La revolucionària visió de Tesla, feta exposició
És una posta de sol. Nikola Tesla (Smiljan -actual Croàcia, antiga Sèrbia-, 1856; Nova York, 1943) passeja per un parc de Budapest mentre declama el Faust de Goethe. De cop i volta s’atura. Acaba de tenir una idea. Una d’aquelles que, sense saber-ho, ajudarien a canviar el món. Quina? Ni més ni menys que el camp magnètic rotatiu que anys després utilitzaria per crear el motor d’inducció. El moment Eureka! quedaria immortalitzat en forma d’esquema dibuixat a terra amb el bastó. Va ser aquest, però podria haver sigut qualsevol altre, com el potencial del corrent altern o la transmissió d’informació i energia sense fils. O alguna de les seves gairebé 300 patents reconegudes en els àmbits de l’electromagnetisme, la radiodifusió i l’electricitat, que han acabat arribant fins als nostres dies. Tesla, geni excèntric d’abast universal, serà present en forma d’exposició a CosmoCaixa de Barcelona fins al febrer.
L’exposició, coordinada per Jordi Aloy, físic i astrònom d’aquesta institució, recrea l’entorn victorià a cavall dels segles XIX i XX en què Tesla va desenvolupar prototips, models i invents que, al voltant de l’electromagnetisme, van suposar un abans i un després en l’enginyeria. Seguint un ordre cronològic, la mostra recull aspectes de la seva joventut a Europa, el seu èxit a Nova York i la caiguda en l’oblit posterior. El Museu Nikola Tesla de Belgrad, el primer museu de la tècnica de l’antiga Iugoslàvia, hi ha col·laborat cedint rèpliques antigues creades pel mateix Tesla tant a Europa com als Estats Units. Destaquen pel seu valor documental uns quants ginys que demostren com un camp magnètic pot generar electricitat, predecessors dels primers fluorescents, bobines, generadors d’alta tensió i una recreació a escala de la torre Wardenclyffe, un transmissor de dimensions gegantines pensat per a la radiodifusió i l’enviament d’energia a llargues distàncies.
Una personalitat captivadora
Més enllà dels ginys i les andròmines que es podran trobar -i manipular- a l’exposició, Aloy reconeix que espera que els visitants quedin atrapats, o captivats, per la personalitat d’una persona com Tesla. “En molts sentits era algú avançat a la seva època”, diu. Tant, de fet, que avui se’l considera el pare intel·lectual de dos elements clau de la nostra societat. Un és el mateix concepte de xarxa elèctrica tal com la coneixem. “Tesla va fer possible el corrent altern com a alternativa al corrent continu”, explica el coordinador de la mostra. Dit d’una altra manera, va idear el sistema perquè el corrent es transportés “des d’una central elèctrica fins a l’interruptor de casa”.
En la mateixa línia, Tesla va establir les bases de la comunicació sense fils. Això implica la radiodifusió, d’una banda, i internet, de l’altra. “El descobriment de la ràdio s’atribueix a Marconi, però la gent no sap que la va fer possible gràcies a set patents de Tesla”, exclama Aloy. De fet, l’enginyer d’origen serbi buscava, gairebé obsessivament, la manera de transportar sense fils informació i energia a tot arreu. En aquest marc hi cap, òbviament, la radiofonia, però també el concepte de xarxa que molts anys després donaria lloc a l’Arpanet i els protocols de Vinton Cerf i, posteriorment, a l’internet de comunicació mundial de dades.
Amb tot, el gran invent de Tesla va ser el motor d’inducció. A partir d’un camp magnètic rotatiu com a força motriu, l’enginyer va dissenyar un motor amb què demostrava que l’electricitat i el magnetisme eren “les dues cares d’una mateixa moneda”. “Un camp magnètic indueix un corrent elèctric i, alhora, un corrent elèctric genera un camp magnètic”, explica Aloy. Aquest principi s’aplica des d’aleshores a tots els motors actuals.
Tesla va ser coetani de personalitats com Thomas Edison, George Westinghouse, Guglielmo Marconi i Aleksandr Stepànovitx Popov. Hi va col·laborar i també competir en la coneguda com a Guerra dels Corrents, fins que va caure en desgràcia pel fracàs de la torre Wardenclyffe. La seva figura es va apagar i només al cap de moltes dècades se li van reconèixer els mèrits. Entre altres, gràcies a Elon Musk i el seu cotxe elèctric, Tesla. El com i el perquè de tot plegat, a l’exposició de CosmoCaixa.