Quin objectiu té el cant de les balenes?

És una de les coses que últimament han descobert uns investigadors després d’espiar-les en diferents llocs del món i escoltar els canvis de pautes i tonalitat del seu cant. Aquests nous estudis fan pensar que les balenes, a més de xiular a l’aigua, no paren de recrear un sistema de comunicació que tot just comencem a entendre.

La majoria de balenes i dofins vocalitzen, però gairebé tots els dofins i balenes dentades fan el que semblen espetecs i xiulets. Segons Michael Noad, professor adjunt del Laboratori d’Ecologia i Acústica dels Cetacis de la universitat australiana de Queensland, les balenes amb gep, i potser també les polars, entonen cançons complexes amb tornada.

Els ocells, per donar a conèixer la jerarquia social entre espècies que comparteixen refilets, permeten que l’individu dominant triï la llista de cançons i les tornades. Però encara és un misteri per què i com les balenes emeten fragments de cançons al llarg de centenars de quilòmetres per a milers d’animals.

La pregunta clau aquí és per què canten les balenes.

“El que més em motiva de bon matí és descobrir la funció d’aquest cant -diu Noad-. L’evolució del cant de la balena geperuda em sembla fascinant”.

La principal hipòtesi és que els mascles -les femelles no canten- s’esforcen per atreure les femelles. Però, segons Noad, principal autor d’un dels quatre nous articles sobre la qüestió, de vegades canvien de melodia quan hi ha un altre mascle a prop, sembla que per avaluar les dimensions i les aptituds físiques del rival.

Tampoc queda clar per què els patrons musicals de les balenes amb gep solen ser més complexos que els de les altres. Noad apunta que pot ser la conseqüència de la selecció desbocada. Les primeres balenes geperudes que entonaven melodies complexes tenien tant èxit a l’hora d’aparellar-se que van adquirir un considerable avantatge evolutiu sobre les seves germanes, capaces només de vocalitzacions més senzilles. Tot plegat va donar com a resultat uns animals molt grossos i a vegades molt sorollosos.

En un altre dels nous estudis, dirigit per científics de la Wildlife Conservation Society de Nova York, els investigadors van fer un seguiment de les balenes geperudes de les costes de l’est i l’oest d’Àfrica per comparar les melodies de les que canten davant de la costa de Gabon i les que ho fan prop de Madagascar.

Interacció entre bandades

L’estudi, publicat a la revista Royal Society Open Science, confirma que les dues espècies interactuen perquè, com van veure, les seves vocalitzacions se superposen. Les gravacions es van fer entre el 2001 i el 2005 des d’unes llanxes amb hidròfons manuals.

“Els mascles de les balenes geperudes d’una bandada solen cantar el mateix tipus de cançó, però aquest cant canvia i evoluciona al llarg del temps”, comenta Melinda Rekdahl, la primera autora de l’estudi i especialista en conservació del medi marí. “Es considera un dels millors exemples d’evolució cultural del regne animal”. I afegeix que la idea d’identificar la relació entre bandades a partir del cant és relativament nova, ja que fins fa poc no s’ha demostrat que era vàlida.

Hi ha animals que emeten més sons repetitius que d’altres, n’hi ha que canten melodies aberrants i les cries poden taral·lejar tonades ben diferents de les dels adults. Però la melodia canvia amb el pas del temps.

Un dels motius podria ser la novetat: per als mascles o per a les femelles que hi ha a prop. “Si estigués nedant al costat de 15.000 balenes i tots els mascles cantessin la mateixa cançó, em tornaria boja”, diu Rekdahl. Potser les femelles pensen: “Vull una cançó nova!”.

Jenny Allen, que feia el doctorat amb Noad, informa en un article que s’ha descobert una pauta de conducta inesperada entre les geperudes: quan les cançons arriben a un determinat nivell de complexitat, abandonen del tot aquella melodia i en trien una de nova i més senzilla. L’estudi d’Allen, el primer que quantifica la complexitat del cant de les balenes, s’ha publicat a Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.

“La veritat és que no ens esperàvem una pauta de fluctuació tan constant”, diu Allen, ara investigadora a la Universitat de Queensland i professora de la Universitat Griffith d’Austràlia.

Si acceptem que el cant té l’objectiu d’atreure les femelles, “pot molt ben ser que una cançó nova de trinca resulti una mica més sexi que cantar una versió més complicada de l’antiga”, diu. A més, “la simplifiquen perquè sigui més fàcil aprendre tot el material nou de cop”.

Patrons repetitius i previsibles

Allen diu que les cançons de les geperudes tenen una gran quantitat de patrons repetitius que potser les fan més fàcils de recordar, igual com les rimes al final dels versos ajuden a memoritzar-los. També troba que els patrons són molt previsibles i els compara amb algunes cançons pop basades sempre en els mateixos quatre acords.

En un altre article recent, investigadors de la universitat francesa de Brest afirmen que en diversos punts d’enregistrament al sud de l’Índic s’ha descobert que entre el 2007 i el 2016 s’ha abaixat el to de les vocalitzacions de la balena blava de l’Antàrtic, la balena blava pigmea i el rorqual.

A causa de l’anatomia d’aquests cetacis, els crits forts de les balenes tenen un to agut, mentre que els crits fluixos són més greus. En resum, les balenes s’han tornat més silencioses, afirma Emmanuelle Leroy, que ara és investigadora a la Universitat de Nova Gal·les del Sud i autora del nou estudi.

“Com que les balenes blaves són majoritàriament solitàries, per comunicar-se a grans distàncies han d’emetre uns crits d’alta intensitat a una freqüència molt baixa”, explica. “Els crits són molt forts i es propaguen al llarg d’uns quants centenars de quilòmetres”.

El seu equip té dues hipòtesis per explicar-ho. Com que des que es va acabar la caça comercial la població de balenes ha començat a recuperar-se, potser ja no necessiten que els crits arribin tan lluny per comunicar-se entre elles.

O potser ara els crits de les balenes arriben més lluny a causa de l’acidificació dels oceans provocada pel canvi climàtic, i per això n’han abaixat el volum. L’equip no creu que el canvi del to estigui directament lligat a l’activitat humana.

Les seves investigacions, publicades a la revista Journal of Geophysical Research: Oceans, també demostren que el to dels crits de les balenes blaves de l’Antàrtic varia segons l’estació de l’any: pugen 0,1 hertzs a la primavera i l’estiu, i baixen en les altres estacions.

Potser la causa és la reacció de les balenes a la sorollosa fragmentació dels icebergs a la primavera i l’estiu. Segons Leroy, aquests sorolls tan forts (semblants als del gel quan es trenca dins d’un got) fan que a les balenes els costi més comunicar-se i per això apugen el volum.

Traducció: Lídia Fernández Torrell