Troben tots els ingredients per a la vida en un oceà d'una lluna de Saturn

Nova YorkEncèlad, la sisena lluna més gran de les 146 que orbiten Saturn, té un oceà líquid amb un sòl rocós sota la seva superfície brillant, blanca i gelada. Els volcans de gel arrosseguen grans quantitats de material congelat a l'espai, cosa que genera un dels molts anells que envolten el planeta. Ara un equip d'investigadors han descobert que aquests fragments de gel contenen fosfats. Els van trobar utilitzant dades de Cassini, un orbitador conjunt de la NASA i Europa que va estudiar Saturn, els seus anells i les llunes el 2017. És la primera vegada que es troba fòsfor en un oceà més enllà de la Terra. Els resultats, que afegeixen la possibilitat que Encèlad sigui la llar de la vida extraterrestre, s'han publicat aquest dimecres a la revista Nature.

"No ens esperàvem això. No ho vam buscar", assegura Frank Postberg, un dels científics de la Universitat Lliure de Berlín que ha dirigit l'estudi. Amb el descobriment del fòsfor al món oceànic de Saturn, els científics diuen que ara hi han trobat tots els elements essencials per a la vida tal com la coneixem. El fòsfor és un ingredient clau en els ossos i les dents humanes i els científics consideren que és l'ingredient bioessencial més estrany del cosmos.

De fet, els investigadors ja havien detectat prèviament cinc elements clau més en aquesta lluna: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i sofre (l'últim dels quals s'ha detectat provisionalment). En aquestes investigacions anteriors s'havia arribat a la conclusió que el fòsfor seria escàs als mons oceànics extraterrestres, cosa que podria impedir que la vida es formi en altres llocs del sistema solar o de la galàxia. Però a Encèlad, els investigadors han descobert "exactament el contrari", diu Postberg. En lloc de tenir manca de fosfats, explica, el seu mar gelat es va "enriquir" amb aquesta substància, tot i que en unes quantitats "unes mil vegades superiors en comparació amb els oceans de la Terra". Postberg i els altres autors de l'estudi van arribar a aquesta conclusió analitzant en profunditat els 345 grans de gel que l'orbitador Cassini va estudiar mentre volava per l'anell E de Saturn, format per les emissions d'Encèlad. Van mesurar la composició de la pols generada per les col·lisions d'aquests fragments de gel amb la placa metàl·lica d'un instrument de la nau espacial, el Cosmic Dust Analyzer, i van trobar que nou de les partícules gelades tenien masses moleculars que deixaven entreveure la presència de fosfats.

Per assegurar-se que no interpretaven malament les lectures de la nau, els científics van organitzar una sèrie d'experiments al laboratori per provar diferents estats i concentracions de fòsfor. Després de molts mesuraments, els científics van trobar "una coincidència perfecta amb les dades de l'espai", explica un altre dels autors de l'estudi, Fabian Klenner, astrobiòleg a la Universitat de Washington. Però els investigadors no van poder explicar per què Encèlad té concentracions tan elevades de fosfats al seu oceà, fins que van analitzar les aigües alcalines d'Encèlad, riques en carbonats. "Podríeu anomenar-lo un 'oceà de soda'", diu el doctor Postberg. El fòsfor es troba de forma natural amb més freqüència en minerals sòlids, com els que hi ha a l'interior dels asteroides i els cometes. "I si està tancat en una roca, és difícil de collir per a tota la vida", apunta el doctor Postberg, perquè ha de ser soluble per utilitzar-lo biològicament. "Però trobem que aquesta aigua de soda pot dissoldre molt bé els fosfats", afegeix. A Mikhaïl Zolotov –geoquímic de la Universitat Estatal d'Arizona i autor d'un article a Nature sobre l'estudi publicat aquest dimecres– no el sorprèn aquesta explicació. "Abans era clar, mitjançant estudis sobre llacs similars a la Terra, que podíem trobar grans quantitats de fòsfor en qualsevol llac de soda natural", apunta.

Altres indrets rics en fosfats

Més enllà d'Encèlad, explica Postberg, aquest descobriment pot indicar que altres mons oceànics del sistema solar exterior, com la lluna Europa de Júpiter o Plutó, són rics en fosfats i, per tant, potencialment habitables. Ell i la resta d'investigadors que han participat en l'estudi esperen analitzar una mostra més gran de dades de la nau Cassini per reforçar els seus resultats. Però per a la recerca definitiva de vida a Encèlad es necessitarà una altra missió espacial que podria trigar una dècada o dues, si és que mai s'aprova fer-la. "Encara no sabem si aquest lloc molt habitable està realment habitat", diu Postberg. "Però sens dubte val la pena mirar-ho".

Copyright The New York Times