Tesla: un Prometeu modern
Nikola Tesla (1856-1943) va concebre les bases del sistema elèctric actual i la comunicació sense fils. Malgrat la seva genialitat, va acabar els seus dies sol i arruïnat
Relacioneu les personalitats següents (Albert Einstein, Thomas Edison, Guglielmo Marconi, Alfred Nobel i Nikola Tesla) amb els fets biogràfics que s’enumeren a continuació: 1) parlava vuit llengües; 2) va crear el primer motor que funcionava amb corrent altern; 3) va desenvolupar la tecnologia subjacent per a la comunicació sense fils a través de llargues distàncies; 4) va ser titular d’aproximadament 300 patents; 5) assegurava que havia concebut una “superarma” que posaria fi a totes les guerres.
El nom que es correspon amb tots els fets és, naturalment, el de Nikola Tesla. Sorpresos? El cas és que, si bé la majoria de persones l’han sentit anomenar, poques són conscients del lloc que ocupa en la ciència i la tecnologia modernes. El 75è aniversari de la seva mort el 7 de gener constitueix una ocasió oportuna per repassar la vida d’un home que venia del no-res i que, malgrat això, va assolir fama mundial; que deia que l’únic que li preocupava era descobrir, però a qui li agradava ser el centre de l’espectacle; que va concebre idees que van transformar la vida quotidiana, i que va donar peu a nombroses fortunes, però que va morir pràcticament arruïnat.
Els primers anys
Tesla va néixer a Croàcia una nit d’estiu del 1856, segons ell, durant una tempesta amb llamps i trons, cosa que va fer que la seva llevadora pronostiqués: “Serà un nen de la tempesta”, i la seva mare li repliqués: “No, de la llum”. Durant els estudis, Tesla va mostrar unes habilitats per a la resolució de problemes matemàtics tan extraordinàries, que els professors l’acusaven de copiar. D’adolescent, es va posar greument malalt i es va recuperar quan el seu pare va renunciar a obligar-lo a ser sacerdot i es va avenir que, en lloc d’això, cursés estudis d’enginyeria.
Malgrat que era un estudiant excepcional, Tesla va acabar deixant l’escola politècnica per treballar a la Continental Edison Company, on es va centrar en la il·luminació elèctrica i els motors. Va emigrar als Estats Units el 1884 per conèixer Edison en persona i, segons Tesla, li van oferir 50.000 dòlars si aconseguia resoldre una sèrie de problemes d’enginyeria per a l’empresa. Després d’acomplir la gesta, va explicar, li van dir que l’oferiment només havia sigut una broma.
L’èxit com a inventor
El 1887 Tesla va conèixer dos inversors que es van avenir a finançar la creació de la Tesla Electric Company. Va establir un laboratori a Manhattan, on va desenvolupar el motor d’inducció de corrent altern, amb el qual va resoldre un conjunt de problemes tècnics que havien afligit altres dissenys. Després de veure’n una demostració, la Westinghouse Company va decidir adquirir l’autorització per comercialitzar la tecnologia. A finals dels anys 80 del segleXIX, el sector de l’electricitat estava immers en l’anomenada guerra dels corrents. Thomas Edison era partidari del corrent continu perquè, esgrimia, era més segur que l’altern. George Westinghouse, per la seva banda, es decantava pel corrent altern perquè feia possible la transmissió d’electricitat a llargues distàncies. Com que Westinghouse no disposava de prou capital, després d’explicar les seves dificultats a Tesla, li va demanar que li vengués les seves patents per una quantitat fixa. Tesla hi va accedir i renunciava així al que s’hauria convertit en una gran fortuna si les hagués conservat.
Quan s’acostava l’Exposició Universal de Chicago del 1893, Westinghouse va demanar a Tesla que l’ajudés amb el subministrament elèctric: disposarien d’una gran plataforma per fer ben palesos els mèrits del corrent altern. Tesla va ajudar l’exposició a il·luminar més bombetes que les que es podien trobar en tot Chicago i va deixar bocabadat el públic amb un ventall de meravelles entre les quals hi havia un llum elèctric que no necessitava cables. Més tard, Tesla va ajudar Westinghouse a aconseguir un contracte per generar electricitat a les cascades del Niàgara i va participar en la construcció de la primera central elèctrica de corrent altern.
Els obstacles del camí
Al llarg de la seva trajectòria, Tesla va topar amb molts entrebancs. El 1895 un incendi va arrasar el seu laboratori de Manhattan i va destruir les seves notes i prototips. El 1898 va fer una demostració pública del control remot sense fils d’una embarcació al Madison Square Garden, una proesa que molts van qualificar d’estafa. Poc després, va passar a dedicar els seus esforços a la transmissió de l’electricitat sense fils. Creia que el seu sistema no només era capaç de distribuir electricitat per tot el món, sinó també de possibilitar la comunicació sense cables a escala mundial.
Amb la intenció de posar a prova les seves idees, Tesla va construir un laboratori a Colorado Springs, que, en una ocasió, va absorbir tant de corrent elèctric, que va provocar una apagada regional. També va detectar senyals que, segons Tesla, provenien d’una font extraterrestre. El 1901 Tesla va convèncer J.P. Morgan d’invertir en la construcció d’una torre a Long Island que, a parer de l’inventor, seria un estendard del seu pla d’electrificar el món. Tot i això, el somni de Tesla no es va arribar a materialitzar i Morgan no va trigar gaire a retirar-li el finançament.
El 1909 Marconi va rebre el premi Nobel pel desenvolupament de la ràdio. El 1915 Tesla va demandar-lo per vulneració de les seves patents, però el seu recurs no va prosperar. Aquell mateix any es va rumorejar que Edison i Tesla compartirien el premi Nobel, però els rumors tampoc es van confirmar. Especulacions no corroborades van assenyalar que la seva animadversió mútua en va ser la causa. Tanmateix, Tesla va rebre nombrosos reconeixements i guardons al llarg de la seva vida, entre els quals hi ha, irònicament, la medalla Edison de l’Institut Nord-americà d’Enginyers Electrònics.
Tesla va ser una persona extraordinària. Afirmava que posseïa una memòria fotogràfica que l’ajudava a memoritzar llibres sencers i a parlar vuit llengües. També assegurava que moltes de les seves idees més brillants se li havien acudit de sobte i que havia vist imatges detallades de molts del seus invents a la ment fins i tot abans de posar-se a construir-ne els prototips. És per això que, al principi, no elaborava dibuixos ni plànols de molts dels seus dissenys.
Fòbia a les perles
Tesla, que feia 1,88 m, era ben plantat i popular entre les dones, tot i que no es va casar mai i afirmava que el celibat tenia un paper important en la seva creativitat. Potser per la malaltia que gairebé li va causar la mort durant l’adolescència, tenia por dels gèrmens i seguia uns hàbits d’higiene molt estrictes, cosa que probablement va constituir una barrera per al desenvolupament de relacions interpersonals. També presentava fòbies insòlites, com ara l’aversió a les perles, que feia que es negués a parlar amb cap dona que en dugués.
Tesla sostenia que les seves idees més brillants se li havien acudit en solitud. Tot i això, no era pas un ermità i es va relacionar amb moltes de les personalitats més famoses del seu temps. Mark Twain va freqüentar el seu laboratori i va promocionar alguns dels seus invents. Tesla no només tenia fama com a gran enginyer i inventor, sinó també com a filòsof, poeta i erudit. Pel seu 75è aniversari va rebre una carta de felicitació d’Einstein i la revista Time li va dedicar la portada.
Els últims anys de Tesla
Per a l’imaginari popular, Tesla representava el paper del científic boig. Assegurava que havia fabricat un motor que funcionava amb rajos còsmics; que estava treballant en una nova física no einsteiniana que proporcionaria una nova forma d’energia; que havia descobert una nova tècnica per fotografiar els pensaments, i que havia desenvolupat un nou raig, també batejat com a raig de la mort, amb un potencial militar molt més gran que la munició de Nobel.
Tesla va passar els seus últims anys deambulant d’un lloc a un altre, deixant un rastre de factures impagades. Els temps en què tenia diners havien quedat molt enrere. Finalment, es va establir en un hotel de Nova York que li pagava Westinghouse. Sempre hi va viure sol i freqüentava el parc del barri, on se’l solia veure donant menjar als coloms. Afirmava que hi tenia una afinitat especial. El 7 de gener del 1943 al matí una dona de fer feines de l’hotel el va trobar mort a la seva habitació a l’edat de 86 anys.
Als nostres dies, el nom de Tesla continua estant en boca de molts. L’aeroport de Belgrad i el cotxe elèctric més conegut del món el porten i la força del camp magnètic dels equips de ressonància magnètica es mesura en tesles. Tesla va ser un Prometeu (el tità de la mitologia grega que va assaltar el cel per lliurar el foc a la humanitat, per la qual cosa el van castigar encadenant-lo a una roca on cada dia una àliga acudia a menjar-se-li el fetge) de carn i ossos. Es va elevar a grans altures per portar la llum a ras de terra, però la seva estranya manera de ser i els seus hàbits atípics el van acabar enfonsant i van fer que acabés els seus dies sol i escurat.