¿Ha arribat, finalment, la solució a l’alopècia?

La gravetat de l’alopècia varia en funció de cada persona, però a molta gent la pèrdua total dels cabells –fins i tot els de les pestanyes i les celles, els del nas i els de les orelles– els pot canviar la vida. Fins fa poc temps, els que patien d’alopècia areata no disposaven de cap tractament per aconseguir fer créixer els cabells de nou.

Ara, però, l’agència dels EUA que s’encarrega de supervisar aliments i medicaments (FDA) ha autoritzat la comercialització del baricitinib, un medicament fabricat per Lilly que fa possible que creixin els cabells impedint que el sistema immunitari ataqui els fol·licles dels pèls. Dues farmacèutiques més, Pfizer i Concert, estan a punt de treure al mercat medicaments semblants, coneguts com a inhibidors de la quinasa Janus (JAK). De fet, aquests medicaments ja es comercialitzen ara, però es fan servir per al tractament de l’artritis reumatoide i altres malalties autoimmunes. La llum verda de la FDA és important perquè permet cobrir les despeses de les assegurances d’uns medicaments que són cars: el preu del tractament se situa en uns 2.400 euros al mes.

El medicament de Lilly ha superat dos períodes de prova, patrocinats per la companyia, i els resultats dels quals van aparèixer al maig al New England Journal of Medicine; hi van participar 1.200 pacients amb alopècia areata greu. Gairebé un 40% dels que van participar en les proves van experimentar un creixement total o parcial dels cabells després de 36 setmanes. Un any després, gairebé la meitat dels pacients havien recuperat els cabells. 

El doctor Brett King, catedràtic de dermatologia de la Universitat Yale, va ser l’investigador que va liderar les dues proves i també està al capdavant de les proves que fan les altres companyies. Està convençut que el percentatge d’èxit acabarà sent superior. Els fabricants poden aconseguir millorar els inhibidors JAK per l’alopècia areata. I un cop les tres companyies tinguin els seus productes al mercat, els pacients que no responen a un tractament podrien respondre a qualsevol dels altres. 

Els pacients que van participar en els experiments de Lilly van tenir efectes secundaris relativament poc importants, com ara un petit risc de tenir acné, i algunes infeccions, com ara del tracte urinari. Es tracta d’efectes secundaris fàcils de tractar o que fins i tot milloren sense cap tractament. 

“Resultats impressionants”

Els resultats de les proves de Lilly són “impressionants”, apunten els doctors Andrew Messenger de la Universitat de Sheffield i Matthew Harries de la Universitat de Manchester en un article conjunt. Tots dos afirmen que els resultats de l’estudi “són els primers d’una fase 3 que s'han publicat mai d’un tractament per a aquesta malaltia”. 

Als EUA, més de 300.000 persones pateixen la forma greu d’alopècia areata, segons dades de la FDA. L’impacte de la malaltia és innegable, diu el doctor King.

Per a la majoria de la gent que té alopècia areata, la malaltia es manifesta en forma d’unes petites clapes sense cabells al cap. Però en alguns casos els símptomes són molt pitjors. Un dia s’adonen que tenen petites clapes sense cabells, però tres mesos o fins i tot tres setmanes més tard han perdut tots els pèls del cos.

Els especialistes consideren el doctor King com l’expert que més ha cregut en les possibilitats dels inhibidors JAK per tractar l’alopècia areata. Explica com tot va començar al llegir tres estudis presentats en diverses conferències els anys 2012 i 2013. Aquests estudis, liderats pels doctors Raphael Clynes i Angela Christiano de la Universitat de Columbia i que es van fer en ratolins, van ser els primers a indicar que els inhibidors JAK poden revertir l’alopècia areata.

El cas del Kyle

Poc després el Kyle, un home de 25 anys, va anar a veure el doctor King per un tractament de psoriasi. Pràcticament no tenia cabells i tenia grans clapes de psoriasi al cap i al cos. “El vaig mirar i li vaig dir: «Tens alopècia areata»”, explica el doctor King. 

El Kyle havia començat a patir una greu pèrdua de cabells el dia que es va posar un barret durant un ball a l’institut. Va anar al lavabo, es va treure el barret i, horroritzat, va trobar un floc de cabells a dins. “És com un episodi de la Dimensió desconeguda”, diu King. Es va quedar mirant el Kyle i li va dir: “Si vols intentar alguna cosa una mica agosarada que no s’ha provat mai, hi ha un tractament aprovat per a l’artritis reumatoide que s’està començant a fer servir per a la psoriasi. Per les proves fetes en ratolins, sembla que podria funcionar”.

En Kyle va acceptar prendre tofacitinib, un inhibidor de JAK fabricat per Pfizer i semblant al fàrmac de Lilly. Vuit mesos després tornava a tenir cabells.

La publicació, per part del doctor King, d’un estudi amb els resultats del Kyle va animar diversos dermatòlegs a provar els inhibidors de JAK. Un d’aquests professionals va ser la doctora Maryanne Makredes Senna, directora del centre del Beth Israel Lahey Health de Massachusetts, dedicat a la pèrdua de cabells. Senna va aconseguir que algunes companyies d’assegurances cobrissin les despeses dels fàrmacs.

“Va ser increïble veure l’impacte que tenia el nou tractament”, explica Senna, que ha treballat per a Lilly i per a Pfizer. “Arriben sense cabells, sense voler tenir vida social, evitant mirar als ulls de la gent. I aleshores tornen a la consulta i et diuen: «He retrobat la meva vida, m’he retrobat a mi mateix»”.

La doctora Natasha Atanaskova Mesinkovska, màxima responsable de la Fundació Nacional de l’Alopècia Areata i catedràtica de dermatologia a la Universitat de Califòrnia a Irvine, va ajudar les companyies farmacèutiques a trobar pacients per a les diferents proves. I ella també es va quedar impressionada amb els resultats d’aquells que van reaccionar positivament als fàrmacs.

Al·lèrgies i audició

La pèrdua dels cabells, quan és greu, no només “roba la identitat de les persones” sinó que és “una malaltia”, explica, i afegeix que la pèrdua de pèls a les orelles i al nas té conseqüències en la capacitat auditiva i en el desenvolupament d’al·lèrgies. 

Christian Daniels, un tècnic de dades de 27 anys que viu a Illinois, explica com la pèrdua de pèls li va afectar els ulls. Sense pestanyes, la pols li entrava als ulls i els deixava tan irritats que havia de posar-se vaselina a les parpelles. Va començar a perdre els cabells quan tenia 25 anys; en només un mes va perdre tot el pèl corporal. El covid va suposar “una benedicció” perquè li va permetre treballar des de casa. “Tenia la sensació que la meva vida estava en standby –explica– i vaig arribar a creure que l’únic que realment importava era tornar a tenir cabells”. 

Buscant a internet va trobar les proves que Lilly estava duent a terme. “Ara pràcticament tinc la sensació que tot allò no va passar mai”, diu, tot i que encara li venen imatges al cap quan es mira al mirall i recorda com era sense cabells.

El cas dels infants

La doctora Brittany Craiglow, una dermatòloga de Connecticut casada amb el doctor King, explica com l’alopècia areata resulta especialment difícil per als nens. Una de les seves pacients, Cassidy Mackwell, va perdre els cabells quan tenia 8 anys. Quan els adults la veien creien que tenia càncer. “La gent s’hi acostava quan érem en un restaurant –diu la mare, Melissa Mackwell–, l’abraçaven i li deien: «Em sap molt greu, no deixis de lluitar». Alguns fins i tot volien pagar-nos l’àpat”.

Una de les pacients de Craiglow, Brooke Nelson, que viu a Nova Jersey, va perdre completament la seva cabellera rossa quan feia primer de primària. Estava tan avergonyida que la seva mare, Danielle Nelson, va decidir escolaritzar-la a casa. La va portar de clínica en clínica, de doctor en doctor, però no va servir de res. 

“Hauria donat casa meva, tot el que tinc, perquè la Brooke recuperés els cabells”, diu la mare, que estava a punt d'endur-se la filla a la Xina per seguir una teràpia amb cèl·lules mare quan va anar a parar amb la doctora Craiglow, que li va receptar un inhibidor JAK. Els cabells li van tornar a créixer. 

“Va ser un miracle”, diu la Danielle Melson.

Copyright The New York Times

Traducció Isidre Estévez