Quan es triga fins al centre de la Terra
El viatge d'anada i tornada d'una pedra dura 2.500 milions d'anys, segons un nou estudi
V iatjar al centre de la Terra i recollir-hi una mostra encara és l'argument per a una bona història de ciència-ficció, com la gran obra de Jules Verne. Els científics encara no han aconseguit mostres fiables, encara que hi ha grups de recerca que hi treballen. Aquesta setmana la revista Nature publica els resultats d'un nou estudi que ha permès determinar que una pedra triga uns 2.500 milions d'anys a fer el viatge d'anada i tornada entre la superfície i el nucli terrestres. Investigadors de la Universitat de Boston ho han establert a partir de l'anàlisi de restes de sulfur en roques volcàniques.
Tenint en compte l'antiguitat d'aquestes roques, les anàlisis també podrien aportar noves dades sobre com era l'escorça del nostre planeta en els seus orígens. Ja fa temps que es treballa amb la idea que la lava basàltica conté materials antics de l'escorça terrestre, encara que fins ara les dades sobre el cicle que segueixen eren inexistents. En concret, els científics de Boston han utilitzat materials escopits pel volcà que va formar l'illa de Mangaia, la més antiga que hi ha a les illes Cook, a la Polinèsia.
Temperatura extrema
Un altre estudi que aquesta setmana publica Science ha permès determinar quina és la temperatura al centre de la Terra. Es tracta d'un experiment d'investigadors francesos que s'ha dut a terme al sincrotró de Grenoble. La temperatura és de 6.000 graus centígrads, un miler més del que fins ara es pensava. Al mantell hi podria haver uns 1.500 graus menys.
El nucli terrestre està format per dues parts. Al nucli extern hi ha altes pressions, 1,3 milions d'atmosferes, i està format majoritàriament per ferro en un estat tan líquid com l'aigua. Al nucli intern, encara més calent i amb més pressions, el ferro adquireix un estat sòlid. Al sincrotró de Grenoble, els científics han agafat mostres de ferro i han reproduït aquestes condicions per arribar a determinar les temperatures en totes dues parts.
Un forat per arribar al centre
D'altra banda, un grup internacional de científics ha iniciat un projecte amb el qual esperen perforar la superfície terrestre per arribar al mantell d'aquí uns 10 anys i agafar-ne mostres geològiques. El mantell suposa un 68% de la massa del planeta Terra. S'estén des de la part inferior de l'escorça terrestre, a uns 30-60 quilòmetres per sota dels continents i uns sis quilòmetres sota alguns indrets dels oceans, fins a una profunditat d'uns 2.890 quilòmetres, on començaria el nucli. Els científics del projecte ja han detectat tres punts on seria millor perforar: a l'oceà Pacífic, a Costa Rica, a la Baixa Califòrnia i a Hawaii.
Un dels objectius de les perforacions és arribar a les plaques tectòniques i entendre millor l'origen dels terratrèmols i dels tsunamis. Recentment, un grup d'oceanògrafs japonesos a bord del vaixell Chikyu , una embarcació equipada amb tecnologia punta que permet trepanar l'escorça terrestre, ha aconseguit fer un pou submarí de 7.740 metres.
El pou més profund que mai s'ha arribat a excavar és a Rússia, a la península de Kola. Va ser un projecte que va engegar l'antiga Unió Soviètica el 1962 per poder determinar la composició i l'estructura de l'escorça terrestre. Van començar a perforar el 1970 i van poder acabar el 1989. No van poder avançar fins més enllà de 12.000 metres per les altes temperatures, que arribaven a 180 graus centígrads.
