Un Sénia del tot sec obliga a activar els pous d’emergència: "Ens espera un estiu complicat"

La SéniaFa setmanes que els patins d’aigua i els caiacs reposen al fons de l’embassament d’Ulldecona, sobre una catifa de fang clivellada per la manca d’aigua. El riu Sénia, que fa de frontera natural i administrativa entre Catalunya i el País Valencià i que des dels anys seixanta nodreix aquest pantà ubicat al terme de la Pobla de Benifassà, fa mesos que no porta aigua. “L’embassament és gairebé al 0% de la seua capacitat. Per ser exactes, al 0,16%”, puntualitza José Manuel Queralt, secretari de la Comunitat de Regants d’Ulldecona. “No és un embassament gaire gran, però quan a la major part de Catalunya hi ha sequera, aquí acostumem a tenir bones reserves. I a l’inrevés, quan allà les reserves són bones, aquí patim per falta d’aigua", afegeix. I la teoria s’ha complert.

L’any passat, mentre els regants de la conca de l’Ebre i les conques internes de Catalunya patien restriccions per abastir les finques, l’embassament d’Ulldecona estava al 75% de reserves. Però aquest estiu la truita s'ha girat. A l'abril, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer —que gestiona la vall del riu Sénia— ja va decretar el tancament de les sortides de l’embassament, del qual es beneficien uns sis-cents agricultors de la Comunitat de Regants d’Ulldecona.

“Això ens ha obligat a recórrer a dos pous d’emergència per a cobrir les necessitats mínimes i garantir la supervivència dels cultius. I ja estem mirant d’habilitar un nou pou per si aquest estiu la situació s’agreuja. La despesa per abastir els camps s’haurà triplicat com a mínim per tres i, per contra, només disposarem d’una tercera part de l’aigua que necessitaríem”, lamenta Queralt, conscient que a més d’assumir un increment dels costos hauran d’espaiar el calendari, amb tandes de reg que en alguns moments poden arribar a les tres setmanes. 

Més enllà dels inconvenients que la sequera ja genera en l’agricultura, caldrà veure com la manca de pluges afectarà l’abastiment d’aigua potable a pobles de la conca, com Ulldecona, la Sénia, a la comarca del Montsià, i Rossell i Sant Rafel del Riu, al Baix Maestrat, ja en territori valencià. Al curs més baix del riu, les fonts que abasteixen pobles com la Sénia o Ulldecona han deixat de rajar i això ha obligat a connectar la xarxa d’aigua potable als pous d’emergència.

“Agafàvem l’aigua de la Font dels Rosegadors, però al maig va deixar de brollar. Ara ens abastim d’un pou, mentre estem mirant de posar-ne un altre en marxa”, explica Víctor Reverté, regidor de Serveis Municipals, Medi Ambient i Agricultura de l’Ajuntament de la Sénia. “Ens espera un estiu complicat. Malgrat que les últimes setmanes hem tingut algunes pluges, no han estat suficients per regenerar les fonts. Els pous d’emergència ens permetran passar l’estiu”, explica l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura. Aquests dies, des del consistori insisteixen en una campanya a les xarxes per fer una crida “a l’ús responsable d’aigua”.

Un riu típicament mediterrani

El riu Sénia és mediterrani, amb períodes d’abundància hídrica i d'altres de sequera prolongada. L'última sequera important es va viure el 2018, quan l’embassament va estar vuit mesos sota mínims. Però, com que es tracta d'un embassament petit, es pot omplir en pocs dies, sobretot durant els temporals de llevant. La tempesta Gloria del 2020 i la borrasca Celia de fa dos anys van generar unes reserves que ara ja s’han esgotat.

També el xef guardonat amb una estrella Michelin Vicent Guimerà, del restaurant l’Antic Molí d’Ulldecona, ha fet valer la seva notorietat pública per denunciar públicament els efectes de la sequera. “Davant un cicle hidrològic cada cop més lent hem hagut d’implementar mesures per retenir l’aigua i poder regar els camps que ens abasteixen de productes de quilòmetre zero. Des del restaurant gestionem una finca agrícola d’una hectàrea on hem incorporat plantes aquàtiques a les basses per mantenir l'aigua oxigenada i cristal·lina, excel·lent per al reg de l’hort”, diu. I afegeix: "Hem posat en pràctica l’agricultura regenerativa, per promoure l’acumulació de matèria orgànica i aconseguir que les plantes absorbeixin lentament la poca aigua que ens arriba".

Mentrestant, uns quilòmetres més amunt, els veïns de la Sénia, com l’Eva Queralt, passaran l’estiu sense poder-se banyar a la peixera del riu, al toll dels Arenals o al de Martinet. “Enguany haurem de buscar alternatives per refrescar-nos. Fa generacions que els records d’estiu de la nostra família estan lligats al riu, i ara està tan sec que ni tan sols ens hi hem apropat”, explica amb certa melangia.