Revistes científiques impostores
El peer review (revisió per experts dels articles que es proposen en una revista per avaluar-ne l’originalitat i la qualitat abans de publicar-los) és el procés que permet validar la ciència que s’edita a les revistes especialitzades. La publicació The Philosophical Transactions de la Royal Society de Londres es considera la primera que va formalitzar aquest sistema de validació en l’àmbit de la comunicació científica acadèmica fa més de 300 anys. Als anys 70, el peer review és va generalitzar i es va convertir en essencial –condició sine qua non– per determinar si una revista és científica de referència o no. El sistema té pros i contres, però és el que la ciència ha adoptat i incorporat a la seva metodologia de comunicació científica.
Des de fa uns anys, i en el context de la digitalització i del moviment open access (accés obert als articles) de l’edició científica, han aparegut editorials científiques impostores que s’aprofiten de la necessitat que tenen els científics de publicar per progressar en la carrera acadèmica (publish or perish). Aquestes plataformes digitals faciliten tot el procés de publicació en una revista amb un títol científicament altisonant i amb un peer review preceptiu, però en realitat inexistent, a canvi d’una “quota” econòmica per fer efectiva la publicació.
El problema es complica encara més quan aquestes publicacions impostores han aconseguit en molts casos penetrar a les bases d’indexació de citació científica que són claus per al reconeixement d’un article científic i per al currículum d’un investigador o investigadora.
Aquesta fórmula –en realitat, una estafa– ja ha estat batejada com a “edició científica depredadora”. Impulsa, a més, una ciència fake que –com la informació fake– inunda i erosiona la credibilitat de la comunicació i alimenta la mistificació del coneixement.
