Retractació científica: un conflicte

Fa uns dies, el suplement de ciència i medicina del diari francès Le Monde va tractar un tema de què és parla poc: els articles científics retractats, és a dir, els treballs publicats en revistes científiques de referència -que han passat, per tant, el cribatge de la revisió per iguals- i que posteriorment es retiren de la publicació i ja no es poden considerar com a part vàlida de la literatura científica.

En la història de les ciències hi ha casos molt famosos, com l’article publicat a The Lancet el 1998 que vinculava -erròniament- l’autisme amb la vacuna contra el xarampió, les galteres i la rubèola, i que va ser revocat per la mateixa revista… 12 anys més tard! Com és sabut, The Lancet és una de les més antigues i respectades revistes de l’àmbit mèdic. Tot i així, en el context de l’actual pandèmia, va haver de retractar un article sobre la suposada acció de la hidroxicloroquina, publicat el 22 de maig i eliminat el 12 de juny del 2020.

Segons l’organització nord-americana Retraction Watch, aquest darrer any 2021 es van retractar 3.200 articles, fet que suposa que les retractacions s’han més que triplicat des del 2014. En la majoria de casos, els motius són que o bé les dades o bé els resultats que se’n deriven es van tergiversar o, simplement, falsificar.

Són molts o pocs? Segons la base de dades Scopus, de la gran editorial científica Elsevier, el 2021 es van publicar més de 200.000 articles científics en revistes de referència acreditades. Això suposa que els articles revocats estan entre l’1,5 i el 2 per cent del total. Semblen pocs, però en cada cas poden suposar conflictes molt rellevants, perquè són referència per a investigacions o decisions ulteriors. Va passar, per exemple, amb el cas esmentat al principi i que durant anys va ser motiu de polèmica -i encara avui ho és en alguns àmbits- sobre si cal vacunar o no els infants.