Tres projectes de ciència ciutadana catalans, premiats per la Unió Europea

Disposar d’una bona xarxa de suport, com ara família i amics, contribueix a prevenir els problemes de salut mental i també, quan se’n tenen, és fonamental per recuperar-se del tot. És per això que, de manera innovadora, el projecte de ciència ciutadana CoActuem per la salut mental, impulsat pel grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona (UB) i la Federació de Salut Mental de Catalunya, explora precisament aquesta xarxa de suport social posant al centre les persones que pateixen algun problema i les seves famílies, que esdevenen coinvestigadors.

Una de les artèries del projecte ha estat la creació en l’aplicació de missatgeria instantània Telegram d’un bot que comparteix centenars de microrelats escrits per pacients i familiars. Es tracta del primer bot de conversa de ciència ciutadana que existeix i és, a més, una eina de recerca molt potent al servei de la salut mental comunitària.

El bot comparteix relats, que són experiències reals, narrades en primera persona, sobre interaccions socials amb la família més pròxima, els amics, els companys de feina i els veïns, amb l’objectiu, d'una banda, d’ajudar qui pugui estar travessant situacions semblants i, d'una altra, d’obtenir dades de recerca que permetin identificar els elements clau en aquestes xarxes de suport social en salut mental, així com detectar els contextos en què hi ha manca de suport.

Està disponible en quatre idiomes (català, castellà, anglès i alemany), ja disposa d'un miler de subscriptors i acaba de rebre el Premi de Ciència Ciutadana 2024 de la Unió Europea en la modalitat de comunitats digitals, dotat amb 20.000 euros. Tot i que es va anunciar al juny és ara, en el context del festival Ars Electronica celebrat a Linz (Àustria), quan s’ha lliurat el guardó.

“La salut mental no afecta només a nivell individual, sinó també a nivell social i col·lectiu, i guardons com aquest contribueixen a establir aquest missatge”, valora Josep Perelló, catedràtic de la UB al capdavant del grup OpenSystems.

Aquests premis van néixer el 2023 i en aquesta segona edició hi han participat prop de 300 projectes: se n'han premiat tres i s’han atorgat 27 mencions honoràries. Els guardons tenen com a objectiu reconèixer les iniciatives de ciència ciutadana que ajuden a potenciar una societat pluralista, inclusiva i més sostenible a Europa amb la participació de la població.

 La salut mental de les mares

En mencions, dos projectes de ciència ciutadana catalans més han estat seleccionats. El primer, Obstetric Coevolution, impulsat per la física i experta en cultura científica Irene Lapuente, al capdavant de La Mandarina de Newton, que investiga també sobre la salut mental centrada en les dones quan són mares.

 El detonant és una mala experiència personal de Lapuente durant el part de la seva filla, en què va patir violència obstètrica. Aquella experiència “traumàtica” la va empènyer a investigar si allò que havia experimentat era un cas aïllat o es tractava d'alguna cosa més generalitzada.

“Em vaig adonar que moltes dones passen per experiències traumàtiques, que estan mesos malament després de parir, que no poden fer les coses amb normalitat, que tenen problemes per vincular-se al nadó. La depressió és només la punta de l’iceberg, n’hi ha moltes que pateixen estrès posttraumàtic”, comenta: “Vaig veure clar que hi havia una necessitat de millorar i reflexionar sobre com s’estava fent néixer”.

En aquest sentit, Lapuente ha engegat el projecte Obstetric Coevolution, impulsat amb finançament del programa europeu IMPETUS, que ha implicat al llarg del 2024 tant mares com professionals de la salut que han treballat en sessions de cocreació per identificar les àrees clau per millorar les cures obstètriques. N’han trobat cinc: des de l’excessiva medicalització fins a la manca de comunicació entre professionals i dones, o la soledat al postpart.

Ara Lapuente es planteja continuar el projecte treballant l'educació sexual i reproductiva a les aules. Per això organitzaran un EduHackathon online internacional perquè sigui el mateix professorat i professionals de la sexologia i la reproducció els qui dissenyin els recursos educatius a l'aula. “La idea és que això ha estat com un punt de partida per fer créixer el que pensem que seria el més interessant: fer recerca o reflexionar sobre temes de salut i dona”.

Finalment, l'altra menció és per al projecte D-NOSES, encapçalat pels barcelonins Science for Change, que gira al voltant de la contaminació odorífica. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta mena de pol·lució té un impacte sobre la salut. Tanmateix, és difícil d’avaluar i no n'hi ha regulacions, cosa que es tradueix en poques dades i una manca de protecció de la ciutadania. D-NOSES implica la ciutadania perquè faci un monitoratge de les olors. Han recollit, de moment, prop de 14.000 observacions i hi han participat més de 2.600 ciutadans de cinc continents. L’objectiu final és proporcionar dades perquè es puguin adoptar polítiques públiques a diferents nivells.