Transfusions de sang pioneres al front d’Aragó

Fa 85 anys, a finals d’agost del 1936, un camió frigorífic amb què es transportava peix des del Cantàbric sortia de Barcelona per endinsar-se a la canícula de la plana de Lleida i arribar al front d’Aragó. El vehicle, però, no duia peix per alimentar els milicians, sinó sang per tractar els ferits de guerra. Era la primera vegada a la història que es transfonia sang a 300 quilòmetres dels donants. El sistema d’extracció, conservació, transport i injecció l’havia concebut el metge català Frederic Duran i Jordà, nascut el 1905 en una casa del carrer dels Pescadors, a la Barceloneta.

Metralla i sang d’orxata

Ja en aquelles primeres escomeses de la Guerra Civil, les noves armes i l’ús intensiu de metralla causaven ferides més greus que en les guerres anteriors i molts dels ferits morien dessagnats. La necessitat de sang era, doncs, òbvia i apressant. D’això se’n van adonar de seguida el doctor Wenceslau Dutrem -que, més endavant, en l’exili mexicà, seria el metge de confiança de Lev Trotski- i la doctora Serafina Palma, que atenien els ferits al front d’Aragó. El problema era que aleshores les transfusions de sang només se sabien fer directament de braç a braç. Com que enviar els donants al front era perillós i transportar els ferits a Barcelona era complicat logísticament i requeria un temps que molts ferits no tenien, els metges del front van suggerir al doctor Duran i Jordà la creació d’un banc de sang.

Duran i Jordà dirigia el laboratori d’anàlisis clíniques de l’Institut Frenopàtic de les Corts des del 1935 i, gràcies a les conferències que el metge rus Serguei Iudin va fer a Barcelona el 1934, coneixia les tècniques de conservació i transfusió de sang que s’utilitzaven a la Unió Soviètica, aleshores capdavantera en aquest àmbit. Iudin utilitzava sobretot sang que extreia de cadàvers i que conservava amb citrat sòdic, tal com havien proposat simultàniament el 1914 els metges Richard Lewisohn (Nova York), Luis Agote (Buenos Aires) i Albert Hustin (Brussel·les). Però tal com explicava en un article a la revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el doctor Josep Maria Massons, que va fer de cirurgià durant la guerra, “aquella sang era poc efectiva; col·loquialment, en dèiem sang d’orxata”.

Una administració senzilla

La tècnica desenvolupada per Duran i Jordà consistia a extreure sang i, en primer lloc, analitzar-la per descartar la dels sifilítics i els anèmics, i seleccionar la del grup 0, que ja se sabia que funcionava millor en la majoria de receptors. Tot i que aleshores no es coneixia el factor Rh -que, a més del grup, determina la compatibilitat entre la sang de persones diferents-, en una intuïció brillant Duran i Jordà combinava la sang de sis donants del grup 0 amb l’objectiu de minimitzar les reaccions adverses. A continuació, hi afegia un 10% d’una solució que contenia citrat sòdic al 4% i glucosa a l’1%, i la filtrava amb un sedàs de 250 micres. Un cop fet això, la sang s’envasava en flascons de 400 mil·lilitres als quals s’injectava aire a pressió, que s’emmagatzemaven, o es transportaven en el camió del peix, a una temperatura d’entre 2 i 4 graus.

L’administració de la sang era tan simple que ni tan sols calia que la fes un metge. Els flascons s’escalfaven fins a 40 graus al bany maria i es connectaven mitjançant un tub de goma amb les agulles que es clavaven als ferits. Només calia trencar el cap del flascó perquè la pressió de l’aire impulsés la sang i la introduís al cos del receptor.

Per aconseguir donants, es van fer crides per la ràdio i es van oferir compensacions com ara lots d’aliments a base de cigrons, oli, galetes, sucre i bacallà, productes que en temps de guerra eren molt preuats. D’aquesta manera, al llarg de la guerra es van fer prop de 30.000 extraccions (24 de cada 25 procedien de dones), que van permetre assistir al voltant de 20.000 ferits.

El banc de sang i els procediments que va crear Duran i Jordà van rebre elogis de la revista mèdica The Lancet i van sembrar la llavor de l’actual Banc de Sang i Teixits de Barcelona, situat en un edifici del Poble Nou que porta el nom d’aquest metge pioner, i que cada any recull més de 260.000 donacions.