Un veritable monument en òrbita
El divendres 24 de desembre astrònoms de mig món es llevaran fets un manyoc de nervis. I no serà per l’arribada del Pare Noel, sinó perquè gran part de l’astronomia de la propera dècada depèn de l’èxit del llançament del telescopi espacial James Webb, que s’enlairarà a les 13.20 h, hora catalana. Aquest prodigi de la tècnica, que carrega amb la responsabilitat de succeir el totpoderós Hubble, tindrà l’honor de protagonitzar la seqüència de desplegament més complexa que s’ha executat mai fora de la Terra. Durant les maniobres que durà a terme en els primers 29 dies, els enginyers han identificat 344 moments crítics, que començaran al cap de 31 minuts d’enlairar-se, quan es desplegarà el panell solar que alimentarà el telescopi, i tindran els punts àlgids en els desplegaments de les 18 peces de beril·li ultralleuger que formen el mirall i les cinc capes de polímers coberts d’alumini que protegiran els instruments de la calor del sol. Aquest escut, gran com una pista de tenis, abaixarà la temperatura des dels 125 ºC exteriors fins als 235ºC sota zero de la placa més interna.
Es calcula que la construcció d’aquest telescopi ha costat 10.000 milions de dòlars i ha requerit 40 milions d’hores de feina. Tot i que queden lluny dels 1.000 milions d’hores emprades en la confecció de les piràmides de Guiza o dels 7.000 milions d’hores per erigir el Taj Mahal, és prou temps per considerar-lo un autèntic monument o meravella del món. Hi han treballat milers de científics i enginyers de 14 països, que han espremut tot el potencial de la tecnologia més avançada. Juntament amb altres màquines sofisticadíssimes com l’accelerador de partícules del CERN o el detector d’ones gravitatòries LIGO, el telescopi James Webb forma part d’una categoria de creacions humanes molt especials, la dels objectes més complexos i precisos que han brotat de la imaginació d’un simi que, tot sovint, encara gruny i es grata la panxa sense cap mena de vergonya.
