Tot reivindicant Rachel Carson

Ara fa cinquanta anys, el 14 d’abril del 1964, va morir la biòloga i escriptora nord-americana Rachel Carson, autora del llibre Primavera silenciosa. El nom d’aquesta dona i del seu llibre potser no són gaire coneguts; tanmateix, van marcar un punt d’inflexió en la relació entre els humans i la natura, i se situa en l’origen dels moviments ecologistes sorgits la segona meitat del segle XX. Carson va denunciar els perills de l’ús incontrolat dels plaguicides organoclorats i de la seva acumulació en la natura. Feia temps que estudis diversos havien detectat els efectes nocius del DDT i altres plaguicides sintètics, però era la primera vegada que s’alertava dels perills del seu ús a un públic no científic, i que es posava de manifest que el destí de l’espècie humana -una més en la natura- va lligat al de les espècies que l’envolten. L’obra va causar una gran polèmica entre partidaris i detractors d’aquells productes als Estats Units. Tant, que el president Kennedy va demanar un informe a un comitè científic, que va corroborar les dades del llibre. Uns anys més tard es van aplicar les primeres mesures restrictives a l’ús del DDT.

Primavera silenciosa ha estat traduït a més de trenta idiomes i encara ara se segueix publicant. No n’existeix, però, una versió en català i, fins fa poc, en castellà n’hi havia una pèssima traducció. El 2010 va publicar-se’n una impecable versió castellana a càrrec del catedràtic d’ecologia Joandomènec Ros, amb un pròleg del traductor que no es pot passar per alt. Tornant a l’original, Al Gore en va dir que segueix sent “la veu de la raó”. Una veu que encara no podem escoltar en català.