Troballa inèdita a l'espai: capten el despertar en temps real d'un forat negre massiu

BarcelonaEl món torna a ser testimoni d'un esdeveniment inèdit a l'espai: el despertar sobtat d'un forat negre massiu. La galàxia SDSS1335+0728, aparentment tranquil·la, va començar a brillar més que mai a finals del 2019 i investigadors de l'Observatori Austral Europeu (ESO, en les sigles en anglès d'European Southern Observatory) es van proposar fer-ne seguiment per desxifrar el seu comportament. En un estudi publicat aquest dimarts a la revista Astronomy & Astrophysics, els astrònoms han utilitzat dades de diversos observatoris espacials i terrestres, inclòs el Very Large Telescope, el telescopi més avançat del món i ubicat al desert d'Atacama, a Xile, per fer un seguiment de la variació de brillantor de la galàxia.

"Imagina que observes una galàxia llunyana durant anys i sempre ha semblat tranquil·la i inactiva", afirma a la revista l'astrònoma de l'ESO a Alemanya i autora principal de l'estudi, Paula Sánchez Sáez. "De sobte, el seu nucli comença a mostrar canvis importants de brillantor, a diferència de qualsevol esdeveniment típic que havíem vist abans", afegeix. I això és el que va passar amb la galàxia SDSS1335+0728, que ara es classifica com a "nucli galàctic actiu" (AGN, en les sigles en anglès), una regió compacta brillant alimentada per un forat negre massiu. "L'opció més tangible per explicar aquest fenomen és que estem veient com el nucli de la galàxia comença a mostrar activitat", apunta la coautora Lorena Hernández García, de la Universitat de Valparaíso, a Xile. "Si és així, aquesta seria la primera vegada que veiem l'activació d'un forat negre massiu en temps real", afegeix.

Alguns fenòmens, com les explosions de supernoves o els esdeveniments d'interrupció de les marees, quan una estrella s'acosta massa a un forat negre i esclata, poden fer que les galàxies s'il·luminin sobtadament. Però aquestes variacions de brillantor solen durar només unes dotzenes o, com a molt, uns quants centenars de dies. En canvi, la galàxia SDSS1335+0728 encara està creixent, més de quatre anys després que es veiés per primera vegada que s'"encenia". A més, les variacions detectades, tenint en compte que és a 300 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació de la Verge, són diferents de les que s'han vist abans, i els astrònoms apunten a una explicació diferent.

Al centre de la majoria de les galàxies, inclosa la Via Làctia, hi ha forats negres massius, amb masses més de cent mil vegades la del nostre Sol. "Aquests monstres gegants solen dormir i no són directament visibles", explica l'astrònom Claudio Ricci, de la Universitat Diego Portales, també a Xile. "En el cas d'SDSS1335+0728, vam poder observar el despertar del forat negre massiu, que de sobte va començar a alimentar-se del gas disponible al seu entorn i a fer-se molt brillant", afegeix.

Seguiment de les dades

A partir d'aquest comportament, l'equip va intentar entendre aquestes variacions de brillantor mitjançant una combinació de dades d'arxiu i noves observacions. Comparant les dades preses abans i després de desembre del 2019, van trobar que SDSS1335+0728 ara irradia molta més llum a les longituds d'ona ultraviolada, òptica i infraroja. La galàxia també va començar a emetre raigs X el febrer del 2024. "Aquest comportament no té precedents", diu Sánchez Sáez.

Estudis anteriors van informar que les galàxies inactives es poden reactivar després de diversos anys, però aquesta és la primera vegada que el procés en si, el despertar del forat negre, s'ha observat en temps real. "Això és una cosa que també podria passar a Sagitari A*, una font de ràdio molt compacta i brillant al centre de la Via Làctia", diu Ricci, si bé admet que no és clar que això passi.

Els investigadors assenyalen que encara calen observacions de seguiment per descartar explicacions alternatives. Una altra possibilitat és que es tracti d'un esdeveniment d'interrupció de la marea inusualment lent, o fins i tot un fenomen nou. "Independentment de la naturalesa de les variacions, aquesta galàxia proporciona informació valuosa sobre com creixen i evolucionen els forats negres", conclou Sánchez Sáez.