Un ratolí femella es reprodueix sense esperma

BarcelonaEls mamífers només poden reproduir-se a partir de la fecundació dels òvuls amb espermatozous, però un grup de científics xinesos ha desafiat la teoria de la reproducció sexual. Investigadors de l'Hospital Renji de Xangai han aconseguit que una femella de ratolí tingui fills tota sola a partir d'un únic òvul modificat genèticament i sense necessitat de fecundar-lo amb ADN masculí. Es tracta del primer mamífer que ha aconseguit tenir cries sense necessitat de sexe o esperma a partir d'induir-li la partenogènesi, el nom amb què es coneix la capacitat d'alguns animals de tenir descendència a partir de les seves pròpies cèl·lules reproductives. De manera natural, aquest fenomen és únicament possible en insectes i rèptils, així com excepcionalment alguns ocells, però fa anys que diversos laboratoris del món, sobretot a Àsia, busquen noves tècniques per recrear-lo en l'àmbit de la investigació. Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista de l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.

L'estudi es basa en una tècnica d'edició genètica molt similar al CRISPR però que, en comptes de modificar els genomes a partir del reemplaçament de fragments d'ADN, provoca canvis epigenètics –sobre el genoma– a partir de processos químics que activen o desactiven gens concrets i imiten l'empremta genètica que es produeix amb la reproducció sexual. Quan un espermatozou fecunda un òvul s'expressen gens que funcionen diferent segons si procedeixen del pare o de la mare i perquè el procés biològic tingui èxit cal que la meitat del material genètic de l'embrió sigui d'origen patern i l'altra meitat, matern. Per garantir la reproducció asexual artificial del ratolí femella, en què no es requereix la intervenció de cap altre organisme, l'equip d'investigadors de Xangai ha modificat genèticament òvuls de ratolí per "enganyar-los" i que el gàmeta no fertilitzat sigui capaç de convertir-se en un embrió únicament a partir dels gens materns, sense necessitar els cromosomes paterns.

Els investigadors han alterat deliberadament la impressió genètica de set punts diferents del genoma de l'òvul del ratolí que es consideren claus per al desenvolupament fetal. En altres paraules, han provocat un procés bioquímic equivalent al que passa amb la fecundació natural perquè l'òvul deixi de ser una cèl·lula i es converteixi en un embrió cultivat al laboratori (blastòcit) de 140 cèl·lules sense necessitar el material genètic masculí. En total, van obtenir 192 embrions, que van implantar en gairebé 200 femelles de ratolí, si bé només una d'elles va acabar l'embaràs i va poder donar a llum una cria viva, una femella, que va néixer sana però va pesar menys del normal. Les altres dues cries que havia engendrat en la mateixa gestació van morir poc després del part. La bona notícia és que l'únic ratolí femella creat a partir del blastòcit modificat genèticament que va sobreviure també va aconseguir arribar a l'edat adulta i reproduir-se de manera normal.

L'any 2004 investigadors japonesos van aconseguir crear un ratolí femella a partir de dues mares, sense necessitat de pare, i que al seu torn es va reproduir amb normalitat. En aquest cas, però, un dels òvuls va ser modificat perquè comptés amb cromosomes i material genètic masculí.