Què impliquen els plans de la Moncloa de limitar la llibertat d'expressió a les xarxes socials?
Soraya Sáenz de Santamaría anuncia mesures per protegir el dret a l'honor a internet
BarcelonaEl govern espanyol ha reiterat aquest dijous la seva voluntat de limitar la llibertat d'expressió a les xarxes socials, amb l'objectiu de protegir el dret a l'honor dels internautes. "Estem absolutament desprotegits en el terreny digital", ha assegurat la vicepresidenta de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, durant la compareixença a la comissió constitucional del Congrés. No és la primera vegada que el PP es posiciona a favor de la censura a internet: el passat 3 de novembre va registrar al Congrés una proposició no de llei per reformar l'actual llei orgànica de protecció del dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. El PP busca, amb aquesta mesura, convertir Espanya en un país "pioner" a Europa a l'hora d'abordar els "drets digitals". Però diversos experts consultats per l'ARA discrepen d'aquesta argumentació.
Una norma específica per a les xarxes socials?
"És una reforma innecessària i perillosa per a les llibertats", considera l'advocat especialitzat en dret digital i director legal de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI), Carlos Sánchez Almeida. "Qualsevol intervenció del govern en la llei orgànica 1/1982 és una restricció de la llibertat d'expressió, i les paraules de la vicepresidenta evidencien aquesta voluntat", assegura. Segons l'advocat, la llei orgànica de protecció del dret a l'honor, sumada al Codi Penal, ja regula els aspectes sobre els quals vol legislar el PP. Això és, afirma, perquè "la jurisprudència ha avançat i els jutges s'han adaptat a l'aparició de les xarxes socials: es responen les demandes, s'han regulat el dret a l'oblit i la protecció de dades a internet i s'ha creat un conjunt normatiu que cobreix l'ús de les xarxes socials gràcies a l'autonomia judicial, precisament l'autonomia amb la qual vol acabar el govern".
Segons Sáenz de Santamaría ha expressat aquest dijous, amb aquesta reforma es busca "més precisió" en la llei perquè hi hagi una normativa específica sobre els casos d'injúries, assetjament i amenaces que es donen a les xarxes. Però l'advocat especialista en dret a internet David Maeztu, per la seva banda, considera que precisament el caràcter general de la llei orgànica 1/1982 és el que fa que funcioni: "I si demà ja no existeixen les xarxes socials, què farem? La llei no pot regular sobre un canal determinat", afirma. A més, diu, "definir millor la norma és un error, perquè com més precisa és una llei, més possibilitats hi ha que no es pugui aplicar sobre conductes il·legítimes que no s'ajusten exactament al cas descrit. Si concretem massa el jutge no pot valorar cada cas".
"Per què s'ha de legislar sobre una cosa que ja preveu la llei?", es pregunta Víctor Domingo, president de l'Associació d'Internautes. "El problema de les xarxes socials es troba en l'ús que se'n fa, i això és una qüestió d'educació", exposa. I afegeix: "El que s'ha de fer és aconseguir que els usuaris entenguin que quan publiquen alguna cosa a internet en són responsables penalment, de la mateixa manera que poden denunciar-ho si una altra persona té una conducta il·legal, perquè el que ha fet és perseguible".
La secretària d'organització de la PDLI, Yolanda Quintana, es mostra preocupada per les conseqüències que podria tenir una reforma com aquesta de la llei: "Tenim la por, si tenim en compte antecedents com la 'llei mordassa', que una reforma com aquesta s'orienti a criminalitzar els canals on es troba l'oposició". I alerta. "Les xarxes són noves formes de protesta". En aquest sentit, Sánchez Almeida recorda que "la protecció de l'honor entra en conflicte amb la llibertat d'expressió".
No es pot regular internet només en un estat
L'analista especialitzat en tecnologia i articulista de l'ARA Albert Cuesta admet que l'anonimat és un dels grans problemes que comporten les xarxes socials: "Evidentment, en el món real saps a qui atribuir la infracció, però a internet no". Per tant, afirma que "els proveïdors dels serveis haurien d'identificar l'infractor sempre que ho demani un jutge". Ara bé, la majoria de les xarxes socials que empren avui dia els ciutadans de l'Estat no són espanyoles. "Si aquesta legislació no està sincronitzada amb la resta del món, li veig una aplicabilitat molt baixa", remarca Cuesta.
Una altra de les conseqüències de les faltes a l'honor que tenen lloc a internet és que és gairebé impossible aconseguir que una publicació desaparegui totalment del núvol. Però aquest agreujant també el preveu l'actual legislació, recorda Maeztu: "La indemnització depèn del canal en el qual s'ha comès la infracció i del seu abast". En aquest sentit creu que es podria "incloure a l'actual legislació que encara augmenti més la indemnització en els casos d'injúries a internet".
Finalment acaba essent el jutge qui valora cas per cas. "No es pot eliminar el criteri dels jutges", demana Maeztu. "En aquests casos tan específics, és un jutge qui ha de valorar si prima el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la informació o el dret a la pròpia imatge. Si sostreus aquesta opció, afavoreixes només el segon dret, i això afecta sobretot els periodistes i la societat", afegeix. Precisament per aquest motiu, l'advocat Sánchez Almeida es pregunta "quin serà el paper dels altres partits" davant aquesta reforma, perquè "determinats partits de l'oposició podrien estar-hi d'acord", conclou.