Biologia

Venim del nord o venim del sud? L'origen dels mamífers, a debat

Els investigadors discuteixen aferrissadament sobre si les teories al voltant de l’origen dels mamífers tenen un biaix favorable als jaciments fòssils de l’hemisferi nord.

Imatge 3D de la mandibula d'un Ambondro mahabo
Anthony Ham
21/07/2023
5 min

El 1996, uns paleontòlegs van fer un descobriment sorprenent al nord-oest de Madagascar. Entre ossos de dinosaure i sediments sorrencs va aparèixer un diminut fragment de mandíbula amb tres dents de fa 167 milions d’anys. Pertanyia a un Ambondro mahabo, una espècie 25 milions d’anys més antiga que qualsevol altre mamífer d’aquest tipus trobat fins aleshores.

I no era lògic que fos allà. En aquell moment, el que sabíem del registre fòssil apuntava amb contundència a una conclusió: els precursors dels actuals mamífers havien sorgit a l’hemisferi nord.

Segons John Flynn, el paleontòleg que va dirigir aquella excavació i que ara és conservador de mamífers fòssils al Museu Americà d’Història Natural de Nova York, “l'opinió predominant era que no podíem trobar res semblant del període històric que mostrejàvem, i menys encara a l’hemisferi sud”.

I si tot va començar al sud?

Fa falta més d’un únic fòssil per capgirar tota una teoria de l’evolució. Però un estudi dels fòssils descoberts fins ara publicat l’any passat a la revista Alcheringa intenta posar en qüestió dècades de coneixements paleontològics. Després d’analitzar exhaustivament cranis, mandíbules i dents, un equip de paleontòlegs australians feia pública la seva conclusió: els actuals mamífers es van originar a l’hemisferi sud.

Els seus descobriments han desencadenat un apassionat debat que ha tret a la llum una fractura entre nord i sud. Els defensors de la hipòtesi de l’hemisferi nord destaquen els punts dèbils que veuen en les descobertes recents. Com a rèplica, els partidaris de l’hemisferi sud, com ara Flynn, diuen que ja és hora que els paleontòlegs responguin a l’argument que la seva interpretació de la història natural podria estar esbiaixada en favor de la meitat del món on els científics han practicat la majoria d’excavacions.

“A l’hemisferi sud hi ha llocs que els paleontòlegs no han explorat”, afirma Flynn. “Durant molt de temps s’ha produït al sistema un biaix generalitzat cap a una perspectiva centrada en l’hemisferi nord, en part perquè és d’on procedeixen els científics. I això porta a interpretar moltes coses a la llum d’aquest biaix”.

Tal com explica Tim Flannery, un paleontòleg australià independent i un dels autors d’aquest estudi recent, al centre de la polèmica hi ha els precursors primitius dels actuals mamífers placentaris i marsupials. Coneguts com a mamífers tribosfènics, eren “petites criatures semblants a una musaranya que devien pesar més o menys el mateix que un ratolí”. Tot i ser sofisticats per a la seva època, eren una versió molt bàsica dels mamífers que coneixem avui dia. Flannery els compara amb el Ford Model T “dels mamífers actuals o placentaris”.

Evolució en grans continents

Flannery i els seus col·legues aporten arguments geogràfics per abonar la idea que els primers mamífers van aparèixer a l’hemisferi sud. Com més gran sigui la massa continental, més probabilitats hi haurà que es produeixi una gran activitat evolutiva. Quan van sorgir els mamífers, Gondwana abastava l’Àfrica, l’Índia, Austràlia i l’Amèrica del Sud, i era molt més gran que Lauràsia, el supercontinent de l’hemisferi nord.

Com afirma Flannery, observant l’aparició d’ocells cantaires i rapinyaires a Gondwana durant l’era dels dinosaures, “allà hi estaven passant moltes coses. Només hi hem afegit un nou gir: creiem que també hi havia mamífers que estaven evolucionant”.

Els primers mamífers de l’hemisferi sud eren diferents de tot el que s’havia vist al nostre planeta. “Tenien unes dents d’una complexitat extraordinària que permetien a l’animal punxar el menjar, aixafar-lo i tallar-lo, tot amb la mateixa dentadura, que utilitzaven de diverses maneres”, explica Flannery. Això els va donar un gran avantatge sobre altres éssers: “Quan van arribar a l’hemisferi nord, van agafar embranzida i es van diversificar molt de pressa”.

El fòssil tribosfènic més antic, de l’Amèrica del Sud, es remunta a 180 milions d’anys enrere, amb un llinatge clar de fòssils tribosfènics posteriors trobats a l’hemisferi sud –com ara l’Ambondro mahabo– que dura fins fa 100 milions d’anys.

Per a Kris Helgen, director científic del Museu Australià de Sydney i autor també d’aquest estudi, “en aquell moment les dents ja eren aquell joc d’eines multifuncional –com una mena de navalla suïssa– en què es va convertir la dentadura dels mamífers”.

També va ser en aquella època –entre 100 i 125 milions d’anys enrere– quan van aparèixer els primers mamífers tribosfènics a l’hemisferi nord. Flannery i els seus col·legues afirmen que, després d’evolucionar al sud, els mamífers tribosfènics van emigrar cap al nord, a l’altre supercontinent, com si saltessin d’illa en illa.

Segons Flannery, aquesta explicació encaixa amb la teoria que, durant milions d’anys, un nou tipus de mamífer va anar evolucionant a l’hemisferi sud abans d’aparèixer de sobte al nord: “No hi ha animals clarament ancestrals a l’hemisferi nord, però al sud sí que n’hi ha molts”.

El debat està servit

No tothom hi està d’acord, però. Zhe-Xi Luo, de la Universitat de Chicago, és un dels defensors de la hipòtesi que els mamífers tribosfènics van sorgir a l’hemisferi nord. Afirma que la hipòtesi dels orígens a l’hemisferi sud “té el desavantatge que no té en compte una gran quantitat de dades”.

Flannery i els seus col·legues, afirma Luo, se centren massa en els fòssils de molars o dents i deixen de banda altres parts de l’anatomia dels mamífers. Tampoc han tingut en consideració els fòssils de totes les branques de l’arbre evolutiu dels mamífers. A més, segons ell, Flannery i els seus col·legues no han dut a terme una anàlisi computacional de les dades existents. Per fer aquest estudi estadístic cal construir una gran base de dades dels fòssils coneguts i comparar-ne els trets anatòmics amb algoritmes. Aquest estudi també pot permetre als paleontòlegs reconstruir els patrons d’ascendència i, al seu torn, l’evolució.

Flannery, que ha qüestionat la fiabilitat d’aquestes bases de dades, diu que la decisió de no dur a terme aquesta anàlisi va ser deliberada i transparent. Aquestes anàlisis propicien que es comptabilitzin alguns elements per partida doble i la base de dades en si pot ser poc fiable.

Luo, als seus estudis, apunta que els mamífers tribosfènics probablement van sorgir a la Xina, al marge del que estigués passant al sud. Els mamífers tribosfènics del sud, diu, es van extingir o es van convertir en monotremes, una família de mamífers que inclou l’ornitorrinc i l’equidna.

Flannery i els seus col·legues també van explorar els vincles entre monotremes i mamífers tribosfènics en un altre article de l’any passat. En aquell article afirmaven que els monotremes pertanyen a una branca separada de l’arbre evolutiu dels mamífers: “Els monotremes no tenen res a veure amb altres mamífers moderns. Són un llinatge encara més antic”, una conclusió que Luo nega categòricament.

Una tona de dades

Guillermo Rougier, paleontòleg de la Universitat de Louisville i un dels experts que ha revisat l’article de Flannery i els seus col·legues, avala amb cautela l’argument de l’origen a l’hemisferi sud: “És com si tinguessis una palanca amb una pedra d’una tona a cada extrem i després afegissis dos grans d’arròs en un costat. Al final arribes a una conclusió que és avalada per una tona de proves més dos grans d’arròs, però a l’altre extrem hi tens una altra conclusió avalada per una tona de proves”.

Cap de les dues parts espera que aquest estudi sigui l’última paraula en la reconstrucció del passat dels mamífers. Segons Rougier, “en aquests moments és com si trobéssim un fòssil amb el coll llarg i, com que no tenim prou informació, n’extraguéssim unes conclusions que confonguessin una girafa amb el monstre del llac Ness”. Flynn conclou: “La gent es pensa que en paleontologia s’ha descobert tot. Res més lluny de la realitat”.

Copyright: The New York Times / Traducció de Lídia Fernández Torrell
stats