Proxima b, una joia astronòmica

Fins ara s’havien trobat una desena de planetes habitables, però eren massa lluny. Si algun dia es poden fer viatges interestel·lars, el nou exoplaneta en podria ser la primera parada natural

Proxima b, una joia astronòmica
Ignasi Ribas
27/08/2016
5 min

La troballa de l’exoplaneta al voltant de l’estrella Proxima Centauri és, sens dubte, una de les fites astronòmiques dels últims temps. De planetes al voltant d’altres estrelles ja en coneixem molts, concretament uns 3.500, que han seguit el primer que es va identificar durant els anys 90. Fins i tot hem trobat centenars de planetes que anomenem de tipus terrestre o rocós, amb masses per sota de deu vegades la Terra i radis inferiors a dos cops el del nostre planeta. El que ja no és tan comú és que aquests planetes de tipus terrestre se situïn dins de l’anomenada zona d’habitabilitat de la seva estrella, on la temperatura superficial podria ser adient per a l’existència d’aigua en estat líquid, i que considerem el requisit indispensable per a la vida tal com la coneixem.

No sabem exactament quines condicions s’han de complir perquè un planeta sigui habitable, ja que hi entren en joc nombrosos factors. Però sí que sabem que fins ara no n’hem trobat més d’una desena, sent optimistes, i encara la meitat d’ells són molt lluny de nosaltres, a centenars o milers d’anys llum. Per si no fos prou, alguns dels planetes anunciats encara són controvertits entre la comunitat científica.

En aquest context, Proxima b és una autèntica joia. És el somni de la comunitat astronòmica (i astrobiològica) fet realitat. Un objectiu a llarg termini de la ciència de l’espai ha sigut l’observació d’un planeta habitable amb prou detall per esbrinar si, efectivament, també és habitat. Al nostre Sistema Solar ja sabem que a banda de la Terra ara mateix no hi ha cap altre planeta habitable. Mart seria un bon candidat, però és massa petit i no ha sigut capaç de mantenir l’aigua i l’atmosfera que segurament tenia quan es va formar. Així que hem de mirar cap a les estrelles. I la sorpresa ha sigut majúscula. A l’estrella més pròxima, a Proxima Centauri, a només 4,25anys llum de distància (40 bilions de quilòmetres), hi ha un planeta molt prometedor, amb la mida correcta i situat al lloc correcte perquè la seva temperatura sigui l’adient. En escales astronòmiques, això és al costat de casa. No n’hi pot haver cap altre de més a prop.

Mes notícies en pocs mesos

Si a més el planeta Proxima b resulta que experimenta trànsits i, per tant, veiem que passa per davant de la seva estrella un cop en cada òrbita, que dura 11,2 dies, ens haurà tocat la rifa. Això permetria determinar si té atmosfera i de què està feta. No trigarem gaire a esbrinar-ho. Potser tan sols uns mesos. Si no té trànsits, haurem de tenir una mica més de paciència. Avui dia s’estan construint telescopis a terra (com l’E-ELT de 39 metres de diàmetre que l’ESO està construint a Xile) o per enviar a l’espai (com el JWST que la NASA i l’ESA llançaran en els pròxims anys) que esperem que siguin capaços de captar imatges directes del planeta, com un punt de llum separat de la seva estrella. Així el podrem estudiar en detall per saber de què està fet i, en cas que veiem que es donen les condicions adequades, si té una biosfera. En una dècada aquests nous grans equipaments haurien d’estar disponibles. Cal dir, però, que analitzant un sol planeta no n’hi haurà prou. Haurem d’estudiar moltes instàncies de la vida, que ara mateix només coneixem a la Terra, per entendre alguna cosa, saber com és de comuna i quines són les seves característiques genèriques. Per als astrònoms, Proxima b pot resultar una oportunitat d’or per fer el primer pas i aprendre un munt de detalls sobre un tipus d’objectes que ens fascinen, els planetes temperats, amb atmosfera i amb una química rica i variada, com a la Terra. Potser un lloc on poder engegar amb dades reals la recerca en biologia extraterrestre en un entorn semblant al nostre.

I qui sap si en un futur la humanitat esbrinarà com fer viatges interestel·lars. En aquest cas Proxima b seria probablement la primera parada natural. Potser tindrem sort que el lloc més pròxim ja sigui un lloc hospitalari per a la vida i per a nosaltres. Tard o d’hora esdevindrà una qüestió de supervivència, quan el Sol escalfi la Terra, i després Mart, fins a fer-los inhabitables, d’aquí uns centenars de milions d’anys.

La descoberta de Proxima b ultrapassa l’interès astronòmic (o de l’àmbit científic) i es converteix en un esdeveniment amb un impacte social de primer ordre. I d’aquestes descobertes no n’hi ha gaires. I és que una notícia així ens fa sortir de la rutina diària per deixar volar la imaginació, fascinar-nos i fer-nos retrobar amb la inquietud exploradora i curiosa que sempre ha acompanyat l’ésser humà. És molt d’hora per extreure conclusions, però segur que en assabentar-nos de la notícia molts de nosaltres hem pensat que potser hi ha éssers vius en un dels planetes més pròxims al nostre, i que, potser, aquest és el primer pas, històric, per situar la humanitat en el context de l’Univers vivent. No ho sabem, el temps ho dirà. El que sí que és clar és que aquesta curiositat que ens ha acompanyat durant els cent mil anys d’existència de la nostra espècie necessita continuar viva. Res no està exempt d’ombres, però resulta evident que el progrés científic i tecnològic ens ha portat a conèixer cada cop millor el nostre entorn i nosaltres mateixos i encara avui dia ens fa gaudir d’exemples positius.

Guillem Anglada-Escudé i els seus col·laboradors ens han ajudat a fer un pas més per entendre el que ens envolta, en aquest cas a les escales més grans. La seva curiositat i la seva tenacitat s’han acompanyat d’una feina meticulosa i autocrítica que ha culminat amb l’anunci de la troballa. Així funciona la ciència. L’equip que ha liderat Guillem Anglada-Escudé esta compost per una trentena d’investigadors de vuit països amb coneixements i habilitats complementàries. És ben bé un esforç transnacional, global, en una recerca que traspassa fronteres i que hauria de ser exemple de col·laboració. No és gens excepcional que coincideixin en el mateix equip de treball investigadors provinents de països diferents i fins i tot políticament enfrontats. La ciència dóna exemple que l’interès comú hauria de prevaler per sobre de les nostres rivalitats insignificants i que, en certs àmbits, la humanitat hauria de comportar-se com un tot.

La recerca científica està feta de persones, no de màquines o ginys. Investigadors que dediquen hores i passió a satisfer la seva curiositat i, alhora, que tots, globalment, fem passos per progressar en coneixement i en qualitat. És car això? En aquest article s’han esmentat xifres astronòmiques però no econòmiques. Només una dada que serveixi perquè cadascú es faci la seva opinió. Recentment s’ha parlat força del projecte Breakthrough Starshot, que ve acompanyat de noms prominents com ara Stephen Hawking, Yuri Milner i Mark Zuckerberg. L’objectiu ambiciós és enviar nanonaus al sistema d’Alfa Centauri (del qual Proxima forma part) i agafar dades i imatges directes dels planetes que hi orbitin. Seria la primera exploració interestel·lar de l’ésser humà in situ. De moment no hi ha garantia que es faci realitat, però és el primer pas. Quant val? El pressupost total ronda els deu mil milions d’euros. Un quantitat astronòmica. Però el Jocs Olímpics de Rio de Janeiro han costat si fa no fa el mateix...

stats