Quin és el grau de confiança en la ciència a Espanya? Això diu la primera gran enquesta des de la covid
El 82% dels enquestats opinen que els governs han de seguir l'orientació de les evidències
BarcelonaGairebé la meitat dels espanyols (48%) pensen que la investigació científica és beneficiosa i que s'hi haurien de destinar més diners. El 82% defensen que les decisions dels governs haurien de seguir l'orientació dels científics en nom del benestar general, però només el 36% consideren que la ciència dona la màxima prioritat a la recerca en àmbits que els interessen, com ara la salut, els problemes energètics i la pobresa. Aquestes són algunes de les opinions que recull l'informe Confiança en la ciència i el populisme científic a Espanya de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el primer estudi a gran escala sobre confiança en la ciència després de la irrupció de la pandèmia de la covid.
La investigació es basa en una enquesta pionera que analitza les actituds populistes –basades en el qüestionament de les elits, la simplificació de problemes i l'exaltació de les emocions– de la població en relació amb la ciència. Davant un augment del moviment negacionista o de fets alternatius de fenòmens com les amenaces de salut pública o la crisi climàtica, l'estudi s'emmarca en el projecte internacional TISP (Trust in Science and Science-Related Populism), un consorci de més de 240 investigadors de tot el món que vol identificar quin consum d'informació científica es fa en diferents països, quines percepcions públiques tenen els seus habitants sobre el paper de la ciència en la política i la societat, així com les seves actituds cap a les tecnologies, les vacunes o el canvi climàtic.
El populisme científic és una actitud que fa referència a l'antagonisme que hi ha entre les evidències científiques i el coneixement de la gent corrent. Alguns dels resultats globals del TISP es van publicar recentment a la revista Nature Human Behaviour i entre els motius que la fan una anàlisi interessant hi ha que és la primera investigació sobre la confiança en la ciència a gran escala des de la pandèmia. Segons les conclusions d'abast espanyol, el grau de confiança en la ciència i els investigadors és molt elevat, així com el convenciment que la majoria de les decisions polítiques s'han de basar en evidències científiques.
"A Espanya hem observat entre l'1 i el 3% de les persones que estarien a la part de dalt de l'escala de populisme", advertia l'investigador a la Universitat d'Essex (Regne Unit) Pablo Cabrera Álvarez. D'acord amb els resultats de l'enquesta, un 71,4% dels espanyols se situa a la meitat inferior de l'escala de populisme; és a dir, que les seves opinions no encaixen majoritàriament amb el discurs que qüestiona les evidències científiques i el seu paper en la decisió governamental.
Ara bé, la bossa de persones que no se situen als extrems d'aquesta escala (25%) evidencien que l'Estat no és aliè al moviment populista in crescendo que representen polítics com el president dels Estats Units, Donald Trump, que considera "inútil" el coneixement científic davant el "sentit comú" de la gent, o el de l'Argentina, Javier Milei, que qualifica de "suposats intel·lectuals" aquells que tenen una titulació acadèmica i ironitza sobre que són "éssers superiors".
El suport a les farmacèutiques
L'estudi no permet analitzar l‟evolució d‟aquestes actituds al llarg dels anys, però els autors defensen la importància de mesurar-les per entendre com el context actual de polarització política pot augmentar-les en el futur. L'exemple sobre l'origen de la covid i l'efectivitat de les vacunes per contrarestar-la n'és clar. També és rellevant que un important percentatge dels entrevistats (35,6%) consideren que "les companyies farmacèutiques oculten els perills de les vacunes", que "s'enganya les persones sobre l'eficàcia de les vacunes" (29,9%) i que "les dades d'eficàcia de les vacunes sovint es falsifiquen" (29,8%).
A Espanya, els nivells de mitjana de populisme científic són similars per als homes i les dones, les persones que viuen en una ciutat o en un entorn rural. Tampoc no sembla haver-hi relació entre el nivell de populisme científic i l'edat. Pel que fa a l'educació, les persones amb estudis universitaris tenen una puntuació lleugerament inferior en l'escala de populisme que aquells amb estudis secundaris, i pel que respecta a la posició ideològica, no es troben vincles amb el nivell de populisme científic. No obstant això, hi ha una relació positiva entre el nivell de religiositat i el nivell de populisme científic, segons constata l'enquesta.
L'enquesta també diu que els canals a través dels quals es rep informació científica més freqüent són els programes de notícies o documentals de televisió o ràdio, articles a llocs web o aplicacions de notícies i xarxes socials com Facebook, Instagram, TikTok o YouTube, i que els actors més valorats per comunicar els avenços científics i tecnològics són les universitats i els centres públics de recerca (31,8%).
"Els resultats demostren que les comunitats científiques tenen dos reptes importants: afavorir l'obertura del personal científic per rebre retroalimentació i opinions d'altres públics, i facilitar la informació científica en activitats i mitjans d'ús més quotidià per al públic general”, explica la investigadora de la Universidad Complutense de Madrid i codirectora científica de l'estudi Celia Díaz.
Per exemple, en l'informe es recull que les principals emocions que suscita el canvi climàtic són la indefensió, el pessimisme i l'enuig, i tot i que una majoria de persones estan d'acord que la investigació té un paper molt rellevant, en certa manera se senten excloses. "Des de la investigació i la seva comunicació hauríem de fer un esforç per ser més transparents i escoltar i comprendre les opinions i les preocupacions de la gent. La ciència no es regeix pel principi d'autoritat, no hauríem d'esperar-hi un suport basat”, explica Cintia Refojo, responsable de la Unitat per a l'Avanç de la Comunicació Científica de FECYT i una de les coordinadores de l'estudi.
