Fer reviure espècies extingides

The New York TimesFins no fa gaire, semblava que la selecció natural només apuntava en una direcció. Podia ser que es formés una espècie, que després prosperés i que, finalment, s'extingís. Un cop extingida, no podia tornar a existir. Ara, però, alguns científics asseguren que hi ha una nova via. "Potser ja no som a temps de retardar-ne la mort, però podem revertir-la", assegura George Church, genetista de l'Escola de Medicina de Harvard.

Fins al moment actual només s'ha recuperat una subespècie extingida, però l'animal nounat tan sols va sobreviure uns minuts el 2003. Era una cabra salvatge pirinenca, una mena de cabra de grans dimensions que vagava pels espadats dels Pirineus entre Espanya i França fins que en va morir l'últim exemplar el 1999. Per recuperar-la, es va fer servir el mètode de la clonació, és a dir, es van emprar cèl·lules congelades de l'últim animal per mirar de crear-ne un de nou, si fa o no fa de la mateixa manera que es va clonar l'ovella Dolly a partir d'una cèl·lula congelada de la mamella d'un xai mort anys abans.

Recentment, en un congrés celebrat a Washington, uns científics australians van informar que intentaven clonar una granota australiana estranya, la Rheobatrachus silus , que es va extingir fa més o menys un quart de segle. De moment, només han aconseguit produir embrions en les seves primeres etapes de desenvolupament però no han aconseguit que sobrevisquin.

Retornar, per què?

Som al principi d'aquesta nova empresa. Poden passar anys abans els científics no aconsegueixin fer reviure espècies extingides, però molts hi treballen. En mamuts llanuts. En un cavall de 7.000 anys d'antiguitat que habitava la zona de Yukon, al Canadà. També en un colom migratori: abans de desaparèixer, als Estats Units n'hi havia entre tres i cinc milions. Alguns fan una crida a ser cauts. Ross MacPhee, comissari de mamífers al Museu Nord-americà d'Història Natural de Nova York, afirma que, si bé la tasca científica de fer reviure espècies extingides és fascinant, "com sol passar, la capacitat tecnològica sobrepassa el que implica tot plegat". "Qui ho farà i quines regulacions hi haurà? Són coses que s'obliden amb tot el bombo que se'n fa", diu MacPhee.

Fórmules per fer reviure

Els mètodes científics destinats a fer reviure espècies extingides són complexos, fins al punt que pot semblar una tasca descoratjadora. Per poder clonar una espècie extingida cal disposar d'una cèl·lula intacta. Possiblement, no n'existeixi cap. Alguns científics han especulat que pot haver-hi cèl·lules intactes d'espècies extingides, com ara el mamut llanut, congelades al permagel - permafrost en anglès- del sòl. D'altres, com Church, ho dubten. Si la clonació funciona, dóna lloc a un embrió que aleshores caldria implantar en una espècie estretament emparentada perquè serveixi de mare de lloguer.

Les noves tecnologies de tractament de l'ADN han obert la porta a una altra manera de fer ressuscitar espècies extingides. No cal res més que una mica de material genètic. La idea consisteix a comparar l'ADN de l'espècie extingida amb el d'una espècie vivent que hi estigui estretament emparentada i, tot seguit, començar a introduir fragments de l'ADN de l'espècie extingida en l'ADN de cèl·lules de l'espècie vivent. Les cèl·lules híbrides s'emprarien en la clonació. Al cap de poc, l'animal resultant tindria prou ADN de l'espècie extingida per assemblar-s'hi molt. Tot i això, aquest mètode no serviria per crear dinosaures, com a la pel·lícula Parc Juràssic , perquè, pel que sembla, no hi ha ADN de dinosaure.

Un altre mètode és la recreació d'una espècie a partir dels seus descendents. Pot funcionar, per exemple, amb l'ur, una antiga raça bovina salvatge. Es creu que la majoria dels seus gens distintius segueixen existint escampats entre les races bovines actuals. Els científics podrien creuar les races actuals seleccionant progressivament descendents amb més i més ADN d'ur fins a obtenir exemplars que s'hi assemblessin.

En teoria, alguns apunten que la tècnica podria permetre la recreació dels ancestres dels humans. Podria permetre als científics recuperar el neandertal. Segons sembla, aproximadament entre un 2% i un 3% de l'ADN humà és un vestigi de l'ADN neandertal. A més, hi ha segments d'ADN neandertal diferents en persones diferents. Però no és un camí fàcil. "No és possible recrear un ancestre dels humans de 500 generacions enrere", a parer de Hank Greely, director del Centre Stanford per al Dret i les Biociències de la Universitat de Stanford. D'altra banda, "seria molt mala idea", afegeix.

Mamuts que aixafen el gel

Fer ressuscitar certes espècies o fins i tot afegir-ne l'ADN a les espècies actuals podria reportar beneficis inesperats, segons Church. A tall d'exemple, imaginem-nos que pogués tornar a haver-hi elefants a l'Àrtic. Quan el mamut llanut habitava a l'Àrtic, feia caure arbres a terra, i permetia així que creixés l'herba àrtica. Sense arbres, el reflex de la llum solar era més intens i el sòl estava a una temperatura més baixa. A l'hivern aixafaven la neu contra el permagel, i feien que guanyés gruix. "Hi ha entre dues i tres vegades més CO al permagel que a totes les selves tropicals juntes -assegura Church-. Només cal que es desfaci perquè s'alliberi CO i metà. En el cas dels boscos tropicals, cal cremar-los -diu-. ¿I si n'hi hagués prou fent ressuscitar espècies d'elefants resistents al fred?", planteja Church.

'Parc Pleistocè'

Com és d'esperar, hi ha molts arguments en contra de jugar amb la natura d'aquesta manera, un dels quals són les conseqüències segons la llei d'espècies amenaçades dels Estats Units, que parteix de la premissa que l'extinció és per sempre. "Què passa si se suprimeix aquest argument? -pregunta-. Posem per cas que uns promotors volen edificar en un petit terreny en què habita un ocell en perill d'extinció. Posem per cas que diuen: «No tenim inconvenient a sufragar-ne la congelació. I ara, deixeu-nos construir el nostre camp de golf»".

Greely esmenta un altre argument favorable a fer reviure espècies extingides que remet al concepte de justícia. Per exemple, el colom migratori. "Nosaltres en som els assassins. ¿No tenim el deure moral de fer-lo reviure?" El que decanta Greely i molts d'altres en favor de la idea de fer ressuscitar espècies desaparegudes és una certa sensació de fascinació. "Per a mi seria tan al·lucinant veure un mamut llanut, un tigre de dents de sabre o un peresós gegant... -confessa Greely-. No estem parlant de Parc Juràssic , estem parlant de Parc Pleistocè , de fa 100.000 o 200.000 anys". I afegeix: "Hi ha una pila de bèsties al·lucinants que han desaparegut durant els últims 200.000 anys".