant, rotant, en el son, qualls de sang i trossos de sang barrejada amb vi sangonós"), assimila una escena a la vora del foc a un quadre del pintor preromàntic napolità Salvatore Rosa o compara un genet indígena que cavalca sense sella amb Mazepa, l’heroi cosac admirat per Lord Byron, Franz Liszt o Victor Hugo.

Anys més tard, al principi de la seva Autobiografia, Darwin advertia el lector que no havia posat ni gota de cura en l’estil amb què l'havia escrit, la qual cosa indica que en general sí que n’hi posava. I aquesta voluntat d’estil és un dels trets definitoris d'El viatge del Beagle, un fet que ja havia fet notar el poeta rus Óssip Mandelstam quan deia que l’aproximació de Darwin a la natura era com la d’un reporter de guerra que persegueix furtivament una història a l’escena dels fets. Darwin, sostenia Mandelstam, no descrivia mai res sinó que es dedicava a caracteritzar.

Efectivament, Darwin sovint descrivia amb imatges. Per escriure sobre els bous de la raça niata diu que "els narius girats cap amunt els donen un aire confiat i desafiador, i alhora tan ridícul com sigui imaginable". I en lloc de, simplement, escriure que a la Patagònia hi ha un cérvol que fa molta pudor, explica que va lligar la pell de l’animal amb un mocador de seda i que, després d’haver-lo rentat a fons, hi va poder distingir la ferum del remugant fins a un any i set mesos després.

Més enllà de tot això, el text està impregnat d'una foguerada romàntica en l’admiració del paisatge, un sentiment de meravella que a l’Autobiografia Darwin descriuria com a més persistent que qualsevol altre plaer estètic. Un sentiment que sovint no pot dibuixar directament amb paraules, però que gràcies a la seva habilitat per caracteritzar "omple i eleva l’ànima" del lector, per utilitzar una de les seves expressions.

El viatge del Beagle és un relat entretingut, interessant i captivador amb el qual es deixa enrere el greuge que la cultura catalana havia infligit a una de les obres fonamentals de la història de la literatura científica.