¿La intel·ligència artificial ja pot substituir un periodista científic? La posem a prova

Les habilitats de ChatGPT, un sistema de conversa textual desenvolupat per l’empresa OpenAI, han corregut com la pólvora per les xarxes socials els últims dies. Hi ha qui pronostica que ginys d’intel·ligència artificial com aquest acabaran aviat amb el periodisme, els estudis basats en bibliografia i, en definitiva, amb qualsevol activitat humana que tingui com a resultat un text, incloent-hi la mateixa creació literària. Per això hem decidit posar-lo a prova.

Aquesta setmana s’ha publicat en una de les revistes de l’American Medical Association (JAMA Neurology) un estudi segons el qual el consum d’aliments ultraprocessats accelera el declivi cognitiu. Li demanem que parli d'aquest treball, que és rellevant perquè, tot i que molts estudis anteriors han confirmat la relació entre aquests aliments i el sobrepès, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la síndrome metabòlica i les malalties cardiovasculars, encara hi ha poca recerca que els relacioni amb el deteriorament cognitiu.

Un coneixement truncat

Malauradament, ChatGPT s’excusa i diu que no té accés a l’estudi i que el seu coneixement arriba fins a l’any 2021. ¿És qüestió de temps que hi tingui accés? Sigui com sigui, el giny proposa un principi d’article periodístic sobre aquest tema: "La dieta és un factor important en la salut de les persones, i una nutrició adequada és essencial per mantenir una bona funció cognitiva. Tot i això, cada cop més estudis suggereixen que el consum excessiu d’aliments ultraprocessats pot augmentar el deteriorament cognitiu".

Malgrat no tenir accés a l’estudi, el sistema conté la informació general sobre els aliments ultraprocessats i la funció cognitiva, que deu provenir d’estudis anteriors. També sap explicar prou bé què és un d’aquests aliments, tal com proposa en el segon paràgraf: "Els aliments ultraprocessats són aquells que han sigut modificats o tractats de manera extensa mitjançant l’addició d’additius i conservants, i han perdut gran part de les seves propietats nutricionals originals. Aquests aliments solen ser alts en greixos, sucres i sodi, i baixos en nutrients essencials com fibra, vitamines i minerals". I en posa exemples: galetes dolces, snacks salats i begudes ensucrades.

Al tercer paràgraf també esmenta la relació entre aquests aliments i altres malalties. El que no diu ChatGPT és que l’estudi publicat a JAMA l’han fet investigadors de diverses universitats i centres de recerca del Brasil en col·laboració amb la Universitat de Harvard dels Estats Units. I que s’ha fet a partir del seguiment de 10.775 individus des del 2008 fins al 2017, que tenien entre 35 i 74 anys i una edat mitjana de 51,6 anys, el 54,6% dels quals eren dones i el 53,2% dels quals eren blancs. Tampoc explica, lògicament, que cada 4 anys es feien 3 testos estandarditzats als participants per avaluar-ne la memòria i la funció executiva del cervell.

Els resultats, als quals el sistema artificial de conversa no té accés, indiquen que els participants que consumeixen més del 20% de les calories en forma d’aliments ultraprocessats pateixen un declivi cognitiu un 28% més ràpid que la resta. A més, l’efecte es manifesta també en persones més joves de 60 anys.

El context i les valoracions

Tot i que ChatGPT no té dades sobre percentatges de consum d’ultraprocessats, diversos estudis assenyalen que, de mitjana, als Estats Units el 68% de les calories que ingereix una persona provenen d’aquests aliments. Al Regne Unit la xifra és del 57%, i al Canadà, del 48%. A Brasil, on s’ha dut a terme l’estudi, el percentatge baixa fins al 30%, tot i que es manté en valors que, segons l'estudi, es poden associar amb l’acceleració del declivi cognitiu. A parer de l’investigador del CSIC i autor del llibre ¿Qué sabemos de los alimentos ultraprocesados? (CSIC-Catarata, 2022), Javier Sánchez Perona, en països com Alemanya, Irlanda i Bèlgica, els percentatges voregen el 50%, mentre que a Espanya es queda en un 20%, tot i que la tendència va a l’alça: entre el 1990 i el 2010 s’havia triplicat la quantitat d’ultraprocessats a cada compra.

A l’últim paràgraf, el bot inclou la valoració d’un expert, tot i que no aporta cap novetat a la informació: "L’evidència científica suggereix que una dieta rica en aliments ultraprocessats pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu", afirma, segons ChatGPT, el doctor John Smith, expert en nutrició i salut cerebral. Però, qui és aquest doctor? Una cerca ràpida revela que podria ser un dietista de Malta que no està vinculat a cap universitat ni centre de recerca o un cardiòleg de Boston, però també un especialista en medicina interna de Texas, un ginecòleg de Sheffield, un oncòleg de Portland o un metge de família d’Alabama.

Malauradament, el giny no recull valoracions com les que han fet a l’agència Science Media Centre Jordi Júlvez, cap de grup de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i investigador associat de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), segons el qual "l’estudi és molt bo, d’una mostra molt gran i un disseny correcte". O com la del professor de nutrició i ciència dels aliments de la Universitat de Reading, Gunter Kuhnle, que fa èmfasi en les limitacions de l’estudi quan assegura que "determinar la ingesta d’aliments ultraprocessats és molt difícil, de manera que als autors han de fer algunes assumpcions".

Si el sistema ChatGPT podrà incorporar o no la capacitat d’accedir i processar tota la informació que li falta, bàsica en l’elaboració d’una peça periodística, ho descobrirem aviat. La pregunta clau, evidentment, és si aquest tipus de sistemes podran substituir els periodistes humans. Tot i que això ara mateix encara té una resposta clara, no està tan clar com la respondrem en un futur proper.