Un acord sobre el clima per protegir la salut infantil

Cada minut mor un nen a causa d’una diarrea greu, i gairebé dos més moren per una pneumònia. La immensa majoria viuen en països pobres, i l’origen de la seva malaltia és al medi ambient, com la manca d’aigua potable i l’aire contaminat, factors que es veuen agreujats pel canvi climàtic. Dels 6 milions de nens que cada any moren al món, una quarta part moren per diarrea i pneumònia. Són dades de l’informe que l’Unicef ha presentat en el marc de la Cimera del Clima, que aquests dies se celebra a Marràqueix (COP22) i que molts esperaven que fos la cimera de les solucions després de l’Acord de París.

Si bé als països rics la majoria de morts per pneumònia es donen en persones grans, amb un sistema immunitari afeblit, als països pobres la majoria de morts són en nens. Tot i que la principal causa és la pobresa i la manca d’un sistema sanitari adequat, darrere de la meitat dels casos hi ha també la contaminació de l’aire com a fet agreujant. En bona part, pels fums que es generen a l’interior de les cases amb les cuines de carbó, però també per les emissions de gasos contaminants que hi ha darrere del canvi climàtic, amb un efecte multiplicador a causa de l’augment de les temperatures a nivell global. Aproximadament 2.000 milions de nens viuen en zones que excedeixen els límits de contaminació marcats per l’OMS.

D’altra banda, hi ha una clara correlació entre els períodes de sequera associats al canvi climàtic i les diarrees. Al món, uns 2.500 milions de persones no tenen accés a aigua potable. En aquests països, menys del 40% dels nens que pateixen diarrea reben tractament, segons dades de l’Unicef. Tan sols el 60% dels malalts de pneumònia reben tractament.

Prevenir i tractar

Segons un document que l’OMS presenta aquests dies a Marràqueix, un dels problemes afegits en malalties relacionades amb factors ambientals agreujats pel canvi climàtic és que el 97% dels pocs recursos disponibles (i quan n’hi ha) van adreçats a tractaments que no sempre arriben a temps. Tan sols un 3% es dediquen a prevenció.

En el cas d’aquestes dues malalties, caldria millorar els sistemes sanitaris d’aquests països, fomentar la lactància materna per enfortir les defenses dels nens, i garantir l’accés a aigua potable i a una higiene òptima, a medicaments per tractar i a una alimentació saludable. Mitigar les causes del canvi climàtic també seria una eina de prevenció necessària, ja que agreuja tots els altres problemes.

Diagnosticar a temps també resulta fonamental. En el cas de la pneumònia molts nens moren sense tenir un diagnòstic adequat. Els treballadors comunitaris de salut no compten amb les eines adequades per diagnosticar-la (als països rics es fa una radiografia) i els símptomes sovint es confonen amb la malària, cosa que augmenta el risc de desenvolupar formes severes de la malaltia. L’Unicef ha posat en marxa el programa ARIDA (Ajut al Diagnòstic de la Infecció Respiratòria Aguda), que compta amb el suport de l’Obra Social La Caixa.

En una primera fase, es testaran i es distribuiran 2.400 dispositius de diagnòstic molt fàcils d’utilitzar i que permeten mesurar el ritme de la respiració del nen. S’ha començat per vuit països on la incidència de la malaltia és molt alta, entre els quals hi ha Moçambic, les Filipines i Etiòpia.